Entre l¡¯immobilisme i la convulsi¨®

La cultura s¡¯ha mogut el 2015 entre dos pols oposats, com s¨®n l¡¯immobilisme i la convulsi¨®. Immobilisme ¨¦s el que ha viscut la cultura institucional, tant per part de la Generalitat, que viu les escorrialles d¡¯una legislatura allargada en el temps, com de l¡¯Ajuntament de Barcelona, marcada per la fi del govern convergent de Xavier Trias i el comen?ament del d¡¯Ada Colau, en qu¨¨, tot i la declaraci¨® d¡¯intencions de fer un profund canvi i descentralitzar la cultura, est¨¤ tot per definir i encara no s¡¯ha materialitzat res.

La convulsi¨® s¡¯ha viscut fora de les institucions, amb sobresalts com el que va produir la censura d¡¯una escultura del rei Joan Carles I sodomitzat de l¡¯exposici¨® La b¨¨stia i el sobir¨¤, que va generar una gran crisi al Macba i va acabar amb el seu director Bartomeu Mar¨ª destitu?t. Tamb¨¦ amb la mort de grans figures com l¡¯agent Carmen Balcells, clau de l¡¯anomenat boom de la literatura llatinoamericana, l¡¯editor Jos¨¦ Manuel Lara Bosch o l¡¯actriu Rosa Novell, dona d¡¯Eduardo Mendoza, que havia retornat als escenaris tot i la ceguesa que li havia causat la seva malaltia. Convuls va ser tamb¨¦ el tancament de la Fundaci¨® Godia, que des de 1999 havia organitzat m¨¦s de 30 exposicions i va deixar un lloc que va ocupar la Fundaci¨® Mapfre, que va anunciar la celebraci¨®, almenys, d¡¯una gran exposici¨® a l¡¯any.

Les retallades pressupost¨¤ries han seguit marcant el 2015. La Generalitat va passar dels 282 milions d¡¯euros del 2011 als 228 milions actuals, mentre que el ministeri va disminuir les seves aportacions en un 70% en el mateix per¨ªode, cosa que ha fet que molts dels equipaments culturals, amb el MNAC al capdavant, hagin creuat la l¨ªnia vermella que fa perillar la seva superviv¨¨ncia. Conscient de la situaci¨®, el conseller de Cultura Ferran Mascarell, que ha qualificat el per¨ªode de ¡°tempesta perfecta¡±, ha aprofitat aquesta travessia del desert per fer un reset i un ¡°mapeig general de la cultura que permeti posar les bases per quan la situaci¨® econ¨°mica ho permeti¡±. La pr¨°rroga del Govern catal¨¤ per la incertesa pol¨ªtica ha perm¨¨s a Mascarell presentar projectes en marxa que haurien quedat en el tinter, com ara el portal de la fotografia, embri¨® del Centre Nacional, o el Museu de l¡¯Arquitectura, del qual nom¨¦s es van donar a con¨¨ixer les grans l¨ªnies, per¨° no els terminis d¡¯execuci¨®, el pressupost ni la seu.

Molta teoria i poca pr¨¤ctica ¨¦s el que ha caracteritzat el Departament de Cultura aquest any. Per¨° n¡¯hi ha hagut: s¡¯ha posat en marxa una nova pol¨ªtica de subvencions a la producci¨® en arts esc¨¨niques en qu¨¨ els recursos (9,9 milions d¡¯euros) s¡¯han destinat a 12 companyies i 18 sales; l¡¯Ag¨¨ncia Catalana de Patrimoni, creada el 2014, ha vist cr¨¦ixer la seva dotaci¨® econ¨°mica dels 15 als 22 milions, i al juliol es va presentar, tres anys despr¨¦s del seu anunci, el Pla de Museus, un ¡°document de treball¡± que s¡¯ha d¡¯acabar de discutir per tra?ar les l¨ªnies mestres dels museus dels propers 10 anys. Al novembre, el Constitucional va aixecar la suspensi¨® que impedia seguir cobrant la taxa a les operadores d¡¯internet, amb qu¨¨ la Generalitat recaptar¨¤ uns 20 milions d¡¯euros anuals; un respir per al sector del cinema, que aquest any ha vist reduir els seus pressupostos i el nombre de t¨ªtols estrenats.

L¡¯any s¡¯acomiada amb N¨²ria Espert sobre l¡¯escenari en un gran El rei Lear i sabent que Picasso protagonitzar¨¤ les exposicions del 2016 a Barcelona, amb dues grans mostres; una sobre el cubisme al seu museu barcelon¨ª i una altra, al MNAC, sobre la seva relaci¨® amb el rom¨¤nic, amb 40 obres del malagueny.