Mishima acomiada la gira entre somriures i malenconia

Una de les raons que mouen a ser m¨²sic es va manifestar amb tota la seva c¨¤rrega emocional a la sala Apolo dimarts a la nit. Tota la sala, tota, plena, entrades esgotades, cantava i volava amb els bra?os mentre el grup en escena afrontava aquestes can?ons que un dia van deixar de ser seves per pert¨¤nyer als que en aquell moment, davant seu, ja actuaven com a propietaris i amos absoluts de les can?ons. I no es tractava de fans alienats per la gr¨¤cia del cantant, per la parsim¨°nia senyorial del teclista, per la descaradura del guitarrista o per l'altura hier¨¤tica del bateria, sin¨® perqu¨¨ la complicitat, destil¡¤lada despr¨¦s d¡¯haver escoltat les can?ons centenars de vegades, establia una familiaritat de colla, de grup d'amics que sense equ¨ªvocs llegeixen les frases entre l¨ªnies i habiten en un m¨®n de problemes, esperances, frustracions i aspiracions semblants. Un grup i els seus fans. Mishima acomiadant la gira de?L¡¯¨¤nsia que cura, dient ad¨¦u a les seves can?ons fins que siguin empeses per les encara no compostes.

Mishima t¨¦ dues sales a Barcelona, i han passat per les dues en aquest comiat. Una ¨¦s petita, l¡¯Heliog¨¤bal, una prolongaci¨® de casa seva. All¨¤ es van sumar a les festes de celebraci¨® del seu vint¨¨ aniversari, i a l¡¯Apolo, on han sintonitzat amb la massa dels seus seguidors, van reiterar el seu ad¨¦u ja no tan en fam¨ªlia. I entre els seguidors del grup sembla que hi hagi un vincle invisible que els atorga una familiaritat inopinada. Tant que venia de gust felicitar un parell d'embarassades que assistien al concert tal com si fossin unes cosines nom¨¦s una mica llunyanes. En una lectura menys emp¨¤tica el seu estat de gravidesa pautava el pas del temps, fent pensar que segurament no coneixien les seves parelles quan Mishima cantava Miquel a l¡¯acc¨¦s 14, una de les peces que van interpretar del seu primer disc en catal¨¤, del ja lluny¨¤ 2005.

En aquesta tessitura el concert va ser una celebraci¨® d'aquells que ja comencen a entreveure, de deb¨°, m¨¦s enll¨¤ de les bromes, el final de la joventut. ?s el m¨®n de Mishima, el de les persones que superposen els anys agitats amb aquells en qu¨¨ l'agitaci¨® es mou de quatre grapes. I una de les moltes can?ons que expressen aquest moment, Neix el m¨®n dintre de l¡¯ull, una lletra de parella, no necess¨¤riament novella, que encara les preguntes que parlen d'afrontar la vida, va ser interpretada per la Iaia, que va prendre l'escenari per versionar en clau m¨¦s hirsuta i el¨¨ctrica aquest tema de Mishima. Ells, com a convidats espacials, juntament amb la incorporaci¨® de vents i cordes, van ser els elements que van il¡¤luminar una nit de festa.

Com totes les nits especials, hi va haver molts moments per classificar al rac¨® dels instants que no s¡¯obliden. Cada assistent va guardar el seu, un que conjumin¨¦s plasticitat, sigil, empatia i lliurament. Va ser quan abans d'entrar les cordes a No et fas el llit, per sobre del silenci que regnava entre el p¨²blic es va percebre el t¨¨nue xiuxiueig, podria pensar-se que majorit¨¤riament d'elles, que acompanyava la correcta pronunciaci¨® de les moltes esses que hi ha en les primeres estrofes d'un tema que parla d'un altre dels afers m¨¦s propers a assistents, el de les parelles que ho van ser: ¡°Diu que ja no et fas el llit / i que plores a la nit¡±. Ganivets de llengua, dents, llavis i saliva esquin?ant el silenci per fer pr¨°pia, una altra vegada, una lletra qui sap si tamb¨¦ viscuda.

I van sonar prop d'una trentena de can?ons en una nit de dues hores i mitja que va passar tan r¨¤pid com la joventut quan es voregen els 40. No va faltar cap ¨¨xit, menys encara en el tram obert despr¨¦s d¡¯El corredor i Ossos dins d¡¯una caixa, que va desembocar en els bisos despr¨¦s d'un degoteig d'expansions tamb¨¦ incloses en el seu ¨²ltim treball, no nom¨¦s en els vells. Poc abans s'havia tancat el tram m¨¦s ¨ªntim del concert, el de les balades en sentit estricte, on va brillar Aqu¨ª hi va un do gaireb¨¦ nu per encoratjar sospirs. Els d¡¯una generaci¨® que s'est¨¤ fent gran al costat del seu grup preferit. Va ser bonic. I, a m¨¦s, un excel¡¤lent concert amb Mishima sonant com el que ¨¦s, un grup madur i fet. Noblesa obliga.