¡°La majoria dels espanyols acabaran acceptant el refer¨¨ndum¡±

Xavier Dom¨¨nech (Sabadell, 1974) ¨¦s el candidat d'En Com¨² Podem, que aspira a guanyar el 20-D.

Pregunta. A Catalunya S¨ª que es Pot no li va anar b¨¦ el 27-S. Com s'explica ara que les enquestes diguin que poden guanyar?

Resposta. El 27-S la majoria va assumir el plebiscit i aix¨ª s'explica part dels resultats de CSQP, Junts pel S¨ª i Ciutadans. El context i el debat s¨®n diferents: es tracta de revertir la pol¨ªtica social i econ¨°mica del PP i d'apostar pel refer¨¨ndum. Tamb¨¦ hi ha m¨¦s confluents. ?s molt bona not¨ªcia que les enquestes diguin que el PP i Ciutadans no sumen.

P. Ha estat clau la implicaci¨® de Colau?

R. La figura de Colau simbolitza molt b¨¦ la implicaci¨® de BCom¨² i els comuns de Lleida, Tarragona o Terrassa i ha donat molta for?a a aquesta campanya.

P. Colau ha estat criticada per l'independentisme per haver dit que Madrid havia de tornar a ser la capital de l'Estat dels catalans. ERC diu que va ser una patinada.

R. Colau va dir que despr¨¦s del 24-M hi ha una pot¨¨ncia de canvi a diverses ciutats. Podia haver dit Madrid, la Corunya, Val¨¨ncia o Cadis. Volia dir que Madrid torn¨¦s a representar el canvi. Aquell Madrid que estava en mans del PP ¨¦s el de l'esperan?a del canvi i de Manuela Carmena, que d¨®na suport al dret a decidir. I ho va dir en un m¨ªting en el qual 10.000 persones van cridar "Visca Catalunya". Ens podem concentrar en l'an¨¨cdota per¨° la categoria ¨¦s una altra: que cinc milions de persones poden apostar pel canvi i el dret a decidir.

Pablo Iglesias ¨¦s el candidat a la presid¨¨ncia del Govern espanyol que ent¨¦n millor el fet catal¨¤

P. Per¨° ella va parlar de la capital de l'Estat. Ho ha matisat. No s¨¦ si se'n penedeix¡­

R. Els que es queden en una an¨¨cdota tenen poc a dir.

P. Han persuadit Iglesias perqu¨¨ eviti comentaris com els de la campanya anterior?

R. Ell reflexiona molt sobre la pol¨ªtica. I aquestes reflexions s¨®n compartides. No l'hem persuadit. ?s el candidat a la presid¨¨ncia del Govern espanyol que ent¨¦n millor, de bon tros, el fet nacional catal¨¤.

P. Fern¨¢ndez D¨ªaz diu que no el veu com a president del Govern convocant un refer¨¨ndum.

R. Iglesias l'ha situat en l'eix de la campanya i ho diu aqu¨ª, a Cadis i a la Moncloa. Apostem pel refer¨¨ndum perqu¨¨ hi creiem.

P. El desconcerta que Homs digui que volen el refer¨¨ndum perqu¨¨ guanyi el no?

R. Doncs s¨ª. La democr¨¤cia ¨¦s aix¨°: s'ha de fer amb independ¨¨ncia de si creus que ha de guanyar el s¨ª o el no.

El contracte ¨²nic de Ciutadans ¨¦s el malson neoliberal portat a l¡¯extrem

P. Acusaran la seva indefinici¨®?

R. Reunim independentistes, confederalistes, federalistes i gent a favor del dret a decidir sense definir quin seria el seu vot. El 80% del pa¨ªs hi d¨®na suport i la nostra for?a ¨¦s conjuminar aquesta diversitat.

P. Veu algun recorregut a la declaraci¨® de desconnexi¨® aprovada pel Parlament?

R. No se soluciona el conflicte amb una declaraci¨® un dilluns subjecta al fet que Mas sigui president.

P. Si aquesta via no ¨¦s viable, per qu¨¨ ho ha de ser la seva quan el PP, el PSOE i Ciutadans la rebutgen?

R. ?s il¡¤lusori creure que una mobilitzaci¨® de tres anys es resoldr¨¤ negant el problema, negociant per dalt o amb la gran proposta de traslladar a Barcelona el Senat. El que comparteix la gran majoria de catalans ho acabar¨¤ compartint la gran majoria d'espanyols. ?s la soluci¨® donada a Esc¨°cia i al Canad¨¤. S'imposar¨¤ el sentit com¨².

P. Sempre parla de ¡°la bona gent de la CUP¡±. Intenten atreure els seus votants?

R. A difer¨¨ncia d'altres, nosaltres no fem interpel¡¤lacions directes. Apostem pel sobiranista que busca el canvi real i la just¨ªcia social.

P. La CUP investir¨¤ Mas?

R. T¨¦ un debat dif¨ªcil i intens. No s¨®c de la CUP. Jo no ho faria per¨° s¨®n molt lliures de fer el que vulguin.

P. Els atacs aquests ¨²ltims dies entre vost¨¨s i C's han anat a pitjor. ?s la pugna final entre els emergents?

Hi ha bastants candidats que no eren coneguts i han obtingut bons resultats. El m¨¦s important s¨®n les propostes i la feina a tot el territori

R. S¨®n dues forces alternatives antit¨¨tiques: una representa el centralisme i les pol¨ªtiques liberals que ens han portat a la crisi i, l'altra, el dret a decidir, la just¨ªcia social i contra la corrupci¨®. El contracte ¨²nic mostra molt b¨¦ el que ¨¦s Ciutadans. No s'atreveix a portar-ho al programa ni el PP. ?s el malson neoliberal portat a l'extrem. Fan servir un eufemisme per no anomenar-ho reforma laboral per¨° significa que els treballadors no recuperen els seus drets d'indemnitzaci¨® fins als nou anys de contracte; es perd la causalitat i la tutela judicial en cas d'acomiadament, que es carreguen els pactes internacionals de l'Estat sobre drets laborals, l'Estatut dels treballadors i l'article 35 de la Constituci¨®.

P. Vost¨¨ era poc conegut i no est¨¤ pesant en les enquestes com va passar el 27-S. Per qu¨¨ creu que passa?

R. Fem massa an¨¤lisis i comparacions entre unes eleccions i unes altres. Hi ha bastants candidats que no eren coneguts i han obtingut bons resultats. El m¨¦s important d'aquesta candidatura s¨®n les propostes i la feina a tot el territori. Es va explicar que era una llista molt barcelonina, per¨° hem estat a Tarragona, T¨¤rrega, Girona, Manresa, Tortosa. ?s una candidatura que expressa molt b¨¦ el que volem representar: l'esperit del municipalisme de forces que es conjunten i expressen un objectiu com¨². Hi ha moltes cares implicades com M¨®nica Oltra, I?igo Errej¨®n o Ada Colau.

P. Tenen garantida l'autonomia i grup propi? Si es disgreguen en grups podria restar for?a al nucli de Podem a l'hora de constituir-se el Congr¨¦s.

R.? S¨ª, en tindrem. ?s una aposta que ten¨ªem clar¨ªssimament nosaltres i els companys de Podem a l'Estat. Podem est¨¤ dins de la conflu¨¨ncia i ens d¨®na una for?a enorme. I ¨¦s una aposta de futur de reconeixement ple de les diverses realitats nacionals de l'Estat. Que pot provocar algun problema t¨¨cnic? La pol¨ªtica ha d'estar per sobre d'aix¨°.