Quan plou en el nostre cor

Qualsevol persona mitjanament assabentada sap que el m¨®n del segle XX, els seus descobriments m¨¦s transcendents, el canvi sobre veritats que semblaven inalterables, els misteris del subconscient, l'eterna hist¨°ria del m¨®n entre poderosos i febles i la revoluci¨® contra idees fixes mitjan?ant la teoria de la relativitat els van protagonitzar tres homes de ra?a jueva (no pot ser casual, ¨¦s el poble triat per la intel¡¤lig¨¨ncia i la capacitat de superviv¨¨ncia, i vull imaginar que ning¨² seria m¨¦s cr¨ªtic que ells, que aquestes ments genials, amb les barbaritats?impunes del sionisme) anomenats Freud, Marx i Einstein. I hi deu haver diferents criteris sobre els qui van alimentar l'¨¤nima de tanta gent, per¨° resulta di¨¤fan que un tal Picasso, literats sorprenents que exigirien una llista excessiva per a una cr¨°nica de diari, pioners d'aquesta cosa meravellosa anomenada cinema com Keaton i Chaplin, o m¨²sics que expressaven multitud de sentiments compartits amb les seves composicions o amb aquests miracles que poden crear unes veus, van fer una mica m¨¦s suportable o il¡¤lusionant el segle de l'horror, el de les dues guerres mundials m¨¦s devastadores que testifica la hist¨°ria de l'univers.

Parlem de cantants. D'aquesta gent capa? de transmetre les fibres m¨¦s ¨ªntimes del receptor, cadasc¨² del seu pare i de la seva mare, per motius m¨²ltiples i diferents. ?O s¨®n sempre els mateixos, afecten de la mateixa manera un esquimal i una criatura genu?na i conreada d'Oxford o de Harvard? En primer lloc caldria investigar si els esquimals tenen acc¨¦s el tocadiscs, la r¨¤dio, els m¨²ltiples contactes d'Internet. Per¨° estic segur que si sentissin la veu d'unes senyores anomenades Edith Piaf i Billie Holiday o d'uns tipus cognomenats Morrison i Sinatra potser explicarien la seva tristesa, la seva alegria, els seus anhels d'amor, la seva malenconia, el seu acord amb la vida, el seu desacord, les emocions al l¨ªmit expressades amb inconfusible bellesa.

I parlem d'aquests poetes que primer escriuen el que senten, imaginen o simulen, ajusten comptes amb les troballes, desitjos, abandonaments, tempestes, epifanies (odio aquest terme des que els farsants moderns o postmoderns se n'han apoderat) que els ha ofert la seva exist¨¨ncia problem¨¤tica, parlen de les seves sensacions m¨¦s profundes, de les seves conquestes i les seves p¨¨rdues, de l'anvers i el revers del seu esperit. Ho escriuen en la seva intimitat i ho canten per a aquest p¨²blic tan agra?t i c¨°mplice. Em refereixo a diversos grans poetes del segle XX: Brassens, Ferr¨¦, Brel, Vinicius de Moraes, Cohen, Dylan, Waits, Conte, Dalla, Jim¨¦nez, Jobim, Veloso, Buarque, Battiato, Sabina, Serrat i altres que imperdonablement oblido. Escrivien el que pensaven i sentien (mai se sap en quin estat et¨ªlic, sobri o de droga dura) i ho vomitaven en un escenari o en un estudi d'enregistrament.

Asseguren que Sinatra?avui faria cent anys. I qu¨¨ en puc explicar que no hagin descrit els seus m¨²ltiples bi¨°grafs? Nom¨¦s el que connecta amb les meves sensacions m¨¦s perdurables. O sigui, que encara que no hagu¨¦s escrit cap de les seves can?ons, ¨¦s tan genial que les fa seves, que marquen la personalitat d'un home que segons el seu testimoni?mentider?no venia veu sin¨® estil (l'estil ¨¦s grandi¨®s, per¨° ¨¦s fraseig, aquesta veu de seda pot transmetre tots els estats d'¨¤nim), que era un g¨¤ngster i un pol¨ªtic que podien ser tenebrosos per¨° que fumava, bevia i vestia com els d¨¦us (amb perm¨ªs de Bogart i de Mitchum), amb un to que t'amanyagava, exaltava, feia somiar, llepava les teves ferides, sedu?a, consolava, emocionava, enamorava.

I ning¨² ha narrat millor que ell el que passa quan finalment plou en el teu cor, ni el que pot passar entre desesperats i estranys que es coneixen en la nit, ni en els somnis trencats que cobren especial import¨¤ncia al setembre, ni en l'arrog¨¤ncia quan el final ¨¦s a prop d'haver fet les coses a la teva manera, ni que moltes vegades les coses que m¨¦s t'afecten s'espatllen per una ximpleria (¨¦s m¨¦s complicat, no ¨¦s veritat), ni que trobar¨¤s el teu lloc en el sol en la fero? i sempre viva Nova York, ni de tantes emocions que habiten en la nostra sensibilitat, ni de la necessitat d'estimar i ser estimat, encara que estiguis tornant de totes les voltes felices o torturades. I brindo per vost¨¨, el mag, la seducci¨®, la professionalitat, el sentiment, l'amargor, la il¡¤lusi¨®.