Dudamel torna al Palau amb la m¨¤gia de ¡®Turangalila¡¯

El temps juga a favor de la Simfonia Turangalila, la m¨¦s impactant creaci¨® del compositor franc¨¨s Olivier Messiaen (1908-1992). La partitura, estrenada per Leonard Bernstein el 1949 al capdavant de l'Orquestra Simf¨°nica de Boston, ¨¦s un espectacle sonor que fascina a l'o?dor per la seva m¨¤gia t¨ªmbrica i la seva intensa expressivitat. De fet, les seves interpretacions en directe constitueixen sempre un gran esdeveniment. A Barcelona, on amb prou feines s'ha programat aquest poema simf¨°nic per a piano, ones Martenot i gran orquestra, el jove director vene?ol¨¤ Gustavo Dudamel recrear¨¤ la m¨¤gia sonora de la Simfonia Turangalila dijous que ve al Palau de la M¨²sica Catalana (20.30 h) en la primera gran cita concert¨ªstica del 2016.

Dudamel, que ha protagonitzat memorables vetllades al temple modernista, hi torna per explorar, al capdavant de l'Orquestra Simf¨°nica Sim¨®n Bolivar de Vene?uela, els mil matisos d'una de les obres m¨¦s destacades de la segona meitat del segle XX. El concert, en el marc de la temporada de Palau 100, amb localitats de 20 a 140 euros, tindr¨¤ la participaci¨® de luxe de la pianista Yuja Wang i l'especialista en ones Martenot Cynthia Millar.

L'obra ¨¦s un imponent cant d'amor. Aix¨ª ho va confessar Messiaen, m¨²sic de profunda inspiraci¨® cristiana, fascinat per la filosofia i el misticisme hind¨² i pels ritmes i sons de la naturalesa, amb el cant dels ocells com a permanent font d'inspiraci¨®. El t¨ªtol de Turangalila ve del s¨¤nscrit, i uneix dues paraules de significats molt rics: turanga, que expressa el moviment i el ritme, i lila, que es refereix tant a l'amor com al joc de la vida i de la mort.

El cant dels ocells, els colors, els estels, els murmuris de la nit i una immensa espiritualitat banyen aquesta sorprenent obra, que clava les seves arrels musicals en el roman? germ¨¤nic de Tristany?i Isolda que Richard Wagner va convertir en una de les ¨°peres m¨¦s importants de la hist¨°ria.

De fet, Messiaen busca aquesta transcend¨¨ncia, aquest al¨¨ m¨ªstic en aquesta obra de grans proporcions ¨Cdeu moviments que es toquen sense interrupci¨®¨C composta entre el 1946 i el 1948 per enc¨¤rrec del llegendari director d'orquestra i mecenes Serge Koussevitzky per ser estrenada per la Simf¨°nica de Boston, encara que finalment va ser un jove Leonard Bernstein qui en va dirigir l'estrena mundial.

Obra de llums i colors enlluernadors, de recessos contemplatius i tamb¨¦ de poderosos contrastos, mostra la saviesa de Messiaen en planificar l'arquitectura interna d'una partitura que dura uns 80 minuts i utilitza una nodrida plantilla orquestral, amb molts instruments de percussi¨® i l'¨²s, sempre misteri¨®s, de les ones Martenot.

L'obra nom¨¦s s'ha interpretat sencera al Palau en dues audicions, el 21 i 22 de desembre del 1985, a la temporada de l'Orquestra Ciutat de Barcelona (OCB), dirigida per Leif Segerstam, amb Jean-Fran?ois Heisser al piano i Jeanne Loriod en el peculiar instrument que genera les ones Martenot.

Amb aquesta actuaci¨® a Barcelona, Dudamel (que dirigir¨¤ el concert d'Any Nou a Viena el 2017) i l'Orquestra Simf¨°nica Sim¨®n Bol¨ªvar inicien una gira europea, amb concerts a Fran?a, Alemanya i el Regne Unit.