La invisibilitat cultural fora de Barcelona

Els Drets Culturals inclouen el de poder accedir a la cultura, per¨° la realitat ¨¦s que existeix una barcelonac¨¨ntria quant a recursos i equipaments culturals, i que l¡¯acc¨¦s a la cultura es veu redu?t o negat a bona part de la poblaci¨® per raons diverses per¨° sobretot socioecon¨°miques i geogr¨¤fiques. Per sort, existeix un entramat d¡¯esdeveniments que tenen un capital social i una c¨¤rrega simb¨°lica molt important tant pel lloc on es realitzen com pels seus habitants, i que aconsegueixen atreure molta gent (he vist presentacions de llibres molt m¨¦s plenes a La Bisbal d¡¯Empord¨¤ que a Barcelona).

Aix¨ª, entitats diverses amb m¨¦s o menys ajut dels ajuntaments, consells comarcals i diners privats mitjan?ant quotes i patrocinis, tiren endavant amb ¨¨xit iniciatives culturals que cusen la poblaci¨®. Arreu hi ha exemples de gent que s¡¯agrupa per fer teatre, organitzar quines, confer¨¨ncies, concerts, mercats i fires o les tan necess¨¤ries festes majors. Aix¨° fa molta gent que creu que val la pena involucrar-se i pagar per fer coses fora dels circuits merament institucionals. Perqu¨¨ Catalunya ¨¦s un pa¨ªs associacionista, ple de gent inquieta que, acostumada a governs disminu?ts, tira endavant projectes sense esperar que li donin el vistiplau.

I for?a vegades, all¨° que comen?a amb una sabata i una espardenya acaba funcionant, es diversifica i es multiplica. L¡¯Enric Ribalta, president de l¡¯Associaci¨® Amics del Castell de Concabella, ho explica b¨¦: ¡°Vam entendre que si no ens f¨¨iem nosaltres la cultura, ning¨² ens la faria¡±, i ara cada any passen 1500 persones pels cicles d¡¯activitats que organitzen, que per a pobles de 100 habitants, s¨®n una muni¨®. I tot aix¨° amb poca difusi¨®, perqu¨¨ a ulls dels mitjans el que passa fora de les grans ciutats ¨¦s pr¨¤cticament invisible. Com diu l¡¯Anna Punsoda, ¡°¨¦s gros que nosaltres sabem tot el que programa del Palau de la M¨²sica o l¡¯Arts Santa M¨°nica i, en canvi, el que fem a la resta de llocs no es coneix¡±?.

Amb la Rut Mart¨ªnez vam parlar del model i de la visi¨® del festival que dirigeix, el Dans¨¤neu. Que cal interrogar-se sobre com assegurar la continu?tat de les propostes, com fer-les servir perqu¨¨ la gent tingui una excusa per sortir de casa, per participar i construir, per bastir relacions, i per reocupar i omplir places i jardins i eres i cantonades i carrers per tornar-los vida. Estem d¡¯acord que els reptes que afrontem s¨®n semblants als d¡¯altres llocs d¡¯Europa, i que la cultura ens ha de servir per reflexionar i per parlar de drets i preocupacions universals: d¡¯habitatge, d¡¯integraci¨®, de ruralitat, de disseminaci¨® de serveis, de com fer comunitat. De qu¨¨ hem de parlar, si no? Si la cultura no serveix per commoure¡¯ns, per representar-nos, interpel¡¤lar-nos, servir-nos de catarsi, de qu¨¨ serveix? I cr¨¦ixer?- li demano. ¡°S¨ª, per¨° no necess¨¤riament en quantitat. Jo el que vull ¨¦s que la gent conegui el territori sense matar-lo, que els escenaris llueixin preciosos, que la programaci¨® sigui bon¨ªssima. Fer-ho cada cop millor!¡±