Unes arques intervingudes

Les finances catalanes gaireb¨¦ no han notat la millora de l¡¯economia. Els impostos propis enguany s¡¯han recuperat, per¨° encara estan molt lluny dels nivells de l¡¯¨¨poca de la bombolla immobili¨¤ria, mentre que el mecanisme de les bestretes per participar en els grans tributs estatals fa que les arques catalanes depenguin de les previsions del Govern central. Per poder atendre els venciments i els interessos del deute ¡ªque s¨®n prioritaris arran de la Llei d¡¯Estabilitat Pressupost¨¤ria¡ª i pagar els prove?dors, el Govern catal¨¤ ha de rec¨®rrer al Fons de Liquiditat Auton¨°mic (FLA), un mecanisme de rescat al qual va es adherir a l¡¯estiu del 2012, quan els mercats de deute van deixar de finan?ar la Generalitat.

El Govern catal¨¤ ha estat tots aquests anys lligat curt pel Ministeri d¡¯Hisenda en haver superat els l¨ªmits de d¨¨ficit i haver demanat els cr¨¨dits del FLA, que s¡¯ha convertit en l¡¯¨²nic banc a la porta del qual pot trucar el conseller d¡¯Economia, Andreu Mas-Colell. Els problemes de liquiditat han fet que la Generalitat arrib¨¦s a final d¡¯any amb un gran volum de deute amb els prove?dors i pendent de l¡¯arribada d¡¯una partida extraordin¨¤ria del FLA. El ministeri finalment va pagar farmac¨¨utics i concerts sanitaris, per¨° a canvi d¡¯un preu molt alt.

El passat mes de novembre, el ministeri va condicionar una partida de 3.034 milions d¡¯euros del FLA, a la pr¨¤ctica, a la intervenci¨® de les finances catalanes. La Generalitat ja enviava cada mes i cada trimestre informaci¨® detallada sobre l¡¯estat de la tresoreria, dels pagaments a creditors i prove?dors i de les mesures dutes a terme per millorar els ingressos i retallar les despeses.

Des del mes de novembre, arran d¡¯una ordre ministerial, hi ha m¨¦s requisits: el Departament d¡¯Economia ha hagut de connectar el seu sistema de gesti¨® de factures electr¨°niques al del ministeri, i l¡¯interventor ha de signar un certificat inicial en el qual avala, entre altres coses, que els diners gastats ¡°no contravenen l¡¯ordenament jur¨ªdic vigent¡±. Aquesta cl¨¤usula vol tractar de controlar que la Generalitat no gasti en all¨° que en llenguatge convergent s¡¯anomena ¡°estructures d¡¯Estat¡± i que el ministre Crist¨®bal Montoro qualifica de ¡°vel¡¤le?tats independentistes¡±.

L¡¯ordre ministerial, a m¨¦s, permet que Hisenda controli el 95% de la despesa de l¡¯Administraci¨® catalana. D¡¯una banda, fixa que els recursos del FLA nom¨¦s podran cobrir ¡°serveis p¨²blics fonamentals¡±, i estableix que els diners aniran directament del ministeri als prove?dors sense aturar-se ni un instant a les arques de la Generalitat.

La mesura tamb¨¦ afecta els fons procedents del sistema de finan?ament auton¨°mic, que nom¨¦s es podran fer servir ¡°de forma priorit¨¤ria¡± per a una s¨¨rie de despeses que recull l¡¯annex de l¡¯ordre. En principi, aix¨° suposa que per a despeses com promoci¨® econ¨°mica i comercial, pol¨ªtica industrial o pagaments a prove?dors inform¨¤tics, nom¨¦s es podria utilitzar la recaptaci¨® dels impostos propis o ingressos derivats de privatitzacions.

Per assegurar-se que la normativa es compleix, el ministeri ha habilitat el que es coneix com el bot¨® del p¨¤nic, ¨¦s a dir, un sistema que permetr¨¤ que els funcionaris denunci?n qualsevol irregularitat que vegin. Mas-Colell ha dut l¡¯ordre al Tribunal Suprem, per¨° despr¨¦s de con¨¨ixer-la, va arronsar les espatlles: ¡°La Generalitat ja est¨¤ intervinguda¡±.

?