¡°Deien que feia subproducte, per¨° em prenien de les mans els llibres infantils¡±

Joaquim Carb¨® (Caldes de Malavella, 1932) ¨¦s una mena de deg¨¤ de la literatura catalana infantil. Amb gaireb¨¦ 130 t¨ªtols publicats, ¨¦s autor de La casa sota la sorra (1966), La colla dels deu (1969) i les s¨¨ries del detectiu Felip Marlot, a m¨¦s d¡¯haver participat en la fundaci¨® de la revista Cavall Fort. Ara, l¡¯editorial Males Herbes li publica Va com va!, una novel¡¤la per a adults situada en una Barcelona colpejada per la crisi. Habituat a promocionar-se en escoles i instituts, Carb¨® fa broma amb l¡¯atenci¨® medi¨¤tica que est¨¤ rebent el llibre: ¡°Vaig amunt i avall com en Philip Roth o en Coetzee. Acostumat a no dir ni piu, ara m¡¯estic repetint com un lloro. Deuen dir: aquest ja est¨¤ a la recta final, que se¡¯n vagi content¡±. Demana un caf¨¨ sol i, com el seu protagonista, no perd el sentit de l¡¯humor durant l¡¯hora que dura l¡¯entrevista.

Pregunta. A Males Herbes el qualifiquen de Dr. Jekyll i Mr. Hyde.

Resposta. El Dr. Jekyll era una persona amable, correcta, que procurava curar els seus clients. Per¨° de nit es pin?ava una poci¨® diab¨°lica i es convertia en un monstre que sortia al carrer i ho estripava tot. Jo no s¨®c tan b¨¨stia, per¨° quan escric per a adults s¨¦ que no hi ha l¨ªmits. Si b¨¦ als nens no els pots plantejar un panorama desesperant, als grans ja no els ve d¡¯aqu¨ª. Saben que els dolents guanyen sempre. La vida ¨¦s aix¨ª.

¡°¡®Va com va!¡¯ ¨¦s la

P. Va com va! mostra que tot est¨¤ fatal, per¨° encara queda gent de bona fe, com el mateix narrador. ?s optimista o pessimista?

R. T¨¦ bona fe, per¨° li surt tot malament! Si no en tingu¨¦s tanta potser li aniria millor. Ell fa la viu-viu, i ¨¦s un desgraciat una mica especial, perqu¨¨ de tant en tant li surt alguna cosa b¨¦ i ho aprofita. Normalment qui es guanya les garrofes treballant amb un sou, i despr¨¦s ¨¦s acomiadat i s¡¯ha d¡¯espavilar, no t¨¦ gaires sortides.

P. Novel¡¤la negra o costumisme de crisi?

R. No s¨¦ com definir-la. ?s la hist¨°ria d¡¯un perdedor que trampeja la situaci¨®, que viu a salt de mata i que procura guanyar-se la vida com pot sense fer mal a ning¨².

P. Qu¨¨ canvia, a l¡¯hora d¡¯escriure per a adults o a per nens?

R. Com deia un amic, els llibres infantils s¨®n llibres que tamb¨¦ poden ser llegits per nens. Les tem¨¤tiques poden coincidir, per¨° si escrius per a infants has de procurar que no pensin que la vida ¨¦s una merda. Explicar les coses tal com s¨®n, per¨° sense carregar les tintes pel cant¨® negre. Ells s¨®n els que a la llarga poden portar una soluci¨®. Tot i que els diables que corren per aquest m¨®n han estat petits en algun moment i no han millorat gaire amb el temps.

P. Ha publicat gaireb¨¦ 130 t¨ªtols, per¨° va seguir treballant a La Caixa fins a la jubilaci¨®.

R. ?s que no ¨¦s possible viure d¡¯escriure. I quan vaig comen?ar encara menys. A finals dels cinquanta no hi havia ni una revista; existien nom¨¦s tres editorials que publicaven algun llibre de tant en tant, si passava la censura. La situaci¨® ha millorat molt¨ªssim, per¨° hi ha una mena de frustraci¨® entre els quatre del principi. Per¨° no em queixo: tenia un horari molt bo que em permetia escriure a les tardes.

