Caur¨¤ Artur Mas?

Tot ¨¦s molt estrany en la pol¨ªtica catalana actual. Quatre forces diferents han guanyat en vots les quatre ¨²ltimes eleccions. ERC va guanyar les del Parlament Europeu. CiU va guanyar les municipals, tot i que va perdre l'alcaldia de Barcelona. Una alian?a independentista, formada per Converg¨¨ncia i ERC, va guanyar les eleccions al Parlament. I una complexa plataforma sorgida de l'alian?a d'ICV amb Podem i dirigida per la nova alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, acaba de guanyar les legislatives.

Ning¨² sap com s'assentar¨¤ aquesta plataforma, impulsada al principi per Iniciativa Verds i associada ara a Podem. Converg¨¨ncia pret¨¦n reconvertir-se en un altre partit, liquidar la marca que va crear Jordi Pujol, i ja ha concorregut a les eleccions legislatives sense Uni¨® i amb un altre nom. Per la seva banda, el PSC, que va ser sostingudament la primera for?a a les eleccions legislatives i europees, la segona a les auton¨°miques i municipals i va dirigir durant m¨¦s de trenta anys l'Ajuntament de Barcelona, ja no ¨¦s res de tot aix¨°. Ara ¨¦s tercera o quarta for?a. I la figura del cap de l'oposici¨® al Parlament catal¨¤ ha recaigut en una diputada de Ciutadans que resideix a Catalunya nom¨¦s des del 2010.

Encara m¨¦s estrany que tot aix¨° ¨¦s, malgrat tot, que l'actual aspirant a la presid¨¨ncia de la Generalitat, Artur Mas, un incansable pol¨ªtic liberal, hereu pol¨ªtic de Jordi Pujol, faci tres mesos que intenti que els diputats d'una amalgama d'extrema esquerra, que s'autodefineix com a anticapitalista, l'anomenada Candidatura d'Unitat Popular (CUP), voti al Parlament la seva investidura com a president de la Generalitat. Tamb¨¦ ¨¦s molt estrany que Mas hagi arribat a aquesta situaci¨® despr¨¦s d'haver dissolt el Parlament anticipadament dues vegades successives, de manera que des del 2010 els catalans han estat convocats a eleccions auton¨°miques en tres ocasions. Tres vegades en cinc anys.

Aquesta agitaci¨® pol¨ªtica t¨¦ dues causes, molt diferents. Una ¨¦s el conflicte amb l'Estat espanyol originat arran de la decisi¨® del PP d'impugnar davant el Tribunal Constitucional l'Estatut d'Autonomia aprovat el 2006 per les Corts i despr¨¦s en refer¨¨ndum per l'electorat catal¨¤. D'aquesta decisi¨® van sorgir una s¨¨rie d'accions i reaccions que han convertit l'independentisme en protagonista destacat de l'escenari pol¨ªtic catal¨¤. Encara que ¨¦s sens dubte incapa? d'aconseguir la creaci¨® d'un Estat catal¨¤, el factor independentista ha desestabilitzat gaireb¨¦ tots els partits, ha trastornat el debat pol¨ªtic i ha modificat les aliances fins a extrems tan insospitats i psicod¨¨lics com la pretesa investidura presidencial d'Artur Mas per la CUP.

L'altra gran causa que tot sigui tan estrany ¨¦s l'onada de casos de corrupci¨® que ha sacsejat els tres partits que han governat a Espanya les ¨²ltimes d¨¨cades: PP, CiU i PSOE. L'allau de casos de corrupci¨® ha redu?t extraordin¨¤riament la credibilitat d'aquests tres partits i ha afavorit l'aparici¨® de noves forces decidides a substituir-los. Un nou partit centralista i liberal, Ciutadans, aspira a substituir el PP; un nou partit radical socialista, Podem, aspira a substituir el PSOE; a Catalunya, a m¨¦s d'aquests moviments en el sistema general de partits, ERC aspira a substituir la Converg¨¨ncia que Artur Mas pret¨¦n ara transmutar en una altra marca.

Aquest complex escenari ha ofert als ciutadans situacions ins¨°lites. Una de les m¨¦s espectaculars va ser la protagonitzada diumenge passat per m¨¦s de 3.000 participants en l'assemblea convocada per la CUP per decidir si donava suport o no a la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat. L'empat, amb 1.515 assistents a favor i 1.515 en contra, ha provocat estupefacci¨® general en gent de la formaci¨® i que no ho ¨¦s. El sistema assembleari, pregonat com el m¨¦s pur de tots els m¨¨todes de decisi¨®, es va revelar in¨²til, incapa?. La c¨²pula decidir¨¤, desempatar¨¤. Als assemblearis els ha caigut un mite.

Ara la pregunta ¨¦s: caur¨¤ Artur Mas? Perqu¨¨ ¨¦s obvi que la CUP ja ha estat incapa? de donar-li suport i, per tant, el m¨¦s l¨°gic seria que el desempat consist¨ªs, simplement, a prendre nota d'aquesta situaci¨® i validar-la en forma de vot negatiu al Parlament. Tamb¨¦ ¨¦s evident que facilitar la investidura de Mas era el m¨¦s coherent per als independentistes. Per¨° aix¨° requeria un grau de maduresa del col¡¤lectiu que, de moment, no es d¨®na. Encara que, qui sap, d'aqu¨ª al dos de gener pot passar qualsevol cosa. Tot ¨¦s molt estrany.