Tallers de la m¨¤fia xinesa de Matar¨® van cosir roba de les grans cadenes

Part de les peces que fins al 2009 ocupaven els aparadors de les grans cadenes de distribuci¨® de moda espanyola es van confeccionar en tallers clandestins de la m¨¤fia xinesa a l'¨¤rea de Barcelona. Ho confirma el sumari judicial de l'operaci¨® Wei, al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S, que detalla una complexa cadena de subcontractes. La seva ¨²ltima baula (els tallers il¡¤legals) va sotmetre, almenys fins al 2009, centenars de treballadors a condicions properes a l'esclavitud. Les multinacionals feien els enc¨¤rrecs a prove?dors nacionals i els intermediaris, al final, desviaven producci¨® als tallers clandestins.

Peces de roba d¡¯Inditex o El Corte Ingl¨¦s van acabar en tallers clandestins perqu¨¨ els prove?dors van subcontractar?

El 16 de juny del 2009, els Mossos d'Esquadra van escorcollar 72 locals de confecci¨® de roba regentats per xinesos a Matar¨®, basti¨® tradicional de la ind¨²stria t¨¨xtil catalana. A m¨¦s de les m¨¤quines de cosir i les peces, els agents van trobar "un elevat nombre d'etiquetes identificatives" de grans marques. No es tractava, com en altres batudes, de simples falsificacions. Els codis de barres van permetre seguir el rastre de les comandes fins al client final: "Grups comercials dedicats a l'activitat t¨¨xtil, de not¨°ria rellev¨¤ncia en mercats nacionals i internacionals", subratllen els informes policials del sumari del cas Wei, sobre el qual es va dictar sent¨¨ncia la setmana passada. Els amos de tres tallers xinesos han estat condemnats a tres anys i mig de pres¨® per explotaci¨® laboral.

Els Mossos van trobar m¨¦s de 400 persones a les petites factories clandestines. Segons relata la documentaci¨® judicial, all¨¤ treballaven: de dilluns a diumenge, sense festius i durant 15 hores; en ¨¨poques de m¨¦s feina, cosien fins a les tres del mat¨ª, dormien quatre hores i tornaven a la m¨¤quina. All¨¤ dormien (en soterranis) i menjaven: en general, espaguetis i arr¨°s, per¨° en poca quantitat per por que "no treballessin gaire si estaven plens". No hi havia finestres ni higiene. Si volien sortir, havien de demanar abans perm¨ªs al cap. Per tot aix¨° guanyaven uns 25 euros al dia.

363 marques relacionades

En aquestes condicions es van cosir a Matar¨® peces de roba per a un total de 363 marques i majoristes, apunta el sumari, entre les quals hi ha firmes que estan entre el top de la moda mundial com Desigual, Punto Roma i Cortefiel. Els investigadors destaquen l'"elevada pres¨¨ncia d'etiquetes" als tallers de marques d'El Corte Ingl¨¦s ¨CEasy Wear, F¨®rmula Joven o Hipercor¨C i d'Inditex, com Zara, Stradivarius, Bershka, Lefties, o Pull&Bear.

Per¨° ni El Corte Ingl¨¦s ni Inditex (ni la resta de grans grups) contractaven directament els tallers clandestins. Aix¨ª ho van fer constar a les cartes que van enviar als investigadors. Cortefiel (per citar un cas) va precisar que les empreses a les quals encarregava els lots trobats als tallers "estan sotmeses a avaluaci¨® social" i tenien signada "la seva adhesi¨® al nostre codi de conducta".

Si les marques no en sabien res, com funcionava la maquin¨¤ria? Els investigadors van aconseguir descriure amb precisi¨® un sistema de producci¨® piramidal, "en cascada", que al seu judici va provocar l'explotaci¨® de gaireb¨¦ mig miler de treballadors xinesos a Catalunya, la majoria dels quals estaven en situaci¨® irregular.

Cascada de subcontractes

Les grans cadenes, segons relata el sumari, subcontracten l¨ªnies de producci¨® "per flexibilitzar la seva producci¨® i adaptar-la als canvis de la demanda". El seu prove?dor ¨¦s sempre una empresa espanyola, amb tots els papers en regla. Passa que les grans firmes feien "peticions molt freq¨¹ents" i exigeixen "terminis curts de lliurament". De vegades el prove?dor de tota la vida necessitava m¨¤ d'obra extra. Aqu¨ª entrava el tercer gra¨®: el negoci xin¨¨s d'intermediaris de la confecci¨®. Un exemple investigat pels Mossos: Intexetis, un dels prove?dors d'El Corte Ingl¨¦s i Inditex, va afirmar que va contractar una altra empresa (Josmigmar) i que ella, al seu torn, va cedir "sense autoritzaci¨®" entre "500 i 800 unitats" a una firma xinesa: Jiaem Wang.

Un intermediari xin¨¨s repartia el joc entre els tallers i era ¡°el gran beneficiat per l¡¯abaratiment dels costos¡±

El prove?dor catal¨¤ contacta, en general, amb un intermediari xin¨¨s que ofereix una "aparen?a de legalitat" (disposa de llic¨¨ncia, paga impost d'activitats econ¨°miques). Aquest intermediari reparteix el joc entre els tallers i ¨¦s "el gran beneficiat per l'abaratiment dels costos". Els Mossos van constatar una intensa connexi¨® entre els tallers ¨Cincl¨°s el transport de materials t¨¨xtils d'uns a d'altres¨C i van concloure que funcionen com "un complex aparell productiu". Tots estaven, a m¨¦s, en pol¨ªgons industrials de la mateixa ciutat (Matar¨®), cosa que facilitava els despla?aments.

La "clandestinitat" dels tallers quedava "parcialment amagada" darrere de les empreses intermedi¨¤ries, a les quals, al seu torn, acudeixen les grans marques. Cap l¨ªnia d'investigaci¨® policial va apuntar cap a aquestes ¨²ltimes. "Als contractes prohibim expressament els treballs for?ats", va escriure la marca francesa Kiabi als investigadors. Una altra empresa, Festa Moda, va al¡¤legar el seu "profund desconeixement".

El subm¨®n de la m¨¤fia xinesa ¨¦s un embolic enrevessat que no s'ha pogut (tampoc en aquest cas) desenredar del tot. La policia va arribar a observar tamb¨¦ com l'"enorme volum monetari" que acumulaven els tallers desapareixia rumb a l'estranger. Per exemple, a Prato (It¨¤lia), bressol tamb¨¦ de multitud de tallers xinesos, que va descriure Roberto Saviano al seu llibre Gomorra.