¡°No arribarem a acords amb partits en qu¨¨ no confiem¡±

Albert Rivera (Barcelona, 1979) afronta la recta final de campanya despr¨¦s de reunir 10.000 persones en un m¨ªting a Madrid, despr¨¦s de baixar del segon al quart lloc en els sondejos de Metroscopia i sabent que Mariano Rajoy planteja a Ciutadans el repte que firmi amb el PP, despr¨¦s del 20-D, un pacte de governabilitat que garanteixi l'estabilitat de l'Executiu. Ell s¡¯hi nega rotundament.

Pregunta. Pedro S¨¢nchez diu que vost¨¨ acabar¨¤ donant suport al PP, i Rajoy li suggereix un pacte d'estabilitat per a la legislatura.

Resposta. L'¨²nica manera que hi hagi estabilitat a Espanya ¨¦s que governi Ciutadans. Un pacte del PSOE, amb Podem i separatistes, com proposa Pablo Iglesias per fer un refer¨¨ndum independentista, no la donar¨¤. I la veritat ¨¦s que Rajoy s'ha anat tancant totes les portes, fins i tot entre part del seu electorat, en no reformar res. Espanya est¨¤ girant l'esquena al bipartidisme i nosaltres no farem que aquests milions de vots del canvi garanteixin precisament que no hi hagi cap canvi. Ho reitero: no donarem suport a S¨¢nchez ni a Rajoy. Cal for?ar un canvi amb els vots de Ciutadans. ?s el millor instrument. No preveig donar suport a cap investidura, ni de S¨¢nchez ni de Rajoy.

P. Aix¨° no provocar¨¤ noves eleccions?

R. Hi ha m¨¦s partits pol¨ªtics. Es pot arribar a acords puntuals, parlar de la llei electoral, de l'educaci¨®, dels pressupostos. Si governo, s¨®c conscient que no em garanteix ning¨² la legislatura, i que caldr¨¤ aconseguir acords tema per tema. ?s necessari que hi hagi un partit que digui clarament que una cosa ¨¦s que votem una llei junts i una altra cosa ¨¦s que tinguem un govern junts amb S¨¢nchez o amb Rajoy. Si guanyem, ens ho posaran molt dif¨ªcil per governar. D¡¯altres no voldran que sigui aix¨ª. Des del centre ¨¦s m¨¦s f¨¤cil arribar a acords amb la vella esquerra o la vella dreta. Per a ells, en els extrems, ¨¦s m¨¦s complicat.

P. L¡¯ha sorpr¨¨s la campanya de Rajoy?

R. ?s el de sempre. Sigui bo o dolent, li costa prendre decisions, reformar coses. Per a l'etapa que toca a Espanya no ¨¦s la persona adequada. Caldr¨¤ tenir molta m¨¤ esquerra, di¨¤leg, comunicaci¨®. Tots aquests atributs els veig antag¨°nics del que representa Rajoy.

P. I si el PP presenta un altre candidat?

R. Seria brutal que el PP tragu¨¦s el seu candidat, per¨° no ¨¦s un problema nom¨¦s de Rajoy, ¨¦s del PP de Rajoy, ¨¦s el que representa aquest projecte obsolet del PP.

P. Quines circumst¨¤ncies s'haurien de donar per a una abstenci¨® de Ciutadans en la investidura d'un altre candidat?

R. Ni m'ho he plantejat, ni ho hem parlat, ni ¨¦s una possibilitat que tinguem damunt de la taula. Estem davant una situaci¨® que mereix canvi. Parlem de guanyar les eleccions. Queden cinc dies per guanyar, o per quedar segons, tercers o quarts, el que diguin els espanyols. Insisteixo. No hi haur¨¤ investidura, ni acord, ni pacte, ni condicions. Creiem que hem d'obrir una nova etapa pol¨ªtica. Aix¨° nom¨¦s arribar¨¤ si hi ha un nou Govern.

P. De qu¨¨ serveix votar-lo si queda tercer o quart?

R. Primer, veurem com quedem. Qui impulsar¨¤ una reforma de la llei electoral? Qui impulsar¨¤ una reforma de la just¨ªcia? Un pacte per l'educaci¨®? Una reforma de la llei de partits? Haur¨¤ d'arribar Ciutadans. Si ho fem tot des del Govern, tot ser¨¤ m¨¦s r¨¤pid. Si no, serem un grup important¨ªssim del Parlament amb la capacitat de liderar aquests canvis. Som m¨¦s ¨²tils que mai.

