La realitat delirant

En un article que va escriure sobre George Saunders, Miquel Adam (Barcelona, 1979) es referia a les constants argumentals que apareixien en els llibres d¡¯aquest autor nord-americ¨¤ de culte sobrevalorat en exc¨¦s: les condicions laborals infectes de la classe treballadora, les suaus vexacions que sofrien dia rere dia mentre els durava la feina, les aberracions intolerables que la gent senzilla suporta sense saber que les suporta, la submissi¨® a un poder que de tan amable no sembla poder i que, per aix¨° mateix, adquireix encara unes proporcions m¨¦s subjugadores. I acabava referint-se a un detall important dins l¡¯obra de Saunders: encara que la majoria dels seus personatges s¨®n oficinistes, les relacions malsanes que s¡¯establien entre ells no es produ?en dins del lloc de treball sin¨® a fora, en els moments de lleure viscuts en un parc d¡¯atraccions, per exemple, en un espai on la gent que hi treballa ¨¦s doblement humiliada perqu¨¨, a m¨¦s de ser trepitjats des del poder, per contracte han d¡¯aparentar que estan molt contents. I acabava definint el car¨¤cter de la situaci¨® amb una frase que es pot aplicar amb justesa als 17 contes que el mateix Miquel Adam ha incl¨°s en el seu primer llibre, Torero d¡¯hivern: ¡°La tristesa sota el vestit de peluix de cinc quilos de Mickey Mouse¡±.

Torero d¡¯hivern no ¨¦s un llibre de contes unitari ni tampoc una mostra de les diferents possibilitats narratives per forjar un relat, per¨° s¨ª que hi ha una m¨²sica constant que sona al llarg de les p¨¤gines: no hi ha ni un sol personatge que se salvi del desencant, i no n¡¯hi ha cap que tingui el consol de trobar una certa comoditat en el cultiu de les neurosis que la majoria s¡¯esfor?a a fer cr¨¦ixer. Tots els projectes que calculen, tot l¡¯esfor? invertit en l¡¯anhel d¡¯entendre el m¨®n particular que els envolta, tanta fam de gl¨°ria ¡ª¨¦s formidable el ve¨ª que s¡¯enorgulleix de ser el president de la comunitat¡ª, tot est¨¤ constru?t sobre unes bases tan fr¨¤gils que, quan l¡¯edifici s¡¯ensorra naturalment, els protagonistes no s¨®n ni capa?os de sorprendre¡¯s o d¡¯indignar-se, com si sempre haguessin sabut que nom¨¦s es tractava, al capdavall, d¡¯un joc per donar sentit a una cosa que de cap de les maneres podia tenir sentit.

L¡¯¨²nica soluci¨® ¨¦s l¡¯humor resignat i la constataci¨® que no hi ha res a fer contra la pot¨¨ncia ultrareal de la realitat: en el parc tem¨¤tic de la realitat, qualsevol problema quotidi¨¤ adquireix un car¨¤cter grotesc irresoluble. No deixa de ser significatiu que a l¡¯editor que viatja a la Fira de Frankfurt no li costi gaire arribar a la conclusi¨® lac¨°nica que la literatura no t¨¦ cap mena d¡¯import¨¤ncia. I ¨¦s encara m¨¦s trist el malent¨¨s que es narra en forma d¡¯entrevista al conte que d¨®na t¨ªtol al llibre, el desvari d¡¯un escriptor que creu que ha triomfat perqu¨¨ ha sigut fidel als mandats de la seva vocaci¨® liter¨¤ria. Aquests dos relats, ¡°La literatura¡± i ¡°Torero d¡¯hivern¡±, juntament amb el tercer que els acompanya en el tr¨ªptic sobre el m¨®n de l¡¯edici¨®, ¡±La tomba del vell Vera¡±, s¨®n els m¨¦s destacables del llibre.

A Torero d¡¯hivern el lector tamb¨¦ hi pot trobar que un home adult es desperti convertit en el nen que era a la d¨¨cada dels vuitanta i que, en comptes de predir el futur, recordi amb imprecisi¨® els fets m¨¦s remarcables de l¡¯¨¨poca, o que una parella que estiueja en un c¨¤mping es posi unes ulleres que els permeten contemplar la realitat d¡¯una altra manera. A Torero d¡¯hivern hi ha extravag¨¤ncies i rareses argumentals que no se sap si busquen l¡¯estupefacci¨® del lector o constatar el no res de la realitat, per¨° en qualsevol cas, a vegades s¡¯arriba al final de cada conte com si s¡¯hagu¨¦s travessat unes l¨ªnies confuses, i no sempre es t¨¦ la convicci¨® que la cloenda triada, massa previsible, sigui la m¨¦s oportuna, especialment en els contes breus de l¡¯¨²ltima secci¨®. Tamb¨¦ ¨¦s cert que hi pot haver algun lector que, en comptes de pensar en Saunders, relacioni els contes de Miquel Adam amb els bonhomiosos deliris imaginatius de Pere Calders.