L¡¯il¡¤lustrador de l¡¯eleg¨¤ncia

Xavier Gos¨¦ va ser, amb les seves il¡¤lustracions per a revistes i publicacions, un dels cronistes de la modernitat que es vivia al Par¨ªs de la belle ¨¦poque al comen?ament del segle XX; i va arribar a ser un dels artistes catalans m¨¦s internacionals del moment. Les seves obres mostraven les tend¨¨ncies de moda del moment. Les seves il¡¤lustracions s¨®n, sobretot, dames afectades de l'alta burgesia, que llueixen models d'alta costura amb certa indol¨¨ncia. Despr¨¦s de morir el 1915 la seva obra va caure pr¨¤cticament en l'oblit. Per posar-hi remei el Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC) ha organitzat l'exposici¨® Xavier Gos¨¦. Il¡¤lustrador de la modernitat, en qu¨¨ ha reunit 300 obres, entre pintures, dibuixos, revistes i il¡¤lustracions, la majoria de la seva feina coneguda, al mateix temps que presenta treballs in¨¨dits que amplien la visi¨® sobre la traject¨°ria d'aquest artista que va n¨¦ixer el 1876 a Alcal¨¢ de Henares i va morir a Lleida el 1915, amb 39 anys, malalt de tuberculosi.

Barcelona i Par¨ªs s¨®n les dues ciutats que formen l'univers est¨¨tic d'aquest dibuixant i il¡¤lustrador de moda. A Barcelona es va relacionar amb artistes com Torres Garc¨ªa, Nonell, Mir i Sunyer i, com aquests artistes, va reflectir en les obres que va fer per a revistes com L¡¯Esquella de la Torratxa o Barcelona C¨®mica l'altra cara de la Barcelona modernista, la dels suburbis. El 1899 va exposar per primera vegada, amb gran ¨¨xit de p¨²blic i de cr¨ªtica, a Els Quatre Gats, lloc on coincidia amb altres artistes del moment, ¡°encara que es mantenia en un segon pla¡±, va explicar Mari¨¢ngels Fondevila, conservadora del MNAC i comiss¨¤ria de la mostra amb Jes¨²s Navarro, director del Museu d¡¯Art Jaume Morera de Lleida, centre que conserva m¨¦s obres d'aquest artista.

Com molts dels artistes de la seva ¨¨poca, es va instal¡¤lar a Par¨ªs. El 1900 es va sentir atret per l'esplendor que es vivia en aquell moment a la ciutat francesa. Despr¨¦s d'un comen?ament dif¨ªcil, ¡°en qu¨¨ s'alimentava poc i malament¡±, Gos¨¦ va comen?ar a treballar en les principals publicacions de la ciutat com La Rieres, Cocorico, La Vie Parisienne i Le T¨¦moin, reflectint la vida dels bars, els caf¨¨s i els cabarets d'aquesta ciutat, i en general l'univers de dandis de Montparnasse. La seva entrada en el m¨®n de la moda era cosa de temps. El 1905, Ignacio Zuloaga li va encarregar el vestuari de l'¨°pera Pepita Jim¨¦nez, d¡¯Isaac Alb¨¦niz, que li va obrir el cam¨ª a treballar per a les grans marques de l'alta costura com Poiret, Worth i Redfern, entre d¡¯altres, i va popularitzar la figura de la parisienne: Tamb¨¦ va col¡¤laborar amb revistes internacionals de moda, com les alemanyes Simplicissimus i Jugend, que va fer que aconsegu¨ªs un nivell econ¨°mic esplaiat.

Gos¨¦ no va trencar la seva relaci¨® amb Catalunya. El 1903 va exposar a la Sala Par¨¦s i el 1911 a les galeries Dalmau, malgrat que va ser criticat per apartar-se del noucentisme vigent. Navarro, orgull¨®s de portar a Barcelona un dels autors m¨¦s ben representat al seu museu, va explicar que la gran assignatura pendent amb ell ¨¦s ara exposar-lo a Par¨ªs. ¡°Segur que sortirien noves obres que estan en mans de col¡¤leccionistes francesos¡±, va afegir.