Cr¨¦ixer amb ocupaci¨®

El balan? econ¨°mic del 2015 no ¨¦s plenament satisfactori per diverses raons. La m¨¦s important ¨¦s que l'exercici ha confirmat una via de sortida de la crisi caracteritzada per la recuperaci¨® de taxes notables de creixement, properes al 3% del PIB, que, no obstant aix¨°, no han tingut els efectes esperats en la creaci¨® d'ocupaci¨® estable i en l'elevaci¨® de les rendes salarials. El creixement, superior al de gaireb¨¦ tots els pa?sos europeus, s'ha rebut amb un exc¨¦s d'entusiasme ¨Cen particular, pel Govern central¨C, deixant de banda l'evid¨¨ncia que, si b¨¦ altres pa?sos del nostre entorn creixen menys, ja han recuperat els nivells de prosperitat previs a la recessi¨®, mentre que Espanya es troba a mig cam¨ª. Aquest ¨¦s el fet crucial que l'equip econ¨°mic del president del Govern central esbiaixa sistem¨¤ticament.

L'economia est¨¤ travessant un per¨ªode en el qual es registren augments significatius del PIB, amb descensos continus de la taxa d'atur, per¨° sense que creixi l'ocupaci¨® estable; la millora estad¨ªstica s'ha aconseguit mitjan?ant l'augment de la temporalitat i la caiguda de les rendes salarials. La medicina aplicada pel Govern espanyol (una reforma laboral que ha contribu?t a afavorir l'acomiadament i laminar les rendes) ha inflat les estad¨ªstiques de contractaci¨®, per¨° ha deprimit la capacitat de reacci¨® del consum i la inversi¨®.

Dit d'una altra manera, la millora de les condicions financeres ¨Cdescens r¨¤pid de la prima de risc, bona acceptaci¨® dels actius espanyols als mercats¨C no est¨¤ sent aprofitada per l'economia real. M¨¦s per virtut del BCE que pels ¨¨xits de l'equip econ¨°mic de Rajoy, els interessos del deute deixen un ampli marge per a l'acci¨® pressupost¨¤ria; o el deixarien si el volum del deute no segu¨ªs augmentant. Augment que nom¨¦s pot significar un incompliment real dels objectius de d¨¨ficit. El muntant del d¨¨ficit pot maquillar-se; el de deute resulta m¨¦s dif¨ªcil. El problema de fons de l'anomenada economia real, en s¨ªntesi, ¨¦s que, encara que ha millorat la situaci¨® del cr¨¨dit i ja no existeix la pressi¨® sobre els actius espanyols, les expectatives de consum i d'inversi¨® s¨®n baixes; el resultat ¨¦s un creixement sense ocupaci¨® estable i una recuperaci¨® limitada de les rendes.

L'episodi dels canvis fiscals viscut el 2015 tamb¨¦ resulta significatiu. El Govern central va aprovar una reforma fiscal que, en subst¨¤ncia, ¨¦s una simple rebaixa de l'IRPF. La ra¨® d'aquest reduccionisme pol¨ªtic no ¨¦s dif¨ªcil de suposar: l'IRPF t¨¦ un impacte evident en la butxaca dels contribuents, mentre que el xoc que produeixen altres impostos (com l'IVA, per exemple) ¨¦s igual d'important, per¨° menys dolor¨®s. El fet que l'aplicaci¨® de la rebaixa de l'IRPF s'avanc¨¦s a mitjan any indica amb claredat que la retallada de l'IRPF no ¨¦s una reforma, sin¨® m¨¦s aviat un esquer electoral.

Amb tot, l'exercici 2015 deixa l'entorn financer de l'economia real en millors condicions que el final del 2014. El Govern espanyol que es formi haur¨¤ de considerar amb claredat almenys tres q¨¹estions b¨¤siques: un canvi de pol¨ªtica econ¨°mica, perqu¨¨ la l¨ªnia d'austeritat sense m¨¦s ha esgotat les seves possibilitats (de fet, les va esgotar el 2014), en favor d'est¨ªmuls de la demanda; una reforma fiscal de deb¨°, que impliqui canvis reals en tots els impostos, a la recerca d'augmentar la recaptaci¨® i elevar l'estalvi, i una an¨¤lisi en profunditat de la viabilitat del sistema de pensions. El marc d'aquestes tres decisions ¨¦s una negociaci¨® amb Brussel¡¤les que amplia la capacitat de maniobra pressupost¨¤ria a Espanya.