Una connexi¨® a Internet 100 vegades m¨¦s r¨¤pida que la wi-fi

Una nevera que avisi de la data de caducitat dels aliments o un raspall de dents que alerti de qualsevol petita c¨¤ries i demani autom¨¤ticament una cita al dentista. Es calcula que el 2023 hi haur¨¤ 22 milions de dispositius connectats a la xarxa que revolucionaran la relaci¨® entre els objectes i les persones. L'Institut Tecnol¨°gic de Massachusetts (MIT) el va anomenar l'"internet de les coses". No obstant aix¨°, el seu desenvolupament xoca amb la saturaci¨® de l'espectre de radiofreq¨¹¨¨ncia de les xarxes wi-fi. La popularitzaci¨® de l'¨²s de dispositius permanentment connectats ha obligat a buscar noves solucions.

El cient¨ªfic de la Universitat d'Edimburg, Harold Haas, va descobrir el 2011 que la llum d'un ¨²nic led?(d¨ªode emissor de llum) era capa? de transmetre m¨¦s dades que una antena de telefonia. Les proves al laboratori han aconseguit una velocitat de transfer¨¨ncia d'arxius de fins a 224 gigabits per segon. Aix¨° suposaria descarregar en un tres i no res 18 pel¡¤l¨ªcules. S'estima que l'any 2019, el tr¨¤nsit mundial de dades s'incrementar¨¤ fins als 24,3 exabytes al mes (24.300 milions de gigabytes). El desenvolupament de connexions per llum directa (tamb¨¦ coneguda com li-fi) ¨¦s nom¨¦s l'antecedent d'una revoluci¨® molt propera.

Superada la saturaci¨®

La principal difer¨¨ncia amb la wi-fi ¨¦s que tot i que totes dues s¨®n ones electromagn¨¨tiques per transportar les dades, la li-fi ho fa a trav¨¦s de la llum visible i no per microones. Se supera aix¨ª el problema de la saturaci¨® de l'espectre de radiofreq¨¹¨¨ncia que redueix la velocitat de les actuals connexions. L'obstacle per a la implantaci¨® de les ciutats intel¡¤ligents ja no existiria.

Encara no est¨¤ comercialitzat, per¨° ja hi ha empreses que tenen previst posar al mercat solucions basades en aquesta tecnologia. Arturo Campos Fentanes, director de Sisoft, a M¨¨xic, explica per correu electr¨°nic que estan ja en la de miniaturitzaci¨® dels seus prototips. Aquesta empresa t¨¦ tres patents de models de transmissi¨® i comunicaci¨® a trav¨¦s de d¨ªodes led. "El problema est¨¤ en el maquinari dels aparells perqu¨¨ els processadors encara no s¨®n tan r¨¤pids com per captar tots els paquets que envia la llum visible", explica. El cost ¨¦s una altra dels seus avantatges perqu¨¨ no requereix grans instal¡¤lacions. El preu rondar¨¤, depenent del tipus de led i xip, entre els 50 i els 800 euros.

Funciona com un codi morse avan?at. Amb nom¨¦s instal¡¤lar un modulador, qualsevol led seria capa?, no nom¨¦s de fer llum, sin¨® tamb¨¦ de transmetre dades. Aquests moduladors fan que la llum s'encengui i s'apagui milions de vegades per segon creant els zeros i uns binaris que xifren les dades. El parpelleig ¨¦s imperceptible per a l'ull hum¨¤, per¨° no per a uns fotod¨ªodes col¡¤locats en els m¨°bils o ordinadors que s'encarregaran de recollir els canvis de la llum i interpretar-los per convertir-los en informaci¨®. D'aquesta forma, tota la xarxa d'il¡¤luminaci¨® d'una casa es convertiria aix¨ª en un gran router amb m¨²ltiples punts de connexi¨® al quals connectar els gadgets.

Aix¨° no significa, no obstant aix¨°, la fi de la wi-fi. El disseny preveu, en principi, nom¨¦s la baixada d'informaci¨® (unidireccional), encara que els cient¨ªfics asseguren que aconseguir, no nom¨¦s, per exemple, rebre un correu electr¨°nic, sin¨® tamb¨¦ poder enviar-lo, seria tan senzill com col¡¤locar un emissor de llum al dispositiu (bidireccional). La idea ¨¦s que tots dos sistemes coexisteixin per aconseguir connexions m¨¦s eficients i segures.

I ¨¦s que la transmissi¨® de dades per llum directa limita la seva r¨¤dio a l'estan?a en la qual l'emissor i el receptor es trobin. Cap persona pot interferir el senyal, com s¨ª que pot fer-se a trav¨¦s de les microones. Aquesta abs¨¨ncia d'interfer¨¨ncies afavoreix la instal¡¤laci¨® als hospitals ¨Ca Corea del Sud hi ha un projecte per eliminar tot el cablejat de determinades m¨¤quines¨C o en els avions. Les utilitats s¨®n tantes com la ment pugui imaginar-se.

Prova pilot

El desenvolupament d'aquesta tecnologia s'havia vist frenat per la impossibilitat d'aconseguir en entorns reals una velocitat de transmissi¨® de dades tan superior a la de la wi-fi. En els ¨²ltims mesos, no obstant aix¨°, s'ha aconseguit implantar amb ¨¨xit de forma pilot en una oficina. Aix¨° suposa un salt qualitatiu en haver aconseguit velocitats d'un gigaoctet per segon. ?s a dir, 100 vegades superior a la velocitat mitjana que ofereix la wi-fi. "?s un pas molt important perqu¨¨ el principal problema que ens trobem en entorns reals s¨®n les interfer¨¨ncies com, per exemple, la llum natural", comenta Ana Garc¨ªa Armada, catedr¨¤tica de Teoria del Senyal i Comunicacions de la Universitat Carlos III de Madrid.

La implantaci¨® comercial requereix un redisseny de molts dels equips emissors i receptors existents, encara que els cient¨ªfics treballen perqu¨¨, per exemple, la c¨¤mera de qualsevol tel¨¨fon intel¡¤ligent pugui servir per desxifrar el senyal de la llum. Les empreses de telecomunicacions, com Vodafone, admeten estar-ne seguint amb atenci¨® el progr¨¦s per avaluar els potencials avantatges.?