P. Quins errors ha com¨¨s?

R. Segur que n¡¯he com¨¨s molts, per¨° no ho llegeixo exactament igual: que Ciutadans estigui en una mitjana del 20% de vot, i entre el segon o tercer lloc, empatat en alguns sondejos amb el PSOE, ni m¨¦s ni menys; que ens faltin cinc o sis punts per la vict¨°ria... No sempre dep¨¨n del que tu facis malament. Els altres tamb¨¦ juguen el partit, i els indecisos es van decidint. Espanya t¨¦ unes estructures encara molt marcades del bipartidisme i aix¨° no ¨¦s f¨¤cil. La veritat ¨¦s que som aqu¨ª. No oblidem que les enquestes diuen una cosa important. El bipartidisme no arriba al 50%. La meitat d'Espanya ja s'ha desconnectat d'un model obsolet i va cap a un nou model. Hi ha gaireb¨¦ un 40% de persones que votaran partits nous. Aix¨° ¨¦s tot un canvi d'etapa, un canvi d'era, que ¨¦s el que ¨¦s significatiu d'aquesta campanya.

P. Els analistes expliquen la frenada perqu¨¨ creuen que va perdre els debats.

R. Jo he vist alguna enquesta que no s'ha publicat que no diu aix¨°, sin¨® que hav¨ªem guanyat. Competim amb una estructura pol¨ªtica que fa 30 anys que est¨¤ consolidada. Volem aprofitar l'oportunitat. Estic conven?ut que si no arribem al 80% de participaci¨®, ser¨¤ molt dif¨ªcil desbancar el PP o el PSOE. L'abstenci¨®, el vot nou i el vot jove seran decisius per saber si Espanya vol canvi o no. Demano a tota aquesta gent que dubta, que voti, i sobretot als joves que participin per primera vegada. Hi ha partits, com el PP, als quals no els interessa que hi hagi una alta participaci¨®. Aquesta ser¨¤ la batalla d'aquests cinc dies.

P. Podem est¨¤ en plena remuntada. Qu¨¨ ha fet b¨¦ Pablo Iglesias que vost¨¨ ha fet malament?

R. Ells han fet una cosa que nosaltres hem decidit que no far¨ªem: sumar coalicions amb tots els partits que puguin, fins i tot amb els que donen suport a la independ¨¨ncia a Catalunya. Han fet una amalgama de plataformes. Nosaltres creiem que per governar Espanya cal tenir una idea clara d'Espanya. Aix¨° d¨®na m¨¦s vots? Ho veurem. Crec que en el futur, per governar Espanya, ¨¦s millor tenir un partit amb un projecte com¨², amb un discurs homogeni, que una amalgama de partits que fins i tot alguns diuen que formaran grups parlamentaris diferents. Han fet una cosa demosc¨°picament b¨¦ per a ells, sumar coalicions, partits, cercles, plataformes, per¨° aix¨° ¨¦s molt complicat per governar Espanya: ni tan sols et poses d'acord amb els teus. ?s una aposta a curt termini.

P. Per qu¨¨ ha decidit Ciutadans sortir del consens sobre que la viol¨¨ncia de g¨¨nere ha de penar-se amb un agreujant?

R. No hem sortit del consens. Hem incrementat el llist¨® per a totes aquelles penes que tamb¨¦ creiem que s¨®n greus entre parelles que de vegades s¨®n homosexuals, o que no tenen una relaci¨® nom¨¦s de viol¨¨ncia de g¨¨nere. No neguem que hagi d'haver-hi un agreujant, o que la viol¨¨ncia de g¨¨nere ¨¦s un drama per a Espanya. Proposem al programa que sigui un pacte d¡¯Estat. No em sembla incompatible amb el fet d¡¯elevar i igualar l'agreujant per a persones que s¨®n del mateix sexe o per a casos de maltractament psicol¨°gic, que no t¨¦ res a veure, al nostre judici, amb abaixar penes. Estem amb el debat del Codi Penal, del post, i molts experts diuen que cal treballar el pre, l'educaci¨®, els valors d'igualtat, polseres i dispositius que estan disponibles per posar als maltractadors i que no s'apropin a les dones maltractades. Hi ha molt per fer. Solucions habitacionals i pensions o ajudes econ¨°miques perqu¨¨ no depenguin dels marits maltractadors.

