Entre renovaci¨® i esclerosi

No creguin que, deixant-me arrossegar per la moda, m¡¯he convertit en un fan¨¤tic del rejoveniment dels nostres representants pol¨ªtics, en un obs¨¦s del relleu generacional a qualsevol preu. No obstant aix¨°, resulta xocant que, en plena eclosi¨® de partits nous, quan aspiren a la presid¨¨ncia del Govern espanyol ¨Co de la Generalitat¨C l¨ªders que ronden la trentena, persisteixin en les paperetes per al proper dia 20 casos flagrants d¡¯encarcarament, exemples heroics de resist¨¨ncia a cedir el lloc, continu?tats que semblen desafiar el pas del temps. A Catalunya, aquests fen¨°mens s¡¯acumulen sobretot a la part alta de les llistes del Partit Popular.

El seu n¨²mero u per Barcelona, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, es va incorporar a la directiva barcelonina d¡¯Alianza Popular el febrer del 1983, el van nomenar regidor de la capital catalana el mes seg¨¹ent i, des d¡¯aquella tardor, va aconseguir la presid¨¨ncia provincial del partit. Aleshores, Albert Rivera comen?ava a freq¨¹entar la guarderia i In¨¦s Arrimadas encara era un nad¨®. No cal reproduir aqu¨ª la resta del curr¨ªculum pol¨ªtic del senyor Fern¨¢ndez D¨ªaz ni detallar les seves set legislatures com a diputat al Congr¨¦s. En el seu cas, la condici¨® de ministre, i d¡¯¨²nic ministre catal¨¤ de Rajoy, justifica potser que alg¨² tan poc nou sigui cap de cartell.

Rivera, Arrimadas i d¡¯altres s¨®n joves, guapos i semblen sempre acabats de dutxar. Per¨°, cal posar-los les coses aix¨ª de f¨¤cils, contraposant-los tantes teranyines i tanta caspa?

Per¨° no pot dir-se que els qui el segueixen a la papereta corregeixin la sensaci¨® de d¨¦j¨¤ vu: Jorge Moragas S¨¢nchez ¨Cl¡¯emin¨¨ncia de l¡¯operaci¨® Camarga, aquell que confiava en Vicky ?lvarez per ¡°salvar Espanya¡± ¨C; Alicia S¨¢nchez-Camacho ¨Cque, sigui dit amb tots els respectes, est¨¤ m¨¦s amortitzada que el caramel de Kojak¨C; i Dolors Montserrat Montserrat. Aquesta ¨²ltima ¨¦s la m¨¦s jove del grup, s¨ª, per¨° amb l¡¯antiguitat gen¨¨tica que li atorga ser filla de Dolors Montserrat Culler¨¦, dirigent del PP catal¨¤ ni m¨¦s ni menys que des del 1988. Una pseudorenovaci¨® din¨¤stica semblant ofereix la cap de llista per Girona, Concepci¨® Veray Cama. No nom¨¦s perqu¨¨, a la c¨²pula provincial des del 2000, ha estat alcaldable a la capital diverses vegades al llarg dels ¨²ltims tres lustres i ja va ser diputada al Congr¨¦s el 2011. Tamb¨¦ perqu¨¨ ¨¦s filla de Jaume Veray Batlle, destacat dirigent d¡¯AP-PP a la demarcaci¨® entre el 1982 i el 2000.

Per¨° on l¡¯esclerosi de lideratge, la incapacitat d¡¯oferir una imatge m¨ªnimament adaptada als temps, la impot¨¨ncia de G¨¦nova 13 davant de certs cacicats locals resulten m¨¦s flagrants ¨¦s a la circumscripci¨® de Lleida, encap?alada una vegada m¨¦s per l¡¯incombustible Jos¨¦ Ignacio Llorens Torres. Fraguista de l¡¯¨¨poca dels tirants rojigualdos i d¡¯¡°el carrer ¨¦s meu!¡±, Llorens ja va ser cap de llista d¡¯Alianza Popular per Lleida ¨Ci va obtenir l¡¯acta de diputat¨C en els comicis generals del 1982, quan Pablo Iglesias devia fer segon de preescolar, i des de llavors ha revalidat el seu esc¨® en totes les legislatures espanyoles excepte dues, la 1989-1993 i la 2004-2008; aix¨° malgrat una traject¨°ria intrapartid¨¤ria que pot ser qualsevol cosa menys discreta.

En efecte: entusiasta del Manuel Fraga m¨¦s jupiteri¨¤, Jos¨¦ Ignacio Llorens es va convertir despr¨¦s en un fervent palad¨ª de l¡¯avui oblidat Antonio Hern¨¢ndez Mancha, i despr¨¦s es va adaptar sense problemes ¨Cl¡¯objectiu ha estat sempre mantenir-se a la part alta de la cucanya¨C al lideratge de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar. En clau interna de Catalunya, va retre homenatge a Miguel ?ngel Planas i acatament a Jorge Fern¨¢ndez als anys vuitanta, va resultar m¨¦s tard un gel¨®s vidalquadrista de conveni¨¨ncia..., i es va acomodar velo?ment a la caiguda del catedr¨¤tic el 1996.

Aix¨° s¨ª: la seva hostilitat al ¡°gir catalanista¡± promogut per Josep Piqu¨¦ va ser frontal; pel gir, per¨° sobretot en resposta a la gosadia de l¡¯exministre, que va voler jubilar-lo de l¡¯esc¨® i desallotjar-lo del mandarinat provincial. ¡°Piqu¨¦ va venir a Catalunya per liquidar el PP¡±, sentenciava el lleidat¨¤ el 2004. Aquell novembre va intentar sense ¨¨xit presentar-se com a candidat alternatiu al de Vilanova al XI¨¨ congr¨¦s del PPC; al desembre, durant el congr¨¦s provincial de Lleida, Llorens va insultar p¨²blicament Piqu¨¦, i va caldre aturar-lo per evitar l¡¯agressi¨® f¨ªsica. Aquesta gesta, no obstant aix¨°, no va entelar la confian?a de Rajoy: una vegada que Piqu¨¦ va haver llan?at la tovallola, Madrid va reinvestir l¡¯irascible Llorens candidat el 2008, el 2011 i ara el 2015.

Est¨¤ b¨¦, d¡¯acord: Rivera, Arrimadas i d¡¯altres s¨®n joves, guapos i semblen sempre acabats de dutxar. Per¨°, cal posar-los les coses aix¨ª de f¨¤cils, contraposant-los tantes teranyines i tanta caspa?

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.