Insomni

Fa por, la nit. No ja la nit dram¨¤tica, amb tempestes, o udols, o vidres trencats, o bombardejos, o moribunds. La nit quotidiana, fa por. La nit en qu¨¨ no passa absolutament res. La nit de cada nit en qu¨¨, si et despertes, tens la impressi¨® d¡¯haver caigut al revers de la teua vida. Un revers desolat, com la cara del pallasso quan, sol al camerino, es desmaquilla i mostra a l¡¯espill el rostre nu, no impostat. Un rostre que parla de la fugacitat de tot, de la buidor de tota il¡¤lusi¨®, de la solitud en qu¨¨ vius, malgrat la gent que t¡¯envolta. De la insignifican?a que ets al m¨®n. Fa por, la nit, per als insomnes; imposa un esguard nihilista. Veig els terribles dibuixos i gravats d¡¯Alfred Kubin i pense: insomne. Ni el Goya negre, ni El crit de Munch, que a d¡¯Ors l¡¯¡°allunyava de la serenitat¡±. Ning¨² no m¡¯ha fet por amb un dibuix, llevat de Kubin. Nom¨¦s durant la nit, enmig d¡¯un opac silenci i d¡¯una immensa solitud, poden aflorar tals dimonis i espectres i monstres, tant de pessimisme, tanta mala llet. Insomnes ¡ªm¡¯afigure¡ª El Bosch, C¨¦line, Munch, Ensor, Bernhard, Artaud, Goya...

Quina angoixa, al?ar-se de matinada i deambular, amb llum d¡¯espelma, per les estances de la Quinta del Sordo, envoltat de parets plenes de pintures negres! De bruixes, de cabrons, de gegants, de cretins. ¡°Funes, el memorioso¡±, diu el seu autor, Borges, ¡°¨¦s una llarga met¨¤fora de l¡¯insomni¡±. Funes, aquell adolescent que, arran d¡¯un accident que el deixa inv¨¤lid, desenvolupa una mem¨°ria impressionant que, entre moltes altres coses, li permet reproduir mentalment qualsevol dia viscut, amb tanta profusi¨® de detalls que la reproducci¨® dura exactament un dia; Funes, que t¨¦ una tal capacitat de percepci¨® dels detalls m¨¦s min¨²sculs i ef¨ªmers que li costa comprendre que a un gos vist de perfil se¡¯l puga anomenar igual que al mateix gos vist des de davant. Insomne, Borges?

Insomni: ulleres de lucidesa que inclinen cap a la causticitat, cap a la desesperan?a, i que, tanmateix, poden obrir portes on imagin¨¤vem un mur. On donen, aquestes portes? Sense el maquillatge del sol, sense la coreografia, les multituds, els sorolls i el moviment del dia, la vida sembla absurda. M¨¦s absurda encara. Un malson. Passes les hores nocturnes amb desfici i arriba l¡¯hora del llop, aquella en qu¨¨ ha deixat de ser de nit per¨° encara no ¨¦s de dia, quan mor m¨¦s gent, quan les quimeres esdevenen m¨¦s reals. L¡¯hora ¨²ltima. La fi. Per¨° tot seguit detectes una llum cer¨²lia, feble, en la finestra. L¡¯escenari es desempereseix lent, gradualment pren cos. Et dutxes, prens alguna cosa calenta. Quan tornes a la finestra veus que, a llevant, despunta el sol. Comen?a, una vegada m¨¦s, la funci¨®. Penses: tot est¨¤ per fer, tot ¨¦s possible. I tornes a fer projectes, a mirar endavant, a fabricar-te il¡¤lusions. Fins a la nit, fins al pr¨°xim insomni.