L¡¯home que va derrocar amb ci¨¨ncia les ter¨¤pies alternatives

¡°Mai vaig suposar que fer preguntes b¨¤siques i necess¨¤ries com a cient¨ªfic podria provocar pol¨¨miques tan ferotges i que les meves investigacions m'involucrarien en disputes ideol¨°giques i intrigues pol¨ªtiques sorgides del m¨¦s alt nivell¡±. Qui parla aix¨ª ¨¦s Edzard Ernst, segurament el cient¨ªfic m¨¦s detestat pels defensors de la pseudomedicina de tot el m¨®n. La ra¨® ¨¦s senzilla: el fruit de la seva feina els deixa sense arguments. Ernst (Wiesbaden, Alemanya, 1948) va ser el primer a sotmetre les anomenades ter¨¤pies alternatives al rigor de la ci¨¨ncia de forma sistem¨¤tica, per arribar a una conclusi¨®: remeis com l'homeopatia no s¨®n m¨¦s que placebo i els que la recepten violen l'¨¨tica m¨¨dica.

En el seu viatge cient¨ªfic contra la pseudoci¨¨ncia, Ernst ha hagut d'enfrontar-se al record de la seva mare i al Pr¨ªncep de Gal¡¤les, tots dos fervorosos home¨°pates. L'investigador alemany ha dedicat 20 anys a l'estudi cr¨ªtic d'aquestes ter¨¤pies ¡ª"dues d¨¨cades de conflicte interminable¡±¡ª, des de l'acupuntura fins a la imposici¨® de mans, i el seu equip ha publicat m¨¦s de 350 estudis sobre aquesta mat¨¨ria. Les seves mem¨°ries, Un cient¨ªfic al pa¨ªs de les meravelles (A scientist in?Wonderland, Imprint Academic), publicades aquest any, proporcionen el millor relat sobre les dificultats a les quals s'enfrontar¨¤ alg¨² que pretengui desentranyar cr¨ªticament les ter¨¤pies alternatives: amenaces, falta de suport institucional, pressions de les altes esferes, solitud¡­ i innombrables dificultats cient¨ªfiques.

Els terapeutes alternatius i els seus partidaris semblen una mica com nens jugant a metges i pacients¡±, assegura Ernst

Els assajos que es fan di¨¤riament en tots els hospitals del m¨®n acostumen a fer servir uns protocols molt clars per provar si el medicament serveix o no: a un grup li d¨®nes el f¨¤rmac i a l'altre, un placebo. Per¨° com estudiar si realment funciona la imposici¨® de mans per guarir o alleujar el patiment d'un malalt? Aquesta va ser la primera pregunta que es va fer Ernst en aterrar el 1993 a la c¨¤tedra de Medicina Complementaria de la Universitat d'Exeter, la primera de la seva classe. Aleshores, explica, hi havia al Regne Unit tants sanadors (uns 14.000) com metges de cap?alera. El placebo que van dissenyar conjuntament amb els mateixos sanadors eren uns actors que fingien estar imposant les seves mans. A mesura que els sanadors veien que l'escrutini els desemmascararia van comen?ar amb les pegues, les cr¨ªtiques i el rebuig als m¨¨todes: finalment, va resultar que els actors tamb¨¦ tenien capacitats sanadores i per aix¨° el placebo va funcionar millor que els professionals.

Ernst va comen?ar a interessar-se per l'estudi cr¨ªtic de les ter¨¤pies alternatives despr¨¦s de treballar en un hospital homeop¨¤tic a Munic, al seu pa¨ªs natal, on aquesta pseudoter¨¤pia t¨¦ un gran arrelament i la practiquen metges titulats. A partir de la seva experi¨¨ncia all¨¤, tra?a en les seves mem¨°ries un relat demolidor dels facultatius que recepten aquests falsos f¨¤rmacs que mai han demostrat la seva utilitat m¨¨dica: ho fan ¡°perqu¨¨ no poden fer front a les sovint molt altes exig¨¨ncies de la medicina convencional¡±. ¡°?s gaireb¨¦ comprensible que, si un metge t¨¦ problemes per comprendre les causes multifactorials i els mecanismes d'una malaltia o no domina el complex proc¨¦s d'arribar a un diagn¨°stic i la recerca d'un tractament efica?, estigui temptat d'emprar en el seu lloc conceptes com l'homeopatia o l'acupuntura, la base te¨°rica dels quals ¨¦s molt¨ªssim m¨¦s f¨¤cil d'entendre¡±, escriu el cient¨ªfic, que segueix molt combatiu en el seu blog.

