El mal radical

Fa unes setmanes, es va presentar a Barcelona la novel¡¤la El?Blues de Garibaldi l'autor del qual ¨¦s el policia Rafel Jim¨¦nez. Amb un estil desenfadat i ir¨°nic, sense p¨¨ls a la llengua, explica el periple tr¨¤gic de dos germans bessons, d'origen palest¨ª, que arriben a Barcelona fugint de la guerra i la desventura de la miserable ciutat en qu¨¨ viuen. Van a la recerca d'una terra menys inh¨°spita que la que els va tocar, d'una societat m¨¦s civilitzada que els ofereixi il¡¤lusions entre les quals no ¨¦s menor la de trepitjar el Camp Nou i veure jugar el Bar?a. Tots dos germans han estat formats per igual en la doctrina de l'Alcor¨¤ i tots dos hauran de bregar amb un medi dur i hostil, m¨¦s procliu al rebuig del diferent que a l'acolliment. L'un i l'altre, no obstant aix¨°, processen el que els passa de forma diferent. Un troba en l'islamisme i en la marginaci¨® l'aliment d'un odi i menyspreu visceral cap a l'entorn, mentre l'altre es complau en la bona literatura i no desaprofita les escasses oportunitats que li ofereix Barcelona.

La macabra casualitat dels atemptats de Par¨ªs ha fet que aquesta novel¡¤la adquireixi un inter¨¨s singular. Planteja la pregunta que els analistes de la massacre no han deixat d'abordar des de llavors. Com s'explica que uns joves escullin la mort, aliena per¨° tamb¨¦ pr¨°pia, per donar sentit a la seva vida? Per qu¨¨, amb experi¨¨ncies similars, uns es desesperen fins a la irracionalitat i uns altres no? De m¨¤rtirs n'hi ha hagut sempre en les religions monoteistes, la fe en un D¨¦u salvador i redemptor de tots els mals i desgr¨¤cies d'aquest m¨®n ha estat un est¨ªmul per a la viol¨¨ncia i les guerres. Per¨° no tots els creients ho veuen aix¨ª. En buscar causes al terrorisme islamista, totes es queden curtes. No pot dir-se que la causa sigui la religi¨® isl¨¤mica. Ni que ho sigui una integraci¨® deficient de les segones generacions de migrants, que no arriben a trobar una identitat satisfact¨°ria al pa¨ªs d'acolliment. Tampoc ¨¦s convincent culpabilitzar exclusivament dels fets les successives intervencions dels pa?sos m¨¦s poderosos a l'Afganistan, L¨ªbia o S¨ªria. De raons i motius n'hi ha en tot aix¨° per sentir l'oprobi de la desigualtat i l'exclusi¨®. Per¨° no sempre s¨®n els exclosos i desheretats de les banlieues, no sempre s¨®n delinq¨¹ents bregats a les presons, sin¨® joves de classe mitjana, de nacionalitat francesa, brit¨¤nica o espanyola, aparentment inserits en la societat en la qual ja van n¨¦ixer, els que opten per la barb¨¤rie. Per qu¨¨ alguns d'aquests, una minoria afortunadament, trien el mal radical?

Per combatre la degradaci¨® humana sense renunciar a la llibertat, no tenim solucions clares. El que s¨ª que est¨¤ a l'abast del m¨®n civilitzat ¨¦s ser coherent amb els valors que proclama

Va ser Kant (un fil¨°sof que han posat de moda els candidats electorals) qui es va inventar l'expressi¨® ¡°mal radical¡± per anomenar una ¡°perversi¨® del cor¡± inexplicable, al seu judici, en ¨¦ssers dotats de ra¨® i autonomia, capa?os, per tant, d'adquirir un sentit moral. El mal radical existeix. Fa que, en circumst¨¤ncies similars, uns es gu?n per la ra¨® i uns altres tri?n la desra¨®. Els te¨°legs ho van explicar amb el mite del pecat original. Avui busquem causes materials per entendre per qu¨¨ l'ideal il¡¤lustrat d'una societat d'homes lliures, disposats a posar la seva llibertat al servei d'una societat millor, no arriba a realitzar-se. Busquem motius que ens diguin per qu¨¨ la barb¨¤rie ¨¦s el preu que cal pagar per la defensa i el desenvolupament de les llibertats individuals.

Quan Pico della Mirandola es va referir a la dignitat com la caracter¨ªstica definit¨°ria de l'¨¦sser hum¨¤, va dir que consistia en la llibertat per escollir la forma de vida que cadasc¨² volgu¨¦s. Per¨° va observar que, en triar com viure, l'home podia elevar-se i apropar-se als d¨¦us, o denigrar-se al nivell de les b¨¨sties. Per combatre la degradaci¨® de la condici¨® humana, sense renunciar a la llibertat, no tenim solucions clares ni satisfact¨°ries. El que, en canvi, s¨ª que est¨¤ a l'abast del m¨®n que es proclama civilitzat ¨¦s mostrar m¨¦s coher¨¨ncia amb els valors que proclama i que diu defensar enfront del terrorisme de l'Estat Isl¨¤mic. Els valors es defensen practicant-los. Hauria de preocupar m¨¦s l'incompliment de l'article 28 de la Declaraci¨® de Drets Humans: ¡°Tota persona t¨¦ dret que s'estableixi un ordre social i internacional en el qual els drets i les llibertats proclamats en aquesta Declaraci¨® es facin plenament efectius¡±. El rebuig un¨¤nime dels musulmans moderats al terror i la uni¨® dels francesos per impedir la vict¨°ria del Front Nacional s¨®n la millor not¨ªcia.

Victoria Camps ¨¦s professora em¨¨rita de la UAB.