P. El legislador va disposar l'agreujant en la viol¨¨ncia de g¨¨nere perqu¨¨ considerava que hi ha un masclisme estructural en la societat espanyola.

R. Esclar que hi ha masclisme, i es combat amb educaci¨®, amb mesures cautelars i amb el Codi Penal. Igual que hi ha masclisme tamb¨¦ hi ha viol¨¨ncia, maltractament entre parelles que de vegades s¨®n del mateix sexe. Una cosa no treu l'altra. Intentar situar en el masclisme precisament els que volem fer mesures cautelars i educatives em sembla profundament injust. S¨¦ que de bona fe pot haver-hi gent que demani explicacions. Tamb¨¦ hi ha hagut mala fe, tanta com que la senyora Chac¨®n s'ha inventat una piulada en un m¨ªting. [Va atribuir a Rivera dir que hi havia m¨¦s atacs de dones a homes]..

P. Aquesta ¨¦s la pol¨ªtica porqueria de la qual parla?

R. S¨¦ qu¨¨ ¨¦s aix¨°. S¨®c nou per¨° no pas un passerell. Vinc de Catalunya, de fer oposici¨® al nacionalisme. No ha estat f¨¤cil. He rebut amenaces, ha estat complicat, fins i tot m'han negat la condici¨® de ser catal¨¤. Ha estat dur arribar fins a aqu¨ª. Vinc entrenat. Estic content d'arribar cinc o sis dies abans de les urnes competint de tu a tu amb la vella pol¨ªtica. En el waterpolo vaig aprendre que a l'aigua un juga amb vehem¨¨ncia i contund¨¨ncia, per¨° que, com el rugbi, hi ha alguna cosa bonica: quan surts de l'aigua pots anar a fer una cervesa amb el rival, que s¨®n coses del partit. Hi ha regles no escrites en aquests esports, com la noblesa. Saps que si d¨®nes un cop t¡¯endus un cop, que hi ha coses l¨ªmit que no pots superar. En aquesta campanya alguns han passat d'aquests l¨ªmits, sobretot en la part personal. En la part pol¨ªtica accepto qualsevol cr¨ªtica. Anar a la difamaci¨® personal, fins i tot inventar-se coses que no hem dit ni pensem, aix¨° ¨¦s pol¨ªtica porqueria. La gent vol una etapa de joc net.

P. S¨¢nchez el va acusar en el debat d'EL PA?S de ser part de ¡°les dretes¡±. Aniria a fer unes canyes amb ell?

R. S¨ª. Jo no negar¨¦ la paraula a ning¨², ni deixar¨¦ d¡¯anar a fer una canya o anar a sopar amb alg¨². Una altra cosa ¨¦s que no he vingut a la pol¨ªtica a fer amics.

P. Ha llegit ja Kant?

R. Com tothom sap, el llegeixo a la piscina, al bany. No. Em quedo amb el que vaig estudiar. Cal prendre's amb humor els teus propis errors, les contradiccions.

P.?Qu¨¨ explicar¨¤ a la seva filla Daniela d'aquesta campanya?

R.?Li dir¨¦ que ens ho hem passat b¨¦, segurament que no ser¨¤ f¨¤cil, i espero dir-li que ho hem aconseguim. Ja ent¨¦n una mica el que fa el seu pare, per¨° no del tot. No sap el que ¨¦s la pol¨ªtica, s¨ª, sortir per la tele. Avui t¨¦ un festival de ballet, de m¨²sica. M'ho deia l'altre dia. Li vaig contestar: ¡°Jo estic a Antena 3.T¡¯envio un v¨ªdeo i tu un altre¡±'. Espero que pensi que vaig fer alguna cosa bona.

P. I despr¨¦s de la pol¨ªtica?

R. M'agradaria viure un dia als EUA. M'agrada la filosofia d'oportunitats. ?s un pa¨ªs din¨¤mic. M'agrada molt Nova York, Washington. Per jubilar-me, Espanya, qualsevol illa de les Balears, qualsevol rac¨® del nostre pa¨ªs.