Un proc¨¦s que divideix partits i trenca coalicions

El proc¨¦s independentista iniciat per Artur Mas amb les eleccions auton¨°miques del 2012 ha provocat diverses baixes pol¨ªtiques i ha alterat l'equilibri d'algunes de les forces, fins al punt de provocar escissions o trencar coalicions que feia d¨¨cades que duraven. ?s el cas del PSC, el que ha sortit pitjor de la divisi¨® interna, o de la federaci¨® de CiU, que es va trencar despr¨¦s de 37 anys d'aliances. Al mateix temps, aquests anys han servit per refor?ar formacions tan diferents com Esquerra Republicana o perqu¨¨ se¡¯n consolidessin d¡¯altres com Ciutadans

Els m¨¦s de tres anys del repte sobiranista ha afectat de manera desigual les formacions pol¨ªtiques de Catalunya fins a dibuixar un escenari impensable fa uns mesos. Aquesta ¨¦s una radiografia aproximada dels fets.

PSC. Els socialistes catalans han estat la for?a m¨¦s perjudicada pel proc¨¦s sobiranista i no nom¨¦s en clau interna, sin¨® en la seva relaci¨® amb el PSOE, que va aconseguir el seu moment de m¨¤xima tensi¨® quan els diputats catalans van votar en el Congr¨¦s a favor de la consulta legal i acordada, el febrer del 2013. Cinc diputats del PSC, a m¨¦s, van protagonitzar una rebel¡¤li¨® interna en el grup parlamentari a Catalunya el gener del 2014 perqu¨¨ no es van oposar a una declaraci¨® sobiranista que va aprovar el Parlament. Cap d'aquests ¨¦s ara diputat i nom¨¦s ?ngel Ros, alcalde de Lleida, segueix ocupant un c¨¤rrec en la direcci¨®, en aquest cas com a president del partit.

Converg¨¨ncia i Uni¨®. La coalici¨® nacionalista es va trencar el juny del 2015 despr¨¦s de 37 anys de col¡¤laboraci¨® entre la formaci¨® que va fundar Jordi Pujol el 1974 i la que va impulsar Manuel Carrasco i Formiguera el 1931. El fet que la for?a que ara lidera Artur Mas abrac¨¦s l'independentisme va provocar un ampli debat intern en els democristians liderats per Josep Antoni Duran Lleida. Al final va haver-hi una consulta a la milit¨¤ncia, que va guanyar pels p¨¨ls la direcci¨®. Els partidaris de la secessi¨® es van escindir i van formar una nova formaci¨®, Dem¨°crates de Catalunya, que en les passades eleccions generals va conc¨®rrer amb CDC sota la marca Democr¨¤cia i Llibertat.

Iniciativa per Catalunya. La formaci¨® que encara lideren Joan Herrera i Dolors Camats va saber navegar entre dues aig¨¹es. En un primer moment van donar suport a Mas en la pregunta i la data de la consulta del 9 de novembre, que va acabar en proc¨¦s participatiu, per¨° finalment se¡¯n van desmarcar per l'¨²s que en va fer el president. Els ecosocialistes es van dissoldre en una nova marca electoral el 27 de setembre sense l'¨¨xit esperat i en les eleccions generals van repetir la f¨®rmula amb m¨¦s ¨¨xit, fins al punt de ser la for?a m¨¦s votada. En el primer cas, amb la marca Catalunya S¨ª que es Pot i sense el suport d¡¯Ada Colau i en el segon amb el nom d¡¯En Com¨² Podem i el lliurament absolut de l'alcaldessa de Barcelona.

Esquerra Republicana. ?s el partit independentista que surt m¨¦s refor?at del proc¨¦s i que ha aconseguit amb el lideratge de Oriol Junqueras els seus millors n¨²meros. Per primera vegada va guanyar unes eleccions a Catalunya (les europees del 2014) i ara est¨¤ en disposici¨® de parlar de tu a tu a Converg¨¨ncia per disputar-li l'hegemonia de l'independentisme en uns nous comicis. Aquesta vegada per separat, com sempre va pretendre el l¨ªder republic¨¤, que va acceptar la f¨®rmula de Junts pel S¨ª perqu¨¨ Mas convoqu¨¦s les eleccions el 27-S.

Ciutadans. Ha capitalitzat millor que cap for?a la veu dels contraris a la independ¨¨ncia i s'ha beneficiat molt especialment dels desencantats del PP i del PSC. Aix¨ª s'expliquen els 25 diputats que ara tenen al Parlament i que la seva candidata en les ¨²ltimes eleccions, In¨¦s Arrimadas, sigui la l¨ªder de l'oposici¨®.

Partit Popular. Va permetre governar a Artur Mas el 2011, en la primera de les seves breus legislatures, despr¨¦s que el l¨ªder de CDC fos al notari a dir que mai pactaria amb ells. Ciutadans els ha desbordat en el seu discurs a favor de la unitat d'Espanya.

Amb informaci¨® de Juan Jos¨¦ Mateo.