El debat, per anomenar-lo d¡¯alguna manera

En el debat a dos (cosa bastant incre?ble, tenint en compte que les enquestes relativitzen el paper del bipartidisme en les eleccions del diumenge proper) del dilluns passat, els dos contendents van fer gala de les caracter¨ªstiques que se li sospitaven. Pedro S¨¢nchez ¨¦s un l¨ªder provisional (i si no ho ¨¦s, s'hi assembla bastant) i Mariano Rajoy ¨¦s un faixador. Pedro S¨¢nchez intenta una eleg¨¤ncia una mica kennediana per¨° al final el traeix l'Alfonso Guerra que t¨¦ amagat. Mariano Rajoy mostra el seu tal¨® d'Aquiles (o la seva virtut, v¨¦s a saber) i el dilluns passat el va exposar m¨¦s que mai. Sempre ¨¦s el mateix. No t¨¦ res que el desmenteixi o el desemmascari, senzillament perqu¨¨ no t¨¦ m¨¤scara. O t¨¦ cara i no m¨¤scara. Si ¨¦s un indecent, com el va acusar el l¨ªder de l'oposici¨®, no ho sembla. I si no ho ¨¦s, tampoc. S¨¢nchez ¨¦s de pl¨¤stic amb tocs de bronze (que no ¨¦s un metall pur, sin¨® un aliatge) i Rajoy ¨¦s el marbre. Quan va envermellir davant l'insult a boca de can¨® del seu oponent, no va semblar tant perqu¨¨ se sorprenia de l'exabrupte com per vergonya aliena. Aqu¨ª sembla que va guanyar punts, tots el que va perdre S¨¢nchez. En aquest to i estil va transc¨®rrer el debat m¨¦s inoperant i groller de la hist¨°ria dels debats a Espanya.

Anem als continguts (per anomenar-los d'alguna manera). En la q¨¹esti¨® de l'atur i la situaci¨® econ¨°mica a Espanya, res de nou sota el pont. Un intercanvi de xifres (per part del president del Govern espanyol) i acusacions (per part del cap de l'oposici¨®). O viceversa. Tant li feia. Com a ciutad¨¤ de Catalunya jo esperava que s'abord¨¦s la q¨¹esti¨®. Comen?ava a importar-me un rave si la ra¨® la tenia un o l'altre. No necessito que vingui Pedro S¨¢nchez a explicar-me a corre-cuita la desigualtat que s'ha instal¡¤lat a Espanya amb marxamo d'estructural, o ¡°natural¡± com diuen els deixebles de l'escola de Chicago.

Els candidats feien com que no l'escoltaven, tan immersos estaven a etzibar-se, tretze s¨®n tretze durant tot el debat, els seus respectius mon¨°legs

Respecte a Rajoy tampoc el necessito perqu¨¨ m'expliqui el que ja percebem. Que a Espanya la gent gasta una mica m¨¦s perqu¨¨ la bax¨ªssima inflaci¨® dissimula els sous estancats des de 2008. No va estar a l'aguait aqu¨ª qui aspira a mudar-se a la Moncloa, esmentant a Rajoy les pernicioses conseq¨¹¨¨ncies d'una llarga deflaci¨® en pot¨¨ncia. Aix¨ª que la nostra mirada es posava en el moderador (que m¨¦s que aix¨°, semblava un jutge en un partit de tennis), pregant-li que per favor fes alguna cosa per millorar el que v¨¨iem. Per fi sembla que ens va sentir i va posar sobre el tapet la crisi territorial. Els candidats feien com que no l'escoltaven, tan immersos estaven a etzibar-se, tretze s¨®n tretze durant tot el debat, els seus respectius mon¨°legs. Quan se suposava que el tema territorial sortiria a debatre's, Pedro S¨¢nchez sortia amb la corrupci¨®. El moderador els traslladava la pregunta del director de La Vanguardia: Qu¨¨ pensen fer vost¨¨s amb els gaireb¨¦ dos milions de catalans que van votar independ¨¨ncia? S¨¢nchez va considerar, amb una absoluta falta de respecte, no nom¨¦s els dos milions que voten independ¨¨ncia, sin¨® els altres milions que no van votar el mateix, que calia seguir donant la tabarra amb la corrupci¨® i amb el sou de Rajoy. No ¨¦s que a mi la corrupci¨® no m'interessi, ¨¦s clar que m'interessa. El que ja m'interessa menys ¨¦s que qui ho denunci? pertanyi a un partit que ha col¡¤laborat a convertir la Junta d'Andalusia en una de les grans borses de corrupci¨® i clientelisme d'Espanya.

En realitat, tota la representaci¨® de debat al qual tot Espanya va assistir el dilluns, feia bastant riure. I no poc rubor. Va resultar que Rajoy va ser qui va mostrar m¨¦s disposici¨® per parlar de la reforma de la Constituci¨®. I fins i tot de Catalunya (amb l'objectiu, evidentment, que no es parl¨¦s de la corrupci¨®).

Els socialistes, amb el seu candidat al capdavant, van perdre una oportunitat d'or per definir-se per una Espanya plurinacional i pluriling¨¹e. De Rajoy no n'esper¨¤vem res m¨¦s que el seu inamovible amor a la unitat d'Espanya. De Pedro S¨¢nchez esper¨¤vem un amor semblant, per¨° redefinint-lo en vista del que passa a Catalunya. El candidat socialista va parlar, al final, del que ell creu que li donar¨¤ vots. I no del que sap que n'hi restar¨¤. I va demostrar lamentablement que Catalunya ¨¦s un tema tab¨² fora de Catalunya. Quan es debat en un plat¨® de televisi¨® p¨²blica espanyola, hi ha temes que ¨¦s millor no tocar.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari