El nou any mil

Les cultures tamb¨¦ constitueixen representacions espec¨ªfiques del temps. A la seva breu hist¨°ria de la humanitat, Yuval Noah Harari diu que, despr¨¦s de la revoluci¨® agr¨ªcola, les societats anaren fent-se m¨¦s complexes, els mites i les ficcions acostumaren la gent a comportar-se de formes determinades, segons determinades normes: ¨¦s a dir, apareixien instints artificials que feien possible la cooperaci¨® entre milions d¡¯estranys i d¡¯aix¨° en dir¨ªem cultura. La representaci¨® del temps m¨¦s substancial del m¨®n catal¨¤, ?no seria l¡¯arquitectura del rom¨¤nic? I despr¨¦s tot entra en una nova flu?desa, a vegades tumultuosa, a vegades somnolenta.

Al poema L¡¯any mil de Guimer¨¤, ¡°voltat paor¨®s de boires ennegrides/ l¡¯astre de foc pass¨¤ sobre la terra/ deixant per tot les gents esporuguides¡±. ?s el p¨¤nic de l¡¯hora final, el m¨®n s¡¯acaba, tot s¨®n aus negres. Per¨° passa l¡¯hora apocal¨ªptica, torna la pau al m¨®n. ¡°Humanitat: camina¡±, conclou Guimer¨¤. ?s un poema del mil¡¤lenarisme, amb happy end. El sol despunta i ¡°als galls que canten altres galls responen¡±. Vet aqu¨ª una ¨¨pica capa? de reflectir les llargues duracions m¨ªtiques, els cicles hist¨°rics i les renaixences. Certament, Guimer¨¤ no era Shakespeare, al contrari del que diuen alguns escoliastes, per¨° un any mil ¨¦s un any mil. En¨¨rgic, intu?tiu, ingenu i ret¨°ric, fa a posteriori una representaci¨® del moment mil¡¤lenari, escenari d¡¯un terror que deu segles m¨¦s tard ja ser¨¤ una mica pop, assequible als psicoterapeutes, en forma d¡¯apagada digital.

Quins seran els b¨¤rbars de l¡¯any tres mil? Hauran sobreviscut els murs dels temples rom¨¤nics? Amb un nou any mil, tal vegada la poesia ¨¨pica hagi desaparegut, esborrada del mapa i tamb¨¦ de la mem¨°ria. Ens podr¨ªem demanar fins a quin punt aquell Guimer¨¤ que veu les aus sense p¨¤tria sobre el mar haur¨¤ estat capa? de perdurar, m¨¦s enll¨¤ d¡¯una Renaixen?a que t¨¦ els m¨¨rits i els desavantatges de l¡¯amateurisme. D¡¯un m¨®n casol¨¤ i menestral, Guimer¨¤ en treu l¡¯engruna d¡¯una representaci¨® del temps i retorna a la por de l¡¯any mil, quan ¡°jeia la pols en els trofeus de guerra¡±, fins que superem la fita mil¡¤lenarista i la humanitat s¡¯entorna a la vida. Avui, els terrabastalls medi¨¤tics ens podrien fer creure que cada any ¨¦s un any mil. ?s possible. I per aix¨° la pregunta ¨¦s si tindrem encara capacitat per crear representacions del temps, com eren els grans monestirs rom¨¤nics o la paraula ¨¨pica. Ara mateix potser ni tan sols ens proposem conciliar contradiccions. Candidat a tots els primers literaris de la seva ¨¨poca, Guimer¨¤, sigui com sigui, escriu la primera partitura d¡¯un any mil despr¨¦s que Aribau grav¨¦s el seu single d¡¯enyors. No sabr¨ªem quin sentit t¨¦ la cultura si no fos assimilar el temps.