El teu Ajuntament ¨¦s dels que estalvia o es gasta tot el que ingressa?

Una vegada acabat l'exercici 2015, ¨¦s el moment de fer les valoracions sobre el grau de compliments dels objectius de d¨¨ficit p¨²blic fixats amb la Uni¨® Europea. En aquest ¨¤mbit, l'aportaci¨® del sector local segueix sent molt positiva i presenta super¨¤vits significatius que es mantindran en la mateixa l¨ªnia d'anys anteriors ¨Centorn de mig punt del PIB¨C i previsiblement tamb¨¦ durant l¡¯exercici que ve.

Mapa de l'estalvi brut per municipi

Tenint en compte les ¨²ltimes liquidacions pressupost¨¤ries publicades pel Ministeri d'Hisenda i Administracions P¨²bliques, i que corresponen al 2014, s'observa que el conjunt d'ajuntaments van continuar amb el proc¨¦s de millora de la seva situaci¨® econ¨°mica i financera. Aquest proc¨¦s es troba estretament relacionat amb els l¨ªmits establerts per la Llei d¡¯Estabilitat Pressupost¨¤ria i Sostenibilitat Financera, que impliquen totes les administracions p¨²bliques. No obstant aix¨°, en el cas de les corporacions locals, els controls d'estabilitat pressupost¨¤ria, la regla de despesa i el per¨ªode mitj¨¤ de pagament s'han mostrat molt m¨¦s efica?os.

La qualificaci¨® de la situaci¨® de les hisendes municipals, atenent la seva solv¨¨ncia, liquiditat i volum de deute financer, atorgant, de 0 a 100, la nota m¨¦s alta a les que presenten una posici¨® m¨¦s bona, proporciona un resultat en qu¨¨ el 75% dels ajuntaments espanyols t¨¦ una alta qualitat credit¨ªcia, amb una nota superior a 70. ?nicament un 8% dels municipis espanyols mostra una hisenda p¨²blica amb dificultats importants.

Els ajuntaments de municipis que tenen menys poblaci¨® (menys de 1.000 habitants, i fins i tot de menys de 10.000 habitants) s¨®n els que constaten una situaci¨® m¨¦s bona. Aquesta circumst¨¤ncia pot explicar-se pel fet que les corporacions de petita dimensi¨® tenen una gesti¨® m¨¦s senzilla que, en general, es regeix pel principi de caixa, i limita les possibilitats de deterioraci¨® de la hisenda municipal.

A grans trets, si discriminem per situaci¨® geogr¨¤fica, la posici¨® econ¨°mica i financera dels ajuntaments del sud d'Espanya ¨¦s menys favorable que la dels situats a la meitat nord, ¨¤rea en qu¨¨, a m¨¦s, s'observen resultats m¨¦s bons a la zona central. Aquestes difer¨¨ncies troben part de la seva motivaci¨® en l'especial desenvolupament urban¨ªstic que es va produir des del final de la d¨¨cada dels noranta. La p¨¨rdua amb la crisi recent d'importants ingressos que rebien els ajuntaments, fonamentalment gr¨¤cies al turisme, va implicar la necessitat de fer un important ajust en la seva despesa a c¨¤rrec de les entitats locals m¨¦s afectades, que no sempre va poder dur-se a terme en aquests municipis.

Igual que el 2014, es preveu que en la finalitzaci¨® d'aquest exercici la totalitat del sector p¨²blic local hagi complert l'objectiu d'estabilitat pressupost¨¤ria i segueixi pel cam¨ª de reducci¨® del volum de deute financer. No obstant aix¨°, es poden produir difer¨¨ncies en el nivell respecte a la regla de despesa, at¨¨s que ajuntaments importants han avan?at les seves intencions d'incomplir-la, ja que limita la seva capacitat per portar pol¨ªtiques que poden finan?ar amb l'estalvi que han produ?t els ¨²ltims anys.

El 2015? les administracions locals mantindran el super¨¤vit, per¨° hi haur¨¤ un ?incompliment m¨¦s gran de la regla de despesa

La regla de despesa per al 2015 es concreta en el fet que la despesa computable de cada Administraci¨® no pot superar en un 1,3% anual la corresponent a l'exercici anterior ¨Cnom¨¦s una tercera part del creixement nominal previst de l'economia aquest any¨C. Aix¨° condueix al fet que un millor comportament dels ingressos ha de dedicar-se priorit¨¤riament a la reducci¨® de deute financer. Per tant, aquesta regla sembla penalitzar els ajuntaments menys endeutats, ja que limita especialment la seva capacitat inversora en un context d'escassa aportaci¨® del sector p¨²blic a la formaci¨® bruta de capital. Malgrat que l'incompliment del sostre de despesa se supera amb l'aprovaci¨® d'un pla econ¨°mic financer i que s'ha flexibilitzat una mica la seva aplicaci¨®[1], segueix sent massa exigent la limitaci¨® temporal d¡¯aquest pla, ja que obliga al compliment dels objectius de l'any en curs i el seg¨¹ent.

No cal oblidar que l'autonomia financera ja est¨¤ controlada en el saldo de deute viu del text ref¨®s de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals de forma molt m¨¦s estricta que per a la resta d'administracions. D¡¯aquesta manera, i mantenint la vigil¨¤ncia de l'estabilitat pressupost¨¤ria i del saldo de deute viu, sembla raonable que es revisi la regla de despesa, o almenys la metodologia, tret que es vulgui seguir utilitzant intencionadament l'estalvi del sector local per compensar les desviacions d'endeutament i d¨¨ficit de la resta de nivells del nostre sector p¨²blic.