El malefici de la vaca

Al llarg de la recent campanya electoral, nom¨¦s dos caps de llista catalans ¨Cque se s¨¤piga¨C han practicat el vell ritual de visitar una explotaci¨® ramadera, contemplar amb un inter¨¨s impostat un grup de vaques estabulades i acariciar-ne alguna amb cautela, perqu¨¨ els fot¨°grafs acompanyants poguessin immortalitzar la tendra imatge, i els diaris publicar-la l'endem¨¤. Ho van fer el candidat del PP, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, a Vallfogona de Balaguer (Noguera) el 5 de desembre, i el l¨ªder d'Uni¨®, Josep Antoni Duran Lleida, a Tordera (Maresme) dos dies despr¨¦s.

Diguin-me superstici¨®s, per¨° no sembla que el contacte amb aquells bells b¨°vids els hagi estat, ni a l'un ni a l'altre, de bon auguri, perqu¨¨ tant el Partit Popular catal¨¤ com Uni¨® Democr¨¤tica van patir, diumenge passat, sengles daltabaixos, tot i que de magnitud i caracter¨ªstiques diferents.

En el cas del PPC, el balan? del 20-D es pot resumir aix¨ª: tractant-se del partit del Govern central sortint, sent les generals les eleccions que li resulten m¨¦s prop¨ªcies a Catalunya, tenint com a cap de cartell un dels ministres m¨¦s importants i visibles de l'Executiu de Rajoy, i havent-se bolcat la c¨²pula estatal en la campanya catalana, el seu resultat ¨¦s pobr¨ªssim, netament pitjor del que va obtenir el 14 de mar? del 2004. Llavors, sota l'efecte traum¨¤tic de les bombes d'Atocha i de les subseg¨¹ents mentides, uns electors enrabiats el van fer caure fins al 15,6% dels vots (626.107 en sufragis absoluts) i sis escons. Ara, sense cap bomba ni cap trauma, ni cap altra mentida que no sigui repetir que ja hem sortit de la crisi, el registre ha estat de l'11,1% (416.058 paperetes) i nom¨¦s cinc diputats.

La irrupci¨® de Ciutadans en unes generals explica molt, sens dubte; per¨° tamb¨¦ han contribu?t al desastre altres factors: la interminable agonia del lideratge de S¨¢nchez-Camacho, la deixadesa de Rajoy a l'hora de posar el PPC en condicions de competir (Garc¨ªa Albiol ¨¦s o no ¨¦s el nou l¨ªder catal¨¤? Es preferir¨¤ una dona jove?), la manca de respostes pol¨ªtiques clares davant del repte independentista (accepta el PP una reforma constitucional? Quina? Assumeix el principi d'ordinalitat al finan?ament auton¨°mic?), etc¨¨tera.

Referint-nos a la Uni¨® Democr¨¤tica de Duran, m¨¦s que de frac¨¤s cal parlar de defunci¨®. De res han servit el suport abnegat de La Vanguardia i 8TV, ni una campanya molt costosa per a un partit tan endeutat, ni els esfor?os de la plataforma Catalans pel Seny, ni el manifest de desenes de notables en suport al d'Alcampell, ni la pressi¨® d'alguna empres¨¤ria af¨ª anunciant que marxava a Madrid, ni el gaudi en els mitjans p¨²blics d'una fict¨ªcia quota de pantalla que ha estat molt superior a l'atribu?da a Esquerra o a En Com¨² Podem... El veredicte de les urnes ¨¦s implacable: 64.726 vots, l'1,73% dels emesos, i zero diputats.

S¨ª, evidentment, tamb¨¦ la marca postconvergent Democr¨¤cia i Llibertat ha collit un mal resultat. O no tan dolent, si considerem la seva nefasta campanya, la falta d'empatia del cap de llista i el cabreig de molts votants de Junts pel S¨ª per aquests tres mesos de pausa. En tot cas, els electors exconvergents queixosos o decebuts s'han refugiat en l'abstenci¨®, s'han passat a Esquerra i fins i tot han votat En Com¨² Podem; no han acudit en absolut als bra?os d'un Duran Lleida atrapat en el laberint de l'autonomisme i buscant-li sortides il¡¤lus¨°ries, com una disposici¨® addicional de la Constituci¨®. Les pesades apel¡¤lacions a aquella vella CiU que ¡°no hauria negociat mai amb la CUP¡±, als ¡°convergents de tota la vida¡±, han estat d'una inutilitat pat¨¨tica.

Ara mateix hi ha a Catalunya dos vectors de canvi pol¨ªtic: les forces emergents que s¨®n Podem-Colau i, en menor mesura, Ciutadans; i l'expectativa de construir un nou Estat. Duran, S¨¢nchez Llibre i companyia s'han situat al marge i en contra d'aquestes dues din¨¤miques, resulten antics, obsolets i superats des de qualsevol de les dues perspectives. Pitjor, apareixen com a paradigmes de tot all¨° que una gran majoria de catalans volen deixar enrere: la subordinaci¨® a Madrid, l'amiguisme, la confusi¨® entre p¨²blic i privat, la pol¨ªtica-negoci. Falta veure si, en la seva inexorable caiguda, arrossegaran tamb¨¦ a la tomba el digne partit de Carrasco i Formiguera.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.