Gr¨¤cies al seu esperit cr¨ªtic, la c¨¤tedra d'Exeter es va convertir en l'avantguarda de la investigaci¨® seriosa sobre l'anomenada medicina complement¨¤ria, i d'aqu¨ª van sortir alguns dels estudis que ens han demostrat la seva inefic¨¤cia i tamb¨¦ els seus perills, com el d'oste¨°pates i quiropr¨¤ctics que manipulen la columna vertebral i provoquen seriosos problemes als seus pacients. Per no esmentar el risc m¨¦s simple i perill¨®s de tots: el d'abandonar tractaments durs per¨° efectius, com la quimioter¨¤pia, per ter¨¤pies suposadament inn¨°cues per¨° que deixaran morir el pacient.

Aquesta c¨¤tedra s'havia creat per seguir fent la ci¨¨ncia acr¨ªtica que busquen els defensors de les ter¨¤pies alternatives, com Carles d'Anglaterra, en la qual senzillament es pregunta als pacients si se senten millor que abans d'un tractament o d'un altre. Sobre ells, escriu que semblen tenir ¡°poca o cap comprensi¨® del paper de la ci¨¨ncia en tot aix¨°. Els terapeutes alternatius i els seus partidaris semblen una mica com nens jugant a metges i pacients¡±. Quan els seus resultats van comen?ar a desmuntar aquests remeis, els partidaris de la medicina complement¨¤ria van comen?ar a atacar-lo a tots els nivells, des del personal fins al p¨²blic.

L'investigador considera que alguns dels metges que recepten homeopatia ho fan perqu¨¨ els resulta massa complicat arribar a diagn¨°stics seriosos fent servir les eines de la medicina

D'aqu¨ª sorgeix l'escull m¨¦s gran de la seva carrera i el que va tenir una repercussi¨® notable al Regne Unit: el seu enfrontament amb el pr¨ªncep Carles, que durant anys ha pressionat els ministres per a qu¨¨ incloguin l'homeopatia en el sistema de salut brit¨¤nic. Finalment, despr¨¦s que Ernst l'acus¨¦s p¨²blicament de no ser m¨¦s que un venedor de fum, l'hereu al tron va aconseguir que es qued¨¦s sense el seu lloc a Exeter, despr¨¦s d'un dolor¨®s proc¨¦s a la Universitat del qual sortiria absolt malgrat les pressions.

Al final, despr¨¦s de moltes bregues, vict¨°ries i insipideses, Ernst conclou que la seva feina serveix per demostrar la inefic¨¤cia de les ter¨¤pies, per¨° no per conv¨¨ncer els seus defensors: ¡°Lent per¨° segur, em vaig resignar al fet que, per a alguns fan¨¤tics de la medicina alternativa, cap explicaci¨® ser¨¤ suficient. Per ells, la medicina alternativa semblava haver-se transformat en una religi¨®, una secta el credo central de la qual ha de ser defensada costi el que costi contra l'infidel¡±. Aix¨° s¨ª, l'experi¨¨ncia li va servir per recon¨¨ixer i desmuntar tots els paranys dial¨¨ctics usats per aquest col¡¤lectiu, que queden esbudellats en les seves mem¨°ries. Fal¡¤l¨¤cies com que la medicina convencional mata m¨¦s, que la ci¨¨ncia no ¨¦s capa? de comprendre aquests remeis o que s¨®n bons per ser naturals i mil¡¤lenaris queden convenientment desmuntades.

Finalment, Ernst, que abans va estar estudiant el terrible passat de la ci¨¨ncia nazi a la Universitat de Viena, estableix un paral¡¤lelisme entre tots dos fenomens: ¡°Quan s'abusa de la ci¨¨ncia, segrestada o distorsionada amb la finalitat de servir a sistemes de creences pol¨ªtics o ideol¨°gics, les normes ¨¨tiques patinen. La pseudoci¨¨ncia resultant ¨¦s un engany perpetrat contra els febles i els vulnerables. Ens ho devem a nosaltres mateixos, i als que vinguin despr¨¦s de nosaltres, continuar en lluita per la veritat sense importar la quantitat de problemes que aix¨° pugui causar-nos¡±.