El llarg t¨²nel amb Mas

El fet que a Artur Mas li don¨¦s suport un manifest d'antics terroristes de Terra Lliure i no el rebutg¨¦s indica fins a quin punt la vida institucional de Catalunya passa per una degradaci¨® equiparable als seus fracassos m¨¦s irracionals en el passat. ?s l'abracadabra de la presid¨¨ncia de la Generalitat en mans d'un grup d'assemblearis com la CUP, de naturalesa desestabilitzadora. El t¨²nel al qual ha condu?t Mas passar¨¤ als anals com a fatig¨®s, feridor i desolador. Com refer la vida p¨²blica de Catalunya despr¨¦s del t¨²nel? Tampoc sabem si alg¨² assumir¨¤ responsabilitats per l'autodestrucci¨® d'autoestima, la frustraci¨® i el dany social i econ¨°mic d'una pol¨ªtica que ha causat tant desequilibri. Tocqueville escriu que ning¨² que hagi estat present en la destrucci¨® d'organitzacions socials o religioses pot predir el que vindr¨¤ a continuaci¨®.

El llenguatge del nacionalisme catal¨¤, a partir del seu moment fundacional primari i reactiu, va anar gradualment incorporant formulacions pol¨ªticament m¨¦s racionals. Readaptava el victimisme instintiu i defensava la idea d'una ¡°Espanya gran¡± disposada a la modernitzaci¨® industrial i a la regeneraci¨®. Aix¨ª, de la queixa prim¨¤ria es va passar a la reivindicaci¨® m¨¦s raonada, com va ser el cas de Valent¨ª Almirall, encara que la pretensi¨® d'intervenir en la vida p¨²blica d'Espanya pressuposava que l'Estat, tant en termes simb¨°lics com procedimentals, deix¨¦s d'intervenir a Catalunya. Van anar alternant-se radicalitat i participaci¨® possibilista en les tasques de l'Estat. Ara, el llenguatge regressiu d'inicis del segle passat ha reemergit i no nom¨¦s perqu¨¨ alguns l¨ªders del populisme secessionista insisteixen que Santa Teresa o Cervantes s¨®n catalans d'ADN integral. La contraposici¨® entre una Espanya antrop¨°faga i una Catalunya ocupada per l'invasor ha estat invocada per protagonistes destacats del proc¨¦s prosecessi¨®, que ara mateix est¨¤ en mans d'una assemblea antisistema, a m¨¦s de l'aparici¨® d'un front conglomerat al voltant d'Ada Colau. Per¨° aquest vessant del conflicte molt probablement ja no ¨¦s nom¨¦s una tornada a les f¨®rmules tradicionals de la regressi¨®, sin¨® a altres ¨¤mbits de la ruptura, m¨¦s al populisme de l'esquerra radical que al populisme de la ¡°caseta i l¡¯hortet¡± segons Maci¨¤ o al ¡°fer pa¨ªs¡± de Jordi Pujol.

No sabem si alg¨² assumir¨¤ responsabilitats per l'autodestrucci¨® d'autoestima, la frustraci¨® i el dany social i econ¨°mic d'una pol¨ªtica que ha causat tant desequilibri

Actualment totes dues resist¨¨ncies a l'Espanya maligna semblen coexistir, encara que potser no acabin sumant-se sin¨® contraposant-se. Prescindir de l'euro ¨¦s una intenci¨® joiosa de l'anticapitalisme mentre que per al nacionalisme cl¨¤ssic ¡ªllavors obstinat en l'acci¨® industrial i la capacitat de comer?¡ª quedar-se fora de la Uni¨® Europea seria un sacrifici al qual un pot estar disposat in extremis si el fruit immediat ¨¦s l'emancipaci¨® hist¨°rica de Catalunya. Aix¨° s¨ª, amb genealogies diferents, el llenguatge es fa retr¨°grad. En una publicaci¨® recent de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes, dependent de la Generalitat i pagada amb els diners del contribuent, un dels ponents d¨®na per descomptat que ¡°Catalunya ha deixat enrere la por¡± i es disposa a ¡°definir-se m¨¦s enll¨¤ de la subordinaci¨® a aquest concepte malvat ¡ªper als catalans, per¨° tamb¨¦ per als espanyols¡ª que es diu Espanya¡±. En fi, es parla d'una Catalunya irreversiblement disposada a desconnectar amb l'Espanya t¨°xica. Des d'aquest punt de vista, ha de resultar paradoxal que m¨¦s del setanta per cent dels catalans subjugats per la maldat hisp¨¤nica hagin anat a votar a unes eleccions per a un nou Congr¨¦s dels Diputats. Per¨° el m¨¦s ofensiu ¨¦s que aix¨° s'escrigui a prop¨°sit del centenari del poeta Joan Teixidor, un home tant de profunda voluntat de conc¨°rdia hisp¨¤nica com de catalanitat essencial, un dels fundadors de Destino, pe?a determinant en els assoliments que el possibilisme catalanista i liberal va fer possibles en temps del r¨¨gim franquista.

A l'entorn digital i en les brigades secessionistes del Twitter aquestes coses es diuen cada dia, fins a extrems de rara viol¨¨ncia verbal, per¨° ja ¨¦s m¨¦s greu quan les propaga una instituci¨® de la Generalitat presumptament dedicada al foment d'una literatura de qualitat. En aquesta fase hist¨°rica, atribuir tots els mals que afligeixen Catalunya al concepte d'una Espanya malvada implica la regressi¨® a simbolismes anteriors a l'esfor? de ra¨® que va d'Almirall o Camb¨® a la Constituci¨® de 1978. Pocs ponts del di¨¤leg poden reconstruir-se amb aquests materials d'enderrocament iliberal.