Els anarquistes que van deixar de ser-ho

¡°Els comunistes procuren oblidar que va existir Stalin i els anarquistes diuen que relacionar-los amb la delinq¨¹¨¨ncia ¨¦s feixisme¡±. La frase ¨¦s de l¡¯exfiscal Jos¨¦ Mar¨ªa Mena i la va pronunciar fa uns dies a l¡¯Espai Contrabandos de Barcelona, en la presentaci¨® del llibre Anarquistes i baixos fons. Poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944).

L¡¯acaba de publicar L¡¯Aven? i l¡¯ha escrit l¡¯historiador Federico V¨¢zquez Osuna, un funcionari judicial que compagina la seva feina amb la investigaci¨® a la Universitat de Barcelona. L¡¯autor admet sense embuts que sabia que no li resultaria c¨°mode escriure una obra que no pret¨¦n ser ni molt menys la hist¨°ria de la CNT a la ciutat, sin¨® el relat dels fets protagonitzats per alguns dirigents que van sembrar el terror a la Barcelona republicana i en guerra emparant-se en uns ideals nobles.

?s el cas d¡¯Aurelio Fern¨¢ndez S¨¢nchez, que va ser cap de secretari de la Junta de Seguretat de Catalunya a partir de l¡¯octubre del 1936, m¨¦s tard conseller de Sanitat i amb un llarg historial delictiu: des de l¡¯assalt al Banc d¡¯Espanya de Gij¨®n el 1923 fins a la seva vinculaci¨® en l¡¯atemptat contra Josep Andreu Abell¨®, el president del Tribunal de Cassaci¨®, el 2 d¡¯agost del 1937. A banda de tot aix¨°, el llibre li atribueix la responsabilitat d¡¯organitzar una banda que es va enriquir amb l¡¯extorsi¨® als ¡°enemics de la revoluci¨®¡±. Una de les accions m¨¦s miserables en qu¨¨ va participar va ser l¡¯assassinat de 44 germans maristes. Els anarquistes havien segrestat els eclesi¨¤stics i van posar preu a la seva llibertat amb dos pagaments. El primer va servir perqu¨¨ Aurelio Fern¨¢ndez s¡¯embutxaqu¨¦s 100.000 francs francesos, relata el llibre, per¨° el segon es va endarrerir. Els segrestadors van pensar que els havien enganyat, motiu pel qual van traslladar els germans al centre de detenci¨® de Sant Elies, a la pla?a Molina, on van ser assassinats la nit del 8 al 9 d¡¯octubre del 1936. Els fets van ser utilitzats per desacreditar internacionalment la Rep¨²blica i quan el Govern de la Generalitat va con¨¨ixer els fets va anar a corre-cuita a salvar els religiosos que quedaven.

Aquest episodi ¨¦s un dels 35 cap¨ªtols en qu¨¨ es divideix l¡¯obra, de lectura molt amena en forma de relats. Al final hi ha dos aparts amb una guia de sigles per entendre els equilibris de poder de l¡¯¨¨poca i unes biografies dels personatges que hi desfilen.

¡°El llibre parla d¡¯uns que deien que eren anarquistes i de les bestieses que van cometre, perqu¨¨, com ha escrit Josep Termes, poc dubt¨®s de ser un reaccionari, als anys trenta va entrar en l¡¯anarquisme el pitjor de la societat¡±, insisteix Mena. L¡¯exfiscal ha prologat l¡¯obra despr¨¦s de rellegir els llibres sobre anarquisme que va comprar l¡¯any 1957 en el seu primer viatge a Par¨ªs i dels mateixos textos dels anarquistes, ¡°gent carregada de nobles idearis que a principis de segle va haver de triar entre resignar-se a la mis¨¨ria o l¡¯acci¨®¡±.

L¡¯autor de l¡¯obra confessa la dificultat per trobar documentaci¨® sobre els fets que descriu i n¡¯explica els motius. L¡¯advocat Eduardo Barriobero Herran, diputat a les Corts en diverses legislatures i tamb¨¦ cap de l¡¯Oficina Jur¨ªdica, altrament dit Tribunal de la Revoluci¨® del Palau de Just¨ªcia de Barcelona, va donar ordres que es traslladessin a aquelles depend¨¨ncies, per destruir-los, tots els arxius judicials, policials i penitenciaris dels anarquistes que ocupaven c¨¤rrecs al front o la rereguarda i que tenien antecedents per delictes comuns o de sang. Per aquest motiu l¡¯autor ha utilitzat com a font documental el fons del diari La Vanguardia.

¡°No he cobrat ni un duro de ning¨² i nom¨¦s pretenc explicar un episodi molt fosc de la nostra hist¨°ria recent. La criminalitat no ¨¦s nom¨¦s dels grups anarquistes, per¨° hi ha anarquistes que van actuar com a criminals i van provocar una situaci¨® de terror a l¡¯inici de la guerra¡±, insisteix Federico V¨¢zquez Osuna.

L¡¯origen de la situaci¨® cal situar-la, diu, en els coneguts assalts a les casernes de Sant Andreu i Drassanes, el 20 de juliol del 1936, per¨° tamb¨¦ en altres fets m¨¦s ignorats, com l¡¯alliberament de presos de la Model protagonitzat pels feixistes la tarda del 19 de juliol, un cop se sap que fracassa el cop d¡¯Estat. Ning¨² no va pensar mai en la pres¨® i l¡¯excarceraci¨® dels reclusos va servir per posar al carrer delinq¨¹ents de tota mena, a m¨¦s de presos pol¨ªtics, que es van vendre als ideals violents i van contribuir a la desestabilitzaci¨® de l¡¯ordre p¨²blic als carrers de Barcelona. ¡°Tothom volia controlar el desordre per¨° nom¨¦s es feia que incrementar-lo¡±, diu l¡¯autor.