Converg¨¨ncia obt¨¦ el pitjor resultat en unes generals en 36 anys

La nova Converg¨¨ncia Democr¨¤tica haur¨¤ de comen?ar de molt avall al Congr¨¦s en plena refundaci¨® del partit. La formaci¨®, que s'ha presentat a les eleccions sota la marca Democr¨¤cia i Llibertat, ha obtingut els seus pitjors resultats en unes eleccions generals des del 1979 despr¨¦s d'aconseguir nom¨¦s vuit escons, segons l'escrutini del 99,69%. Es queda com a quarta for?a catalana, per darrere de Podem, ERC i PSC, i sense opcions de tenir grup propi, en cas que es compleixi rigorosament el reglament. Aquesta situaci¨® far¨¤ que li sigui dif¨ªcil negociar a Madrid, com pretenia, el proc¨¦s d'independ¨¨ncia.

La rev¨¤lida del 27-S que reclamava Converg¨¨ncia per a aquestes eleccions generals no ha acabat amb bona nota ¡ªrespecte a les eleccions del 2011, la suma de Democr¨¤cia i Llibertat i Uni¨® ha perdut 385.000 vots¡ª i el paper dels seus diputats, encap?alats per Francesc Homs, quedar¨¤ molt dilu?t a la nova Cambra que surt de les eleccions, amb una ERC m¨¦s legitimada ¡ªamb un esc¨® m¨¦s¡ª per liderar el proc¨¦s independentista.

Per¨° tant Homs com el president del partit, Artur Mas, han volgut fer un ¡°balan? raonablement positiu dels resultats¡± gr¨¤cies a l'empat t¨¨cnic que es dibuixa entre les possibles aliances PP-Ciutadans i PSOE-Podem. Sobretot per la segona i la defensa que fa Podem d'un possible refer¨¨ndum. ¡°El concepte dret a decidir surt refor?at en aquestes eleccions¡±, va assenyalar Mas, que va afirmar que ¡°s'obren unes portes interessants i Catalunya pot tenir un paper si juga b¨¦ les cartes¡±. Homs va fer un balan? en el mateix sentit. Sobretot, per ¡°l'alt¨ªssima complexitat¡± dels resultats, que ¡°per a les perspectives catalanes s'han d'entendre com una oportunitat¡±.

Aquesta ¨¦s una de les poques notes positives que Converg¨¨ncia pot treure dels seus resultats. Per a alguns dels seus c¨¤rrecs i militants en queda una altra: que Uni¨®, soci durant 20 anys i agre rival des del juny, s'ha quedat fora del Congr¨¦s, com ja li va passar al Parlament de Catalunya. La compareixen?a de Josep Antoni Duran Lleida per explicar el frac¨¤s va ser un dels pocs motius de somriures a la seu electoral de Democr¨¤cia i Llibertat.

El discurs centrat en la independ¨¨ncia i en la intenci¨® de negociar la ¡°desconnexi¨®¡± no ha acabat de conv¨¨ncer la ciutadania, que ¨²nicament ha donat vuit escons a Democr¨¤cia i Llibertat. Contrasten amb els 16 que va recollir CiU ara fa quatre anys. S¨®n, en tot cas, els pitjors resultats des que el 1979 es va quedar amb vuit representants al Congr¨¦s, tot i que Mas els va donar per bons en considerar que la formaci¨® ha estat ¡°atacada despietadament¡± perqu¨¨ se'l considerava ¡°una pe?a clau¡± en el proc¨¦s independentista. De fet, Mas va concloure que dels resultats es pot interpretar que ¡°cascar Catalunya no t¨¦ premi ni tan sols a Espanya¡±, en al¡¤lusi¨® a la p¨¨rdua d'escons del PP.

La realitat ¨¦s que el grup catal¨¤ al Congr¨¦s no nom¨¦s tenia fins ara 16 diputats, sin¨® que ahir a la nit amena?ava de desapar¨¨ixer. Democr¨¤cia i Llibertat no aconseguia a Barcelona el 15% de l'escrutini necessari per poder formar-lo. Segons l'escrutini del 99%, es quedaria en un 13,2%. S¨ª que ho va aconseguir a la resta de circumscripcions on es presentava. La seva candidatura ¡ªintegrada per Converg¨¨ncia, Dem¨°crates de Catalunya i Reagrupament¡ª va obtenir quatre candidats a Barcelona, un a Tarragona, dos a Girona i un a Lleida.

Finalment, doncs, ni l'activa pres¨¨ncia d'Artur Mas durant la campanya, amb la qual ha intentat projectar la figura del seu exportaveu de l'Executiu ha acabat de donar els resultats esperats.