La Gran Mare Literatura

L¡¯entusiasme que provoca la lectura d¡¯una obra mestra ¨¦s una sensaci¨® que costa descriure. ?s personal, per¨° al mateix temps ¨¦s transferible, crea un espai compartit amb tot de lectors que faran seu l¡¯estat de secret, alegria i transcend¨¨ncia. No ¨¦s predictible, ¨¦s clar, arriba quan menys s¡¯espera, per¨° aleshores ¨¦s cert, complet, abassegador, imparable.

Parlo de Temps de segona m¨¤. La fi de l¡¯home roig, tradu?t per Marta Reb¨®n i publicat per Raig Verd (Acantilado en castell¨¤), un llibre excepcional, que culmina aquest enorme projecte literari que es diu Svetlana Aleksi¨¦vitx. Temps de segona m¨¤ narra la caiguda de l¡¯imperi sovi¨¨tic, i ho fa com ho ha de fer la millor literatura, explicant qu¨¨ els passa als personatges que formen part d¡¯una hist¨°ria: homes i dones que s¨®n, a la vegada, agents i subjectes passius dels canvis que pateix el pa¨ªs m¨¦s gran del m¨®n.

De la il¡¤lusi¨® col¡¤lectiva a la decepci¨® personal, Aleksi¨¦vitx recull i transcriu els testimonis de desenes de persones que han viscut un pa¨ªs que per a uns ha desaparegut, per a d¡¯altres s¡¯ha transformat i per als nost¨¤lgics encara ¨¦s viu. La Uni¨® Sovi¨¨tica va crear una cultura i una societat que va amarar els h¨¤bits i el pensament dels homes fins a convertir-los en homes sovi¨¨tics. El pa¨ªs i la hist¨°ria mundial adquirien uns significats que anaven m¨¦s enll¨¤ de les conclusions de la l¨°gica social que descrivia el comunisme, des de dins de l¡¯URSS o des de fora.

D¡¯aqu¨ª ve la import¨¤ncia del testimoni, totes aquestes mirades creuades que descriuen i s¨®n descrites. Des de la cient¨ªfica fins a la cambrera, des del militar fins a l¡¯estudiant, passant pels obrers i els immigrants de les rep¨²bliques que se separen aix¨ª que la Uni¨® es trenca. Aleksi¨¦vitx fa parlar el poder i el saber, escolta qu¨¨ diuen els qui redactaven les lleis i els qui les havien d¡¯obeir. Narra, en definitiva la complexitat de la vida d¡¯un pa¨ªs, els afectes que acaben ocupant tots els espais, tamb¨¦ el pol¨ªtic: la gent pateix, t¨¦ esperan?a i gelosia, desitja, estima, creu, es conforma, projecta un futur, llegeix i viu la hist¨°ria i construeix un tap¨ªs hum¨¤ ampl¨ªssim i sempre nou. En la bona literatura no hi cap la redund¨¤ncia: ¡°Per¨°, qu¨¨ hi t¨¦ a veure aqu¨ª la hist¨°ria? Vost¨¨ vol que li doni mastegats fets sangonosos, alguna cosa picant, que faci pessigolles al nas dels lectors, oi?¡±, li demana un testimoni de les altes esferes del Kremlin.

No ¨¦s veritat, Aleksi¨¦vitx no vol fer pessigolles perqu¨¨ la seva aposta ¨¦s alt¨ªssima. Qui llegeixi Temps de segona m¨¤ hi trobar¨¤ una continuadora i una renovadora ¡ªqu¨¨ seria de la tradici¨® sense l¡¯aportaci¨®¡ª de les passions, les voluntats i els anhels que han constru?t la literatura russa dels darrers dos segles. Hi trobar¨¤ els dilemes morals de Dostoievski, per¨° tamb¨¦ la humanitat de Tx¨¦khov, la dedicaci¨® de Xal¨¤mov, la ironia de Gogol i l¡¯amor profund de Tolstoi. Perqu¨¨ la suma dels llibres d¡¯Aleksi¨¦vitx s¨®n una gran novel¡¤la d¡¯amor... Quin bon arbre de lectures, aquest que ens mena al Txevengur (Edicions de 1984) de Plat¨®nov o a Contra tota esperan?a de Nadejda Mandelstam (Quaderns Crema).

Les editorials i la premsa volen saber a quin g¨¨nere es pot adscriure Aleksi¨¦vitx. Quina import¨¤ncia t¨¦ aix¨° si alg¨² ¨¦s capa? de recuperar el cor de veus, de transformar-lo en un di¨¤leg que situa el lector al mig de l¡¯acci¨® i no el deixa fugir? Periodisme? Oralitat? Memorialisme? No- ficci¨®? Literatura: preguntar, escoltar, arriscar-se, construir el talent necessari per digerir algunes de les pitjors trag¨¨dies a qu¨¨ s¡¯ha enfrontat l¡¯home durant els darrers cent anys. ¡°Busco una llengua¡±, afirma Svetlana Aleksi¨¦vitx a Apunts d¡¯una c¨°mplice, el prefaci que obre el llibre.

La llengua, la dicci¨®, l¡¯estil i l¡¯aportaci¨® que Aleksi¨¦vitx fa a la literatura contempor¨¤nia es troben en d¡¯altres llibres que esperem que arribin aviat en catal¨¤. Es troben en la Preg¨¤ria de Txern¨°bil, o en Els ta¨¹ts de zinc, que recull els testimonis de la guerra de l¡¯Afganistan. I, abans, a La guerra no t¨¦ rostre de dona, un llibre tan excepcional com els dos anteriors, on parlen les noies, les ¨¤vies que van participar en la Segona Guerra Mundial.

Estem davant d¡¯una obra excepcional que narra fets excepcionals. Cada p¨¤gina ¨¦s una lli?¨® de treball i de talent, del valor de la humilitat en la creaci¨®. Aleksi¨¦vitx diu que ha escrit una ¨¤nima, i quan ho diu, ¨¦s clar que ha volgut actualitzar aquesta ¨¤nima col¡¤lectiva que es pot traduir a tots els idiomes i que ¨¦s la tasca de la Literatura.