Un ¡®m¨¤rtir¡¯ buscant sobreviure

La pol¨ªtica catalana gira al voltant d¡¯Artur Mas, que comen?ar¨¤ el 2016 com a president en funcions. El l¨ªder de Converg¨¨ncia, adorat per uns i rebutjat per d¡¯altres, ha passat un any convuls, d¡¯alegries i sobresalts. La just¨ªcia el persegueix per la organitzaci¨® del 9-N, amb una imputaci¨® que comparteix amb l¡¯exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d¡¯Educaci¨® Irene Rigau. Mas s¡¯ha investit de m¨¤rtir, clamant que ho ha fet tot pels independentistes. La casualitat, o una mala previsi¨® dels jutjats, va voler que fos un 15 d¡¯octubre, coincidint amb l¡¯aniversari de l¡¯afusellament de Llu¨ªs Companys, el dia en qu¨¨ el president va haver d¡¯anar a declarar. Ho va fer amb tota la pompa possible, donant-se un bany de masses i amb els alcaldes independentistes fent ben visible la seva vara per acabar de donar ¨¨pica a la seva declaraci¨®.

El suport al carrer per¨°, no s¡¯ha tradu?t en majoria a les urnes. Despr¨¦s del 9-N, Mas va plantejar avan?ar les eleccions per convertir-les en un plebiscit. El president va comen?ar l¡¯any posant pressi¨® a Esquerra Republicana, tot intentant frenar el creixement del partit a costa de CDC. Va defensar la constituci¨® d¡¯una llista conjunta en la qual, aparentment, el seu protagonisme era un aspecte menor. ¡°Puc encap?alar la llista i estic a disposici¨®, per¨° tamb¨¦ la puc tancar; ¨¦s a dir, puc ser el primer o puc ser l¡¯¨²ltim. No hi ha condicions personals¡±, havia plantejat el 25 de novembre del 2014 en una confer¨¨ncia al F¨°rum. Res m¨¦s lluny de la realitat.

Mas va aconseguir mantenir el debat de la llista ¨²nica viu quan la resta de partits el donaven per tancat. Al juliol, es va reunir amb tots els agents sobiranistes (Esquerra, CUP, ANC, i ?mnium) per acordar una f¨®rmula electoral. Partits i entitats, excepte Converg¨¨ncia, estaven d¡¯acord que una candidatura sense pol¨ªtics, formada per la societat civil, convertiria el 27-S en un plebiscit sobre la independ¨¨ncia. Per¨° el president, fent valer la potestat de convocar eleccions, va llan?ar un av¨ªs: o hi havia llista amb ell o no hi hauria eleccions anticipades. La CUP es va aixecar de la taula, l¡¯ANC s¡¯hi va arrenglerar i ERC s¡¯ho va empassar. A canvi de cedir, els republicans aconseguien que Mas no an¨¦s de n¨²mero u a la llista. Maquillatge electoral sense efectes pr¨¤ctics: situat al quart lloc de la candidatura per darrere de Ra¨¹l Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals, el l¨ªder de Converg¨¨ncia tenia reservada per a ell la presid¨¨ncia de la Generalitat.

La coalici¨®, per¨°, va quedar lluny de la majoria absoluta, i Junts pel S¨ª dep¨¨n dels vots de la CUP per governar. La formaci¨® anticapitalista va posar des del principi una condici¨® molt clara: no volia que Mas fos president. El l¨ªder de CDC ho ha intentat tot per fer-los canviar d¡¯opini¨®: ha devaluat part dels seus poders en una presid¨¨ncia coral, ha obviat tot el seu programa econ¨°mic amb un pla de xoc social que promet desfer part de les seves mesures de govern, i est¨¤ disposat a anar a unes noves eleccions ¡ªde resultat incert per a una CDC en crisi¡ª abans que cedir el poder a alg¨² altre. Mas deia fa un any que no hi havia condicions personals, per¨° ara mantenir-se a la presid¨¨ncia ¨¦s l¡¯¨²nica condici¨® que posa per seguir endavant amb el proc¨¦s.