P. Com s¡¯ho fa, per ser tant prol¨ªfic?

R. Jo he procurat divertir-me molt, tamb¨¦. A la meva dona i a mi ens agrada molt el cine, el teatre, la m¨²sica. Per¨° suposo que el truc ¨¦s treballar bastant de pressa i no ser massa exigent amb un mateix. Escric a raig, i aix¨ª es poden omplir moltes p¨¤gines. S¨®c conscient que no s¨®c un savi, i no penso que cada paraula sigui un monument, com Salvador Espriu, que sabia que un mot determinat no el podia posar rere un altre perqu¨¨ l¡¯edifici s¡¯ensorrava.

P. O com Josep Pla, que feia un cigarret per pensar en l¡¯adjectiu adient...

R. Jo mai no he cargolat cap cigarret. I els adjectius em surten tal com em surten. El vaig con¨¨ixer, en Pla, en una fonda d¡¯Arb¨²cies. Em va dir: ¡°V¨®s sou l¡¯autor d¡¯Els canguros, oi?¡±, referint-se a la meva novel¡¤la Els orangutans. Ell era un art¨ªfex d¡¯aix¨° que a l¡¯Empord¨¤ en diuen collonar, que ¨¦s enfotre-se¡¯n del que tens al davant. Vam discutir una mica. L¡¯endem¨¤ al mat¨ª, quan ens vam creuar pel passad¨ªs, em va dir: ¡°Escolteu, jove, no us deur¨ªeu pas enfadar, oi?¡±

P. El narrador de Va com va! t¨¦ certa f¨°bia a les tecnologies. Creu que han canviat els h¨¤bits lectors de nens i joves?

R. Est¨¤ clar que hi ha molta m¨¦s compet¨¨ncia i els nanos tenen l¡¯oportunitat de distreure¡¯s m¨¦s. Per¨° jo agafo molt el metro i l¡¯autob¨²s, i veig que la gent encara llegeix molt; simplement ara ho fan amb llibres digitals. A mi m¡¯agrada el paper, per¨° no s¨®c antitecnologia. Tot i que amb el correu electr¨°nic ja en tinc prou: com que m¡¯enrotllo com una persiana, m¡¯hi puc tirar moltes hores.

P. Llegia molt, quan era petit?

R. S¨ª. L¡¯any 39, quan va acabar la guerra, tenia set anys. Les biblioteques van haver de retirar tots els llibres que el govern considerava nefastos, i gaireb¨¦ nom¨¦s hi quedaven els de la Fabiola, que eren sobre una m¨¤rtir cristiana. Jo tenia la sort de ser ve¨ª d¡¯una bibliotec¨¤ria que em deixava novel¡¤les. En aquella ¨¨poca no hi havia televisi¨® i a casa no ten¨ªem ni r¨¤dio, perqu¨¨ ¨¦rem molt pobres, aix¨ª que llegia molt¨ªssim. Des d¡¯uns autors francesos que els rellegeixes ara i fan un tuf terrible de racisme colonial, fins a escriptors formidables com Dostoievski, Gorki¡­

P. I aix¨° el va portar a escriure per a nens, ja d¡¯adult?

R. No, va ser el Cavall Fort. Un dia em van convidar a participar en un nou projecte de revista infantil. Aleshores tenia 28 anys i ja escrivia, estava dins el realisme social i la literatura de combat. Em vaig comprometre a fer un conte cada quinze dies; agafava not¨ªcies soltes del diari i les novel¡¤lava. Em vaig veure encarrilat en el m¨®n de la literatura infantil, m¡¯hi trobava c¨°mode. I aquestes hist¨°ries van ser m¨¦s ben acollides pel p¨²blic i la cr¨ªtica que les que escrivia per a adults.

P. Fer literatura infantil l¡¯ha condicionat?

R. M¡¯ha condicionat, s¨ª. Treballava a La Caixa i escrivia llibres per a nens: els grans professionals em veien com un subproducte. Jo no he publicat mai cap novel¡¤la, ni a Proa, ni a Edicions 62, perqu¨¨ no hi he tingut mai acc¨¦s. No em sap greu, perqu¨¨ he fet altres coses: els llibres infantils me¡¯ls prenien de les mans¡­ Per¨° potser si hagu¨¦s estat m¨¦s ben acollit per les editorials de categoria hauria escrit m¨¦s per a adults. Els de Males Herbes els vaig con¨¨ixer en una presentaci¨®, i els vaig enviar un correu amb el manuscrit de la novel¡¤la. Em van contestar l¡¯endem¨¤ encantats, emocionats, dient que havien estat lectors meus i que volien publicar-me. Han fet un gran esfor? per fer circular el llibre. Estem en una relaci¨® cordial¨ªssima.

?