La CUP, un partit amb quatre ¨¤nimes que mant¨¦ en suspens Catalunya

Independentistes, anticapitalistes, feministes i internacionalistes. A falta de dues ¨¤nimes, la CUP (Candidatura d¡¯Unitat Popular) en t¨¦ quatre, i sobre totes elles recau ara la responsabilitat mai prevista de decidir qui presidir¨¤ la Generalitat de Catalunya. Partidaris i contraris de la figura d'Artur Mas batallen aquests dies per imposar-se despr¨¦s de l'ins¨°lit empat de la seva assemblea a 1.515 vots. Els dos b¨¤ndols estan clars i, encara que la CUP no t¨¦ l¨ªders formals, el s¨ª el representa Antonio Ba?os i el no, Anna Gabriel. Tots dos comparteixen bancada al Parlament i al seu voltant hi orbiten desenes de c¨¤rrecs locals, gaireb¨¦ sempre an¨°nims, que donen m¨²scul a la formaci¨®.

L'esquerra independentista t¨¦ experi¨¨ncia en escenaris contradictoris. Sempre s'ha mogut en la dicotomia entre la secessi¨® i la possibilitat de dinamitar el sistema capitalista per crear-ne un de nou. La CUP va n¨¦ixer en l'¨¤mbit municipalista i el 2012 va tenir el dilema de fer el salt a la pol¨ªtica auton¨°mica. El va fer amb el periodista David Fern¨¤ndez encap?alant el projecte. I va aconseguir tres diputats. Des de llavors, el partit viu en tensi¨® permanent per com n'¨¦s de complicat mantenir una estructura assemble¨¤ria dins de la pol¨ªtica institucional.

Converg¨¨ncia ho ha patit de ple durant la negociaci¨®. ¡°A cada reuni¨® la CUP ens enviava representants diferents; era un malson perqu¨¨ cada vegada calia tornar a comen?ar¡±, reconeix un dirigent de CDC.

Sota el lideratge del periodista David Fern¨¤ndez, que recentment ha estat reclutat per Ada Colau per supervisar l'Oficina per a la Transpar¨¨ncia de l'Ajuntament de Barcelona, el vessant independentista del partit va guanyar poder respecte al m¨¦s antisistema.

El bloc gran¨ªtic del no. Els deu diputats que ara s'asseuen al Parlament simbolitzen a la perfecci¨® el dilema actual. Anna Gabriel representa el sector m¨¦s poc inclinat que Artur Mas revalidi el c¨¤rrec i aix¨ª ho ha demostrat en les seves intervencions. No ha deixat d'insistir a Junts pel S¨ª perqu¨¨ designi un candidat alternatiu des que la CUP es va revelar ¡°decisiva¡± per formar un Govern. Criada al poble miner de Sallent (Bages) amb els valors del comunisme i l'anarquisme, Gabriel esperar¨¤ a l'¨²ltim moment perqu¨¨ el proc¨¦s independentista no descarrili, per¨° no passar¨¤ per donar suport a un president que simbolitza les privatitzacions i les retallades socials. De la mateixa manera, els diputats Benet Salellas i Josep Manel Busqueta no volen que la ¡°nova etapa¡± republicana estigui liderada per una figura vinculada a l'etapa auton¨°mica.

Busqueta encarna els valors m¨¦s aut¨¨ntics de la CUP. Ara ¨¦s diputat, per¨° no ha deixat de treballar a la pastisseria de la seva fam¨ªlia a Bellpuig (Urgell), tot i que arribi al Parlament despr¨¦s de passar la nit a l'obrador. ?s economista i un bolivari¨¤ conven?ut que va arribar a assessorar el president vene?ol¨¤ Hugo Ch¨¢vez, a qui va recomanar augmentar el volum de nacionalitzacions. La CUP defensa els valors de l'internacionalisme, entesos com la solidaritat entre els pobles m¨¦s enll¨¤ dels Estats. D'altra banda, Busqueta t¨¦ una faceta d'analista i no se li escapa el risc de ruptura a la CUP.

Una altra veu de la direcci¨® que s'ha posicionat contra la investidura de Mas ¨¦s Xevi Gener¨®. Aquest llicenciat en Ci¨¨ncies de l'Activitat F¨ªsica ¨¦s portaveu del secretariat del partit, una activitat que combina com pot amb la seva professi¨® com a gu¨¤rdia del refugi de muntanya de la serra d'Ensija, al Pirineu, a 2.100 metres d'altitud.

Els defensors de Mas.?Antonio Ba?os i Juli¨¤ de J¨°dar, diputats que no militen a la CUP, es mostren partidaris del pacte amb Junts pel S¨ª per no perdre l'oportunitat d'avan?ar en el que anomenen el ¡°proc¨¦s constituent¡± de la futura Rep¨²blica catalana. J¨°dar, de 73 anys, ¨¦s un hist¨°ric de la lluita independentista, faceta que ha combinat amb la de novel¡¤lista. El 2012 va tancar la llista de la CUP juntament amb l'exfutbolista del Bar?a Oleguer Presas. Antonio Ba?os, per la seva banda, defensa Mas, per¨° no el seu liberalisme, com queda pal¨¨s en llibres que ha publicat, com La econom¨ªa no existe o Posteconom¨ªa.

Els diputats Albert Botran i Sergi Saladi¨¦ tamb¨¦ s'han mostrat m¨¦s oberts al pacte. El primer va arribar al Parlament de Catalunya despr¨¦s de dedicar-se a la seva faceta d'historiador amb diverses publicacions sobre la hist¨°ria dels anomenats Pa?sos Catalans i de la mateixa CUP. El segon, representant de la prov¨ªncia de Tarragona, ha estat un ferm opositor del complex de casinos BCN World que la Generalitat promou a Tarragona i que ara Artur Mas ha frenat per facilitar el pacte amb la CUP. A m¨¦s de Poble Lliure, el s¨ª a Mas ha tingut en les ¨²ltimes setmanes el suport de quatre de les 13 assemblees territorials, b¨¤sicament les de Girona i l'interior de Catalunya.

Els que decanten la balan?a.?Entre els qui no s'han definit obertament, es poden incloure els diputats Eul¨¤lia Reguant, Gabriela Serra i Ramon Usall. Reguant ha treballat les propostes del pla de xoc contra la pobresa i enmig de les negociacions amb Junts pel S¨ª va recon¨¨ixer que era impossible aspirar a desenvolupar un pla ¡°ambici¨®s¡± amb els interlocutors que tenia a l'altra banda de la taula.

Gabriela Serra ¨¦s la veterana del grup, vinculada a les lluites socials des dels anys setanta. Als vuitanta es va mobilitzar contra l'entrada d'Espanya a l'OTAN i contra les pol¨ªtiques de Felipe Gonz¨¢lez. Aquesta diputada ha posat la seva experi¨¨ncia sobre la taula per buscar punts de trobada entre les formacions independentistes. Serra encarna els valors feministes de la CUP. En el partit ning¨² s'estranya quan en les seves assemblees els dirigents i militants utilitzen el g¨¨nere femen¨ª com a forma inclusiva per a tots dos sexes en lloc de l'habitual mascul¨ª. A la CUP ¡°totes¡± decideixen sobre Mas.