La mescla homog¨¨nia

El que ara explicar¨¦ ¨¦s una hist¨°ria ver¨ªdica. L¡¯he ocultat covardament, paralitzat pel qu¨¨ diran, per¨° ¨¦s arribada l¡¯hora de revelar veritats i compartir neguits. Confesso que he participat en un seminari de la FAES.

Va passar fa deu anys. Arran d¡¯un llibre que vaig treure (el qual ha envellit de manera atro?), on cercava de criticar alguns aspectes de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica per la via de la causticitat, hom va creure que jo em podia posicionar inequ¨ªvocament en contra de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica dels successius governs convergents i l¡¯aleshores tripartit vigent. Que critiquis o q¨¹estionis algunes coses no t¡¯hauria de situar en algun platet d¡¯una balan?a maniquea, per¨° al capdavall, sembla, aix¨° poc importava. Fos com fos, l¡¯Institut Catalunya Futur (la franqu¨ªcia de la FAES a Barcelona) em va convidar a participar en un seminari sota el suggeridor t¨ªtol de ¡°Biling¨¹isme i llibertat¡±.

S¨®c de mena educada (o ho intento) i l¡¯inter¨¨s antropol¨°gic de visitar el costat fosc em va fer acceptar de seguida l¡¯oferiment. El seminari, desenvolupat en tres sessions en una sala per a un aforament d¡¯unes quinze persones, consistia en una exposici¨® d¡¯un ponent i en el debat subseg¨¹ent de la resta de convidats, els quals aportaven opinions diverses que nodrien el poder¨®s think tank del PP, en aquest cas al voltant de la llengua. Em va reconfortar trobar-me completament desubicat en molts aspectes (la indument¨¤ria mateix, sense anar m¨¦s lluny), com la pe?a d¡¯un puzle que no encaixa amb la resta.

Evidentment, no ¨¦s hora de donar noms de qui hi havia i qui no. Diguem nom¨¦s que, per aquelles dates, el fenomen de Ciutadans havia deixat de ser la proposta d¡¯una s¨¨rie d¡¯intel¡¤lectuals per esdevenir les beceroles d¡¯un partit pol¨ªtic que, just en aquell moment, buscava l¨ªder per investir. I en aquell seminari la pres¨¨ncia d¡¯aquells intel¡¤lectuals era nodrida i significativa, amb alguns dels m¨¦s destacats que es movien amb una desimboltura evident entre els membres de la c¨²pula del PP catal¨¤ d¡¯aleshores, tamb¨¦ presents en tant que convocants de l¡¯acte. En termes qu¨ªmics, all¨° era tota una mescla homog¨¨nia.

S¡¯ha de celebrar, aix¨° s¨ª, el talent dels ponents i el fet que algunes intervencions fossin reveladores. All¨¤ vaig entendre, qui ho havia de dir, que el dret de triar idioma d¡¯escolaritzaci¨® no existeix, i que la reivindicaci¨® del castell¨¤ tenia m¨¦s sortida en batalles individuals basades en el dret a la llibertat, com de fet ha passat. All¨¤ vaig constatar com s¡¯arriba a confondre la tradici¨® lletrada en castell¨¤, present des del segle XV, amb el concepte socioling¨¹¨ªstic de biling¨¹isme, verificable a Catalunya al segle XX. I all¨¤ es va articular un comentari, un apunt de no res, que deu anys despr¨¦s encara em ressona.

En la darrera de les sessions, va participar un conegut alt c¨¤rrec de l¡¯administraci¨® d¡¯Aznar. No un ministre, per¨° poc avall caldria baixar en l¡¯escalaf¨®, alg¨² de qui fins i tot s¡¯ha dit que havia negociat amb ETA. En una intervenci¨® breu, com de passada, va recordar que, entre els articles principals de la Constituci¨® espanyola, n¡¯hi ha un que no est¨¤ desenvolupat per cap llei org¨¤nica, ni cap decret, ni cap mena de regulaci¨® ulterior. Precisament l¡¯article 3.1, el que parla de l¡¯oficialitat del castell¨¤ a Espanya. I ¨¦s cert: en un estat en qu¨¨ el castell¨¤ ja gaudeix de tots els avantatges, s¨®n la resta de lleng¨¹es les que han desenvolupat un corpus legal molt m¨¦s ampli, amb lleis auton¨°miques i una bateria de decrets que defensen la lleng¨¹es pr¨°pies i que han acabat sent l¡¯excusa perfecta per als que se senten perseguits per parlar castell¨¤.

Una llei ling¨¹¨ªstica d¡¯abast estatal favorable al castell¨¤ emergia doncs com la ¡°soluci¨®¡± al conflicte ling¨¹¨ªstic. En sentirem parlar? V¨¦s a saber, caldr¨¤ veure si la mescla homog¨¨nia es mant¨¦ en els pactes postelectorals. Aviat ho sabrem.