La cimera de Par¨ªs aplana el cam¨ª perqu¨¨ els EUA firmin l¡¯acord

Un acord contra el canvi clim¨¤tic sense els EUA, el segon emissor de CO₂ del m¨®n, tornaria a ser inefica?. John Kerry, secretari dels EUA, ha assenyalat aquest dimecres a Par¨ªs que es necessita un pacte "inclusiu, ambici¨®s i sostenible". Per¨° el seu pa¨ªs t¨¦ problemes amb la vinculaci¨® jur¨ªdica: no pot acceptar que els objectius de reducci¨® d'emissions que ha d'escometre li vinguin imposats des d'un tractat internacional. De l'¨²ltim esborrany que s'ha dif¨®s aquest dimecres a la Cimera del Clima s'ha eliminat l'article que fixava aquesta vinculaci¨® legal.

Mesos abans de la cimera de Par¨ªs, on s'intenta tancar un acord global contra el canvi clim¨¤tic, se sabia que caldria fer acrob¨¤cies en la redacci¨® del text. Entre la gran quantitat de problemes que hi ha sobre la taula hi ha la impossibilitat, reconeguda pels EUA, de signar un acord en qu¨¨ legalment se l¡¯obligui a una retallada concreta d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Aix¨° no vol dir que l¡¯Administraci¨® de Barack Obama no estigui disposada a reduir-les. Com 185 pa?sos m¨¦s, els EUA han presentat davant la ONU un pla concret. Es comprometen a retallar les emissions entre un 26% i un 28% per al 2025.

El problema per l¡¯Administraci¨® d¡¯Obama ¨¦s que no pot assumir ¨Centre altres coses, perqu¨¨ no controla el Senat¨C que els objectius d'aquest pla de retallada figurin com a "legalment vinculants" en l'acord de Par¨ªs. De l'esborrany del pacte, sobre el qual es treballava aquest dimecres, s'havia eliminat l'article que feia refer¨¨ncia a aquesta vinculaci¨® dels plans nacionals.

"Fa temps que se sabia que l'¨²nic aspecte que no podia ser legalment vinculant eren les contribucions nacionals", explica Teresa Ribera, directora de l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals de Par¨ªs. Era un problema per als EUA, per¨° tamb¨¦ per a la Xina i l¡¯?ndia, afegeix Ribera.

Per¨° la Uni¨® Europea havia fixat com a l¨ªnia vermella que els objectius de retallada ¨Cque cada pa¨ªs ha presentat volunt¨¤riament¨C figuressin com a vinculants. Miguel Arias Ca?ete, comissari europeu de Clima i Energia, reconeix que aquesta batalla est¨¤ pr¨¤cticament perduda. Per¨° argumenta que, "a canvi", s'ha aconseguit que els EUA donin suport que figurin en el text objectius intermedis de retallada mundials per al 2050 ¨Cuna cosa que no agrada a la Xina i els pa?sos petroliers¨C i que els esfor?os de cada pa¨ªs es revisin cada cinc anys per aconseguir que la temperatura mitjana del planeta el 2100 no augmenti m¨¦s de dos graus respecte als nivells preindustrials. Amb els plans que han presentat ja 186 pa?sos (nom¨¦s en falten nou, dels 195 que estan negociant a Par¨ªs, per fer-ho), la temperatura el 2100 augmentar¨¤ uns tres graus. D'aqu¨ª, la import¨¤ncia de les revisions a l'al?a dels esfor?os cada cinc anys, una cosa que s¨ª que figura en l'esborrany d'aquest dimecres. En el text s'apunta tamb¨¦ la possibilitat d¡¯abaixar la meta a 1,5 graus.

Posicions m¨¦s clares

De l¡¯esborrany, se n'han tret molts claud¨¤tors i les posicions s¨®n m¨¦s clares. Per¨° la discussi¨® m¨¦s important segueix latent: la diferenciaci¨® per la qual s¨®n els pa?sos desenvolupats els que han d'assumir la majoria de les obligacions contra el canvi clim¨¤tic. Si se segueix rigorosament la convenci¨® marc de l¡¯ONU sobre canvi clim¨¤tic, la Xina i l¡¯?ndia no estan dins dels estats obligats a assumir els esfor?os m¨¦s grans en reducci¨® d'emissions i en finan?ament. Aquesta convenci¨® ¨¦s del 1992 i a la llista de pa?sos desenvolupats no apareixen aquestes dues economies, que avui s¨®n entre els quatre pa?sos m¨¦s contaminants del m¨®n.

Els EUA i Europa volen que la diferenciaci¨® es vagi diluint. Per¨° la Xina intenta mantenir-la, per exemple, en els mecanismes de control i revisi¨® de les retallades d'emissions. Europa, segons Arias, aspira al fet que en un termini de cinc a deu anys els controls siguin iguals per a tothom. "Per frenar el canvi clim¨¤tic no poden lluitar nom¨¦s els pa?sos desenvolupats, que ara representen nom¨¦s el 35% de les emissions", diu.

L'altre problema, tamb¨¦ lligat a la diferenciaci¨®, ¨¦s el del finan?ament que s'ha d'aportar perqu¨¨ els pa?sos m¨¦s pobres puguin adaptar-se. Els desenvolupats admeten que estan disposats a posar 100.000 milions de d¨°lars el 2020. Per¨° a partir de llavors volen ampliar la base de donants i que aportin fons tots els pa?sos "en condicions de fer-ho". Per¨° la ministra sud-africana de Medi Ambient, Edna Mowo Bolema, ha afirmat aquest dimecres que la diferenciaci¨® ha de continuar en finan?ament i en transfer¨¨ncia de tecnologia. Va parlar en nom del grup G-77 m¨¦s la Xina, que agrupa al voltant de 130 nacions.