Arengada, rel¨ªquia dels pobres i peix inexistent

?Els sabors de costum dels temps ven?uts, antics, memorials. Els aires d¡¯una mar llunyana i tamb¨¦ de la terra humida, aix¨ª com un regust mineral net per¨° rovellat. Andreu Manresa Les arengades s¨®n una rel¨ªquia, menjar arengades ¨¦s com un acte devocional, una peregrinaci¨®. ?s un visita als carreranys de la hist¨°ria particular, un expedici¨® f¨¤cil a alguns sabors de costum dels temps ven?uts, antics, memorials. Tenen els aires d¡¯una mar llunyana i tamb¨¦ de la terra humida, aix¨ª com un regust mineral net per¨° rovellat. El tast eixut, rasp¨®s, lluent i sacrificat del peix com¨²; amb noses i troballes en el passat de la sardina premsada, l¡¯arengada. Salada, eixuta i estreta, serva totes les espines i el que era la butza.

?s de les poques ¡°del¨ªcies¡± no caducades de la cuina pobre, del men¨² del com¨², aliment habitual en la majoria pagesa i rural ¨Con les ametlles i els ous no eren per menjar sin¨® per dur a vendre, o bescanviar, encara al segle XX. Sin¨°nim credencial de l¡¯extrema austeritat, s¡¯oficialitza al Diccionari Alcover-Moll: ¡°¨¦s una menja de gran consum, principalment entre la gent pobra¡±.

Adesiara, un dia de xeremies, se serveixen a la taula com qui treu un record, un repte i remembran?a. L¡¯arengada t¨¦ encara un lloc de ritual i cert privilegi, m¨¦s enll¨¤ de la singular for?a ic¨°nica de la conserva prim¨¤ria.

Emper¨° menjar arengades ja ¨¦s una raresa, una opci¨® militant de minoria, una rar¨ªssima incid¨¨ncia aliment¨¤ria. Desdiu els manaments del santoral gastron¨°mic, tan adesat i afectat de costums comercials i de les modes de les elits del negoci. Sembla que hi ha papes que prediquen, surten de process¨® amb els seus fets com miracles. En temps excepcionals, de rutines i pensaments contra l¡¯avorriment i els temors, entra en joc una abstracci¨®, la poca carn de la sardina tan seca. ?s realista i pict¨°rica, potser ¨¦s un com accident experimental. Esdev¨¦ aleshores la recerca d¡¯efectes de trencament sobre el men¨² dom¨¨stic, concretament reiterat, sense possibilitats de trobar distraccions i experiments externs.

El peix esclafat, sec, fossilitzat sense trencar la seva fisonomia i integritat sembla un punyalet de plata. El producte no demana gaires intervencions. La seva entitat ¨¦s tan dominant que comanda al plat i a la boca. No pot ¨¦sser secundari perqu¨¨ aviat es fa avinent. I el rastre del salobre dura i es nota en hores si abans no se n¡¯ha intentar diluir la sal. Es pot mirar de menjar quasi cru, trempat o amanit. Mai no vol massa foc ¨Ca la brasa, al forn dins un sobre de paper, damunt una cosa¨C perqu¨¨ aleshores accentua, multiplica la seva pot¨¨ncia, la fortor, del gust met¨¤l¡¤lic i salat i fa nosa, ¨¦s un error. Torrada fa pudor a la cuina, com una senyal de den¨²ncia. L¡¯arengada, esflorada, esbocinada, sense pell ni escata, ¨Csense espines, sobretot, que resten senceres, ben conservades¨C, serveix de gust substantiu d¡¯una ensalada, d¡¯un bullit amb col i patata, damunt un pa amb oli, amb pa amb pebres torrats, amb pasta, a la italiana....

El costumari de la realitat popular en certs pobles, en moltes fam¨ªlies, ens parla del tempr¨® d¡¯hivern, el paisatge m¨¦s estimat potser on brilla amb pot¨¨ncia i min¨²cia la carn de l¡¯arengada: negada en bocinets amb tom¨¤tiga de ramellet torrada (o tamb¨¦ en conserva pr¨°pia), m¨¦s grell, sofregit, ceba tendra i res pus. Les restes del peix quasi flotant entre el suc i l¡¯oli, agombolat per la novetat ¨¤cida i dol?a. Les miques salades i ferruginoses dels lloms fossilitzats de la sardina il¡¤lustren l¡¯enyoran?a dels fruits de l¡¯hort d¡¯estiu. Les mossegades fan set i el vi, el companatge. A les arengades, segons on, els diuen gu¨¤rdia civil, per la lluentor del xarol de la pell o perqu¨¨ es mengen per parelles. Ves a saber. (Tamb¨¦ als llagostins gegants i rojos els diuen carabiners.) Ara, amb tan poques botigues i parades ja no es f¨¤cil trobar la bota on es componen i traginen els ex-peixos, en una imatge tan pl¨¤stica. Els pescadors d¡¯altres temps usaven les arengades com a esca en garbellets i nanses per atreure els peixos, crancs i cornets. O per brometjar amb pa els esbarts de peix o per atreure les abelles, i per agafar salvatgina ¨Cen deien de les genetes¨C, marts, most i moixarros. Un olor poder¨®s, un sabor transversal, un costumari culinari en extinci¨®.