Art per netejar el mar

L'artista alemany Thomas N?lle va comen?ar a treballar amb escombraries al final de la d¨¨cada del 1970, quan la contaminaci¨® encara no era un tema de debat social ni art¨ªstic. Durant les grans transformacions de la Barcelona postol¨ªmpica no va parar de rec¨®rrer les platges de la Barceloneta recollint, fotografiant i classificant residus de tot tipus segons colors, materials i formes. Ara, amb la col¡¤laboraci¨® de la Confraria de Pescadors de Barcelona, el Port i l'Ag¨¨ncia de Residus de Catalunya, est¨¤ fent un nou projecte,?Mare Rostrum,?que estableix un pont temporal i conceptual a trav¨¦s de 40 anys d'experimentacions.

¡°Mare Rostrum ¨¦s una s¨¨rie fotogr¨¤fica basada en la brossa retirada del mar pels pescadors de la costa barcelonina, en el context del projecte Marviva¡±, explica Thomas N?lle, les obres del qual donen inici al recorregut expositiu del festival Drap-Art, que es va inaugurar dijous al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB). Com si fos una llotja de peix imagin¨¤ria, les imatges alternen caixes de deixalles i de preuades gambes vermelles. ¡°Als anys setanta Jacques Cousteau ja denunciava que el Mediterrani estava en perill i assegurava que els humans havien fet m¨¦s mal a la Terra i els mars al segle XX que en tota la hist¨°ria anterior de la humanitat¡±, indica N?lle, recordant que cada any tones de desaprofitaments acaben al fons del mar Mediterrani. Durant anys les xarxes d'arrossegament dels pescadors han recollit, a m¨¦s dels peixos, brossa de tota mena, que sovint era retornada al mar, una pr¨¤ctica que des de la Confraria de Pescadors de Barcelona es vol aturar a trav¨¦s del projecte Marviva.

¡°L'Ag¨¨ncia de Residus de Catalunya interv¨¦ en diverses iniciatives amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de la tipologia de la brossa marina i en la millora de la seva gesti¨®. Al final de la jornada els pescadors lliuren les restes que han atrapat amb les seves xarxes perqu¨¨ les pesin, fotografi?n, classifiquin i gestionin per separat, i en prioritzen la valoritzaci¨®¡±, explica Ignasi Mateo, t¨¨cnic de l'Ag¨¨ncia de Residus, responsable del projecte Marviva, que va comen?ar a l'octubre i involucra 11 vaixells de la Confraria, tot i que s'espera poder-lo implementar pr¨°ximament a la resta de ports pesquers.

Durant el primer mes es van recollir 225 quilograms de residus, el 63% de pl¨¤stic, el 18% t¨¨xtil, i amb percentatges menors, fusta, vidre i metall. D'aquestes escombraries el 80% procedeix de la terra i nom¨¦s el 20% del mar, malgrat la gran quantitat d'embarcacions pesqueres i tur¨ªstiques. ¡°El port ¨¦s un microcosmos que reflecteix les contradiccions de la societat, on la pobresa m¨¤xima i condicions de treball extremadament dures conviuen amb el luxe m¨¦s excessiu de iots i creuers¡±, conclou N?lle, que a Drap-Art exhibeix tamb¨¦ Pompeji, un dels seus mosaics dels anys noranta, realitzats amb capsetes plenes de deixalles de pl¨¤stic i vidres polits per la sal i el moviment del mar, que enlla?a la tradici¨® art¨ªstica de l'antiguitat amb l'actual cultura de la deixalla.

L'associaci¨® que promou Drap-Art?celebra els 20 anys de vida presentant 100 obres d'art creades a partir d'objectes reciclats, obres que contenen den¨²ncies sobre temes tan diversos com la gentrificaci¨®, la viol¨¨ncia de g¨¨nere o els residus tecnol¨°gics o marins, com fa N?lle amb les seves escombraries recuperades del mar.?