Llits al passeig de Gr¨¤cia per 8 euros

Aquests dies ¨¦s possible allotjar-se al mateix passeig de Gr¨¤cia de Barcelona per vuit euros. O darrere de la Catedral per nou. O tocant a Gr¨¤cia per deu. M¨¦s lluny, m¨¦s barat: pla?a d'Espanya, sis. Horta, 5,45. S¨®n preus de llits en habitacions compartides en albergs, un sector que s'ha disparat ¡ªi ha evolucionat ampliant el seu p¨²blic¡ª en els ¨²ltims anys. El 2005 hi havia 14 albergs que sumaven 1.600 places. L'oferta actual ¨¦s de 9.274 en 111 hostels. S'ha multiplicat gaireb¨¦ per sis.

I aquestes s¨®n nom¨¦s les places legals. L'associaci¨® d'albergs Acatur estima que, almenys, hi ha la meitat de places il¡¤legals. L'associaci¨® responsabilitza els qui operen sense llic¨¨ncia d'haver rebentat els preus. Han caigut a la meitat en una d¨¨cada. Estan al nivell de ciutats com Praga o Lisboa, assenyalen.

El sector fa setmanes que obre els seus albergs fregant les p¨¨rdues

La situaci¨® desespera el sector, que fa setmanes que obre els seus albergs fregant les p¨¨rdues, confiant a recuperar-se en temporada alta. ¡°No ens agrada vendre a vuit euros¡±, admet un dels socis de l'alberg Centric Point, Oriol Badia. Va ser un dels primers albergs que es van obrir en zona prime, a la cantonada de passeig de Gr¨¤cia i Consell de Cent. 400 llits a l'antic edifici Axa en habitacions de fins a 14 llits. Quan van obrir fa 10 anys nom¨¦s hi havia dos preus, temporada alta i baixa. Ara canvien cada dia. Mai havien vist tarifes ¡°tan, tan, tan baixes¡±. ¡°Hi ha una crisi brutal d'oferta a Barcelona, i en temporada baixa ¨¦s m¨¦s problem¨¤tic, provocada per la xifra mai vista d'establiments il¡¤legals¡±, lamenta Badia.

Falta de control

Carles Gras, president d'Acatur, l'Associaci¨® Catalana d'Albergs Tur¨ªstics, es queixa de la ¡°falta de control¡± en un sector en qu¨¨ assegura que la meitat de l'oferta est¨¤ fora de la legalitat. En alguns casos s¨®n hostels il¡¤legals per complet; en altres, pisos que tenen algun tipus de llic¨¨ncia per cobrir-se les esquenes, com d'apartament tur¨ªstic, ¡°per¨° despr¨¦s omplen les habitacions de lliteres¡±. ¡°O albergs amb llic¨¨ncia per 20 llits, que no necessiten els permisos m¨¦s estrictes, com els dels bombers, i n'hi fiquen 50¡±, explica. N'hi ha prou de comparar el llistat oficial de la Generalitat amb l'oferta d'internet per adonar-se de la magnitud del fenomen. ¡°I atenci¨® que moltes vegades estan b¨¦, en pisos bonics i amplis, per¨° no paguen un duro d'impostos¡±, lamenta Gras.

Tu no pots fer un hotel de luxe il¡¤legal, per¨° s¨ª un alberg Carles Gras, president d'Acatur

El problema, afirma, ¨¦s que ¡°el dels albergs ¨¦s un sector m¨¦s vulnerable a la il¡¤legalitat que d'altres¡±. ¡°Tu no pots fer un hotel de luxe il¡¤legal, per¨° s¨ª un alberg¡±, exemplifica. I critica les administracions per no destinar mitjans suficients a inspeccionar. Les causes de l'eclosi¨® s¨®n v¨¤ries: ¡°La crisi que va disparar el nombre d'inversors que no sabien qu¨¨ fer amb els habitatges, el boom que viu el sector des de fa 10 anys i que Barcelona est¨¤ de moda com a destinaci¨®, la qual cosa actua d'imant per als il¡¤legals¡±.

El funcionament dels albergs que no consten al registre oficial per¨° s'anuncien a internet ¨¦s semblant i es pot percebre des del carrer. No acostuma a haver-hi r¨¨tol, i de vegades ni recepci¨®, per¨° s¨ª que hi ha un adhesiu al timbre. Indica: ¡°Hostel¡±. En una cantonada entre Gran Via i Enten?a l'hostal BCNEixample t¨¦ un paper penjat al vidre de la porteria: ¡°When you arrive call this number please¡±, informa, i inclou un tel¨¨fon. Els ve?ns expliquen que la finca ¨¦s d'una ¨²nica propiet¨¤ria i que l'alberg primer es va instal¡¤lar al segon pis i ara al principal. Un dels seus responsables admet per tel¨¨fon que no tenen la llic¨¨ncia en regla. La tenen d'habitatge d'¨²s tur¨ªstic. Fa cinc anys que operen i diuen que estan pendents de la fi de la morat¨°ria d'allotjaments tur¨ªstics de l'Ajuntament per desencallar ¡°la confusi¨®¡±. Una morat¨°ria que, per cert, susp¨¨n tres projectes de grans albergs. En un altre alberg del carrer de Sep¨²lveda, el recepcionista es nega amb molt males maneres a facilitar el n¨²mero de llic¨¨ncia. I al carrer de Sardenya, a 100 metres de la Sagrada Fam¨ªlia, la recepcionista, que no parla angl¨¨s, facilita un tel¨¨fon que mai respon.

Un m¨®n a un abisme dels grans operadors que han desembarcat a Barcelona. Santi Arnedo fa una d¨¨cada que ¨¦s al sector i ha assistit a la seva evoluci¨® en primera l¨ªnia. Va comen?ar treballant en un alberg ¡°a les Rambles en un cinqu¨¨ sense ascensor amb un bany al fons del passad¨ªs¡± i ara capitaneja la recepci¨® del Generator, de capital brit¨¤nic. 646 llits al carrer de C¨°rsega amb habitacions m¨²ltiples per¨° totes amb bany. ¡°Aix¨° ¨¦s com un poble¡±, afirma. Entre el p¨²blic tenen des de turistes de motxilla fins a fam¨ªlies amb nens, parelles madures o grups escolars de tot Europa. I una de les claus, el bar restaurant dels baixos i oferir activitats als hostes.

El director de l'Observatori del Turisme Responsable de la facultat de Turisme de la Universitat Ramon Llull, Jordi Ficapal, veu en l'especialitzaci¨® i l'¡°atenci¨® personalitzada¡± la superviv¨¨ncia dels albergs, sobretot els de menor grand¨¤ria, per diferenciar-se dels ¡°llits calents amb serveis zero¡±. Ficapal tamb¨¦ subratlla l'aparici¨® dels coneguts com poshtel, joc de paraules entre posh [PIJO]i hostel. Establiments amb tarifes una mica superiors per¨° amb espais comuns de disseny i serveis tamb¨¦ excel¡¤lents (habitacions amb un m¨¤xim de vuit llits i amb bany) respecte a la mitjana.