Bohigas, un intel¡¤lectual no org¨¤nic

En parlar d¡¯Oriol Bohigas, de la seva personalitat i de la seva obra polifac¨¨tica, a molta gent li semblar¨¤ adequat fer servir el t¨°pic nostrat: ¡°un senyor de Barcelona¡±. Senyor, ho ¨¦s, i de gran categoria; de Barcelona, tamb¨¦, encara que aquesta sigui una ciutat que no ha donat gaires senyors, sin¨® m¨¦s aviat menestrals (abans) i negociants (ara). Si hagu¨¦s de triar un ep¨ªtet per a aquesta gran persona, per a aquest fact¨°tum ¡ªjuntament amb Pasqual Margall i alg¨² m¨¦s¡ª de la nostra capital, tamb¨¦ de tot el pa¨ªs, l¡¯anomenaria una rara, valuosa deixia d¡¯altres temps. En primer lloc, una resta de l¡¯esperit civilitzat del temps del Noucentisme ¡ªsense que Bohigas hagi mai fet escarafalls pel nostre Modernisme¡ª; en segon lloc, l¡¯agermanaria amb l¡¯esperit il¡¤lustrat del Segle de les Llums ¡ªencara que no crec que Oriol Bohigas hagi mai tingut ganes de menjar-se un jesu?ta, com Voltaire¡ª, i en tercer lloc, per¨° al lloc m¨¦s important de tots, el compararia, ras i curt, amb un senador de la Roma republicana.

El cap, l¡¯aparen?a i el posat ja el tenen, de patrici arribat a la categoria de senador; per¨° l¡¯esperit ¨¦s all¨° que m¨¦s l¡¯identifica amb una organitzaci¨® pol¨ªtica en qu¨¨ l¡¯urbs tenia m¨¦s import¨¤ncia que l¡¯imperium, en qu¨¨ la ra¨® tenia m¨¦s for?a que la guerra, i en qu¨¨ la preocupaci¨® moral per aconseguir all¨° que Carner en deia ¡°un pa¨ªs de bona gent plegada¡± ha estat sempre predominant respecte a les batalles mesquines, les idees d¡¯estar per casa, l¡¯arquitectura sense concepte ni context, i en qu¨¨ l¡¯exig¨¨ncia intel¡¤lectual ha estat m¨¦s poderosa que la banalitat i el cofoisme.

Ara aquest gran periodista que ¨¦s Ignasi Aragay, animat per una editorial petita per¨° d¡¯enorme solv¨¨ncia, ha reunit una bona colla d¡¯articles de Bohigas en un llibre que significar¨¤, a la llarga, un programa cultural equivalent a la reencarnaci¨® de coses que ja havien existit al pa¨ªs, per¨° que ja podem donar gaireb¨¦ per desaparegudes: Oriol Bohigas, Elogi de la modernitat, introducci¨® i selecci¨® d¡¯Ignasi Aragay (Barcelona, Arc¨¤dia, 2015). Com que va n¨¦ixer l¡¯any 1925, ¨¦s fill d¡¯una generaci¨® que encara va gaudir de l¡¯enorme s¨¨rie d¡¯iniciatives, en qualsevol ordre, que va protagonitzar la Mancomunitat de Catalunya. Va viure la Guerra Civil a una edat en qu¨¨ les guerres ja s¨®n m¨¦s que un espectacle; va viure la llarga nit del franquisme lluitant per una Catalunya que salv¨¦s alguna cosa de la seva dignitat, i ha viscut aquesta transici¨® mai no acabada situant-se al bell mig de les grans pol¨¨miques arquitect¨°niques, dels grans reptes urban¨ªstics, de la progressiva desfeta del sistema educatiu d¡¯un pa¨ªs que l¡¯havia tingut d¡¯enorme qualitat, de la necess¨¤ria restauraci¨® del m¨®n editorial en catal¨¤, i de la tamb¨¦ progressiva (progressiva?) restauraci¨® d¡¯unes estructures de cultura, barcelonines i d¡¯¨¤mbit nacional, en les quals, ai las!, ¡°els senyors de Barcelona¡± no han destacat per la seva filantropia i el folklore s¡¯ha desfermat ¡ªen especial els ¨²ltims temps¡ª igual com surt de llera el Nil.

All¨° que m¨¦s impressiona d¡¯aquest llibre, dividit en sis seccions i amb articles que van de 1951 a 2013, ¨¦s el fet que, ja parli Bohigas de l¡¯obra de Gaud¨ª ¡ªdel qual lloa el geni arquitect¨°nic, sense deixar de pl¨¤nyer-se pel nyap de Subirachs i dels continuadors de la f¨¤brica¡ª, ja parli de determinades iniciatives muse¨ªstiques ¡ªla restauraci¨® del mediocre Palau de Montjuic; l¡¯estranya empresa del MNAC en un pa¨ªs en qu¨¨ no hi ha llei de mecenatge; la sacralitzaci¨® de les restes de 1714 del barri del Born¡ª, ja ho faci de la tala d¡¯arbres a les carreteres catalanes, dels actuals xiringuitos, esgarrifosos, de la Rambla barcelonina, ja, per fi i per tal de no fer eterna la llista, de l¡¯escultura de T¨¤pies damunt la coberta de l¡¯edifici de l¡¯antiga Montaner i Simon, Bohigas t¨¦ sempre al cap, sense desmai, dues idees: la import¨¤ncia de l¡¯educaci¨® i, subsidi¨¤riament, la construcci¨® d¡¯una ciutadania de qualitat. Bohigas no parla mai de seny ni de rauxa, paraules desconegudes per a la Rep¨²blica romana: parla de ciutat, civisme, civilitat i civilitzaci¨®. ?Direu que el llibre forja un programa semblant al d¡¯Eugeni d¡¯Ors, figura senyera del Noucentisme ideol¨°gic? Doncs no exactament. De la lectura d¡¯aquest llibre es desprenen idees enraonades ¡ªque ¨¦s paraula m¨¦s combativa que seny, que ¨¦s tan sols un biaix conservador de la intel¡¤lig¨¨ncia¡ª, un programa molt combatiu per a m¨¦s gran dignitat d¡¯un pa¨ªs que l¡¯est¨¤ perdent cada dia que passa, i un intent tranquil, assaonat, de fer que Barcelona i Catalunya, malgrat tots els inconvenients, recuperi uns valors tant ¨¨tics com est¨¨tics (els pol¨ªtics s¨®n una suma de tots dos) que, temps era temps, n¡¯havien fet una ciutat i un pa¨ªs envejats, admirats, moderns i capdavanters. La gent del m¨®n educatiu i de cultura d¡¯avui, a casa nostra, tenen en ell un exemple admirable del que pot arribar a fer un intel¡¤lectual no org¨¤nic, ¨¦s a dir, lliure, sincer i agosarat.