Intel¡¤lectuals, savis i xerraires

Com vam comentar en un o altre article precedent, la figura de l¡¯intel¡¤lectual est¨¤ desapareixent del m¨®n, almenys del que coneixem de m¨¦s a la vora. ?s una figura que no va comen?ar, com se sol pensar, amb la persona d¡¯?mile Zola ¡ªque va publicar a L¡¯Aurore una carta adre?ada al president de la Rep¨²blica francesa arran de l¡¯afer Dreyfus, en defensa de la seva innoc¨¨ncia¡ª, sin¨® segles enrere, potser al temps de l¡¯Humanisme ¡ªErasme i von Hutten en serien exemples, Luter tamb¨¦¡ª, i que va con¨¨ixer una manifesta florida a final del segle XVII i a tot el XVIII: Hobbes, Spinoza, Bayle, Hume, Rousseau o Voltaire, i tota una colla, van actuar com a veritables intel¡¤lectuals als seus pa?sos. I aix¨°, qu¨¨ volia dir?

La gent creia en les seves opinions, tenien prestigi i autoritat en cercles prou amplis; podien transformar l¡¯opini¨® p¨²blica en un sentit m¨¦s just, moral o equitatiu; clergues i seglars, monarques i faccions pol¨ªtiques no restaven indiferents davant les seves idees. Aix¨° va durar uns quants segles, i, molt a la vora dels nostres dies, Hannah Arendt a Nord-Am¨¨rica, Bertrand Russell a Anglaterra, i Sartre, Camus o Foucault a Fran?a, molt despr¨¦s d¡¯Hugo i de Zola, van continuar posseint l¡¯estatut d¡¯intel¡¤lectuals, heretat en especial de la racionalitat human¨ªstica i il¡¤lustrada. A Espanya van posseir aquesta dignitat Unamuno, Ortega o Mara?¨®n. A Catalunya, Carles Riba o Salvador Espriu, m¨¦s que ning¨², van ser considerats sense error intel¡¤lectuals cre?bles i influents.

Despr¨¦s, a poc a poc, aquesta figura va desapar¨¨ixer de quasi totes les societats del m¨®n desenvolupat. Entre els deu ¡°pensadors m¨¦s influents del m¨®n¡±, segons un reportatge publicat recentment en aquest diari ¡ªJudith Butler, Thomas Piketty, Noam Chomsky, J¨¹rgen Habermas i Slavoj ?i?ek, els de m¨¦s anomenada¡ª, nom¨¦s Chomsky s¡¯ha comportat pr¨°piament com un ¡°intel¡¤lectual¡± en el sentit m¨¦s com¨²: es va manifestar, com Marcuse i d¡¯altres, a favor de les llibertats i de la democr¨¤cia, va criticar amb duresa la intervenci¨® dels Estats Units en diverses conteses arreu del m¨®n, i la seva veu va ser admirada i respectada per molta gent. Pocs, ¨²ltimament, han generat moviments d¡¯opini¨® i de masses d¡¯una certa transcend¨¨ncia: hi ha un feminisme inspirat per Butler o per Nussbaum; hi ha una consci¨¨ncia m¨¦s o menys generalitzada sobre la just¨ªcia social inspirada per Piketty i per ?i?ek; hi ha una teoria sobre el ¡°patriotisme constitucional¡± propagada per Habermas, que ni tan sols ha triomfat al seu pa¨ªs... per¨° llur pensament no ¨¦s pol¨ªticament determinant com ho va ser el dels seus predecessors.

Aquesta ¡°desfiguraci¨®¡± de l¡¯emblema ¡°intel¡¤lectual¡± pot haver estat la conseq¨¹¨¨ncia del descr¨¨dit de la intel¡¤lig¨¨ncia ¡°no aplicada¡± i de la saviesa ¡°no funcional¡±

Aquesta ¡°desfiguraci¨®¡± de l¡¯emblema ¡°intel¡¤lectual¡± pot haver estat la conseq¨¹¨¨ncia del descr¨¨dit de la intel¡¤lig¨¨ncia ¡°no aplicada¡± i de la saviesa ¡°no funcional¡±; de la p¨¨rdua de car¨¤cter teocr¨¤tic de tota jerarquia religiosa o seglar; de la compet¨¨ncia que han significat les opinions ¡°dem¨°tiques¡± que s¡¯escampen cont¨ªnuament per les xarxes socials i potser de m¨¦s factors que no analitzarem.

El fet ¨¦s que ja no es pot dir que hi hagi gaires intel¡¤lectuals en el sentit antic. El seu paper ha estat devorat per corrents d¡¯opini¨® que es troben exactament en el lloc oposat a aquell en qu¨¨ es trobaven les idees dels intel¡¤lectuals; ¨¦s a dir, ara s¨®n m¨¦s cre?bles ¡ªversemblants i tot, encara que no tinguin cap base racional¡ª els corrents generats per xerraires, mentiders, cantamanyanes, m¨ªstics de segon origen, p¨°tols inconformistes sense cap idea s¨°lida, falsos amics o declarats enemics de la democr¨¤cia, i m¨¦s col¡¤lectius.

Al cap i a la fi, els publicistes d¡¯aquesta mena s¡¯emparen en uns mitjans enormement potents, mentre els intel¡¤lectuals, equivocadament o no, continuen manifestant-se a trav¨¦s de la premsa i els llibres ¡ªles dues coses cada dia menys freq¨¹entades pel com¨²¡ª i a la televisi¨® ¡ªen la qual desconfien cada cop m¨¦s, potser amb ra¨®, les persones que hi manifestarien unes opinions o unes an¨¤lisis que demanen temps, pauses, paci¨¨ncia i concentraci¨® mental.

Rebus sic stantibus, com deien els historiadors romans, els homes i les dones amb passi¨® per escorcollar la veritat de les coses, per analitzar a fons tota situaci¨® complicada i amb un amor insubornable pel saber no falsejat ¡ªque no ocupa cap lloc, o molt esc¨¤s, en les vides quotidianes del gruix de les societats¡ª, aquells rara avis, d¨¨iem, posseeixen un dest¨ª que s¡¯assembla molt al del savi impert¨¨rrit de qualssevol temps: ¨¦s el dest¨ª dels que combreguen m¨¦s amb la ra¨® que amb les fal¨°rnies, els t¨°pics i les ¡°idees rebudes¡±. Aquests no podran fer cap altra cosa que estudiar cada dia, llegir molt i aprendre cont¨ªnuament, sense descans; seran savis, com sempre n¡¯hi ha hagut, per¨° ja no podran aspirar a convertir-se en ¡°pensadors influents¡±. La seva clarivid¨¨ncia i els seus dubtes cauran en sac foradat. Els veritables influencers s¨®n uns altres, i l¡¯opini¨® comuna ser¨¤ guiada m¨¦s per la seva xerrameca, que per homes i dones prove?ts d¡¯enraonada capacitat.