Les l¨ªnies vermelles

Pel que sembla, ¨¦s el moment de les l¨ªnies vermelles. Els resultats electorals destrueixen les majories de govern i les converteixen en majories esqu¨¤lides, insuficients. Els parlaments es fragmenten fins a convertir-se en trencaclosques ingovernables. La governaci¨® de moltes ciutats, comunitats aut¨°nomes i fins i tot de l¡¯Estat es troba en espera de la recomposici¨® d'unes noves majories plurals i variables o d'uns nous comicis tan aviat com ho permeti la legislaci¨®.

Aquest paisatge ¨¦s fruit d'una pol¨ªtica de confrontaci¨® que ha destru?t el m¨¦s m¨ªnim indici de cooperaci¨® entre les forces en pres¨¨ncia. Venim d'una ¨¨poca en qu¨¨ ha regit el joc de suma zero, en qu¨¨ els guanys d'uns es fan sobre les p¨¨rdues dels altres, encara que al final tots perdin. I l'¨²ltima conseq¨¹¨¨ncia derivada d'aquesta pol¨ªtica, instal¡¤lada a Espanya i a Catalunya des que va comen?ar la crisi, fa vuit anys, s¨®n les l¨ªnies vermelles.

Davant la debilitat per fer les pr¨°pies pol¨ªtiques, es busca l¡¯hegemonia a trav¨¦s de les pol¨ªtiques de risc: exigir a l'adversari que cedeixi en l'¨²nica cosa que no pot cedir, en unes l¨ªnies vermelles que li obligarem a tra?ar en el cas que no les tingui tra?ades pr¨¨viament.

Catalunya est¨¤ a l'avantguarda. Artur Mas va buscar infructuosament majories catalanes de tanta envergadura com la majoria absoluta amb qu¨¨ Rajoy ha governat Espanya aquests llargs quatre anys. I com que no les va obtenir a trav¨¦s de cap de les successives dissolucions ha intentat governar amb pol¨ªtiques de risc, les l¨ªnies vermelles.

Les l¨ªnies vermelles s¨®n la pol¨ªtica del tot o res, aplicada per la for?a que exerceixen les minories de bloqueig. JxS¨ª ¨¦s una l¨ªnia vermella tota sencera. Nom¨¦s pot pactar amb qui estigui a favor de la independ¨¨ncia, la identifiqui impl¨ªcitament amb el lideratge d¡¯Artur Mas i la situ? fins i tot per sobre de qualsevol cosa; de les pol¨ªtiques socials o de la corrupci¨®, per exemple. D'aqu¨ª l'actitud de la CUP: la seva l¨ªnia vermella era Artur Mas.

Com es pot donar la presid¨¨ncia a un pol¨ªtic que presumeix d'uns bons resultats electorals malgrat haver aplicat les pol¨ªtiques de rigor dictades per la troica? Com es pot facilitar la seva continu?tat en el moment en qu¨¨ Jordi Pujol i Marta Ferrusola, els seus mentors pol¨ªtics, han estat imputats i pesa sobre la fam¨ªlia sencera de l'expresident la sospita que va actuar com una banda mafiosa?

Pablo Iglesias tamb¨¦ ha tra?at una l¨ªnia vermella, el refer¨¨ndum per a Catalunya, encara que en el seu cas ¨¦s una arma dirigida al cap de Pedro S¨¢nchez, per erosionar la seva candidatura, dividir el PSOE i arrabassar-li la primacia de l'esquerra i provocar unes noves eleccions. Despr¨¦s s'ha vist que aquesta l¨ªnia vermella no era exactament seva sin¨® d¡¯Ada Colau: ¨¦s Catalunya en Com¨² qui imposa a Podem el refer¨¨ndum per poder pactar amb el PSOE.

Abans Susana D¨ªaz va recordar una mal¨¨vola equaci¨® de la geometria plural hisp¨¤nica: del caf¨¨ per a tothom passem al caf¨¨ per a l¡¯Ada. Aquest projectil no era per a S¨¢nchez sin¨® per a Iglesias, que haur¨¤ d'esfor?ar-se molt per conv¨¨ncer gallecs, bascos i probablement tamb¨¦ valencians que nom¨¦s Catalunya t¨¦ dret d'autodeterminaci¨®. Ja no estem a la naci¨® de nacions que exigeix reconeixement i pacte sin¨® als pobles d'Espanya amb dret a autodeterminar-se i a separar-se igual que els pa?sos colonitzats.

Totes les l¨ªnies vermelles acaben passant pel nom del president actual en exercici. Tot menys Mas, tot menys Rajoy. Uns com a exig¨¨ncia de continu?tat i els altres com a inevitable exclusi¨®. Per¨° on el seu tra? es fa m¨¦s gruixut i greu ¨¦s en la q¨¹esti¨® fonamental de la partida en la qual estem: tot excepte la independ¨¨ncia de Catalunya, tot excepte la unitat d'Espanya, exigides o excloses per uns i altres com a premissa per a qualsevol negociaci¨®.

Les eleccions han donat un resultat clar, encara que tots s'obstinin a gargotejar-lo amb el vermell de les seves l¨ªnies infranquejables. Si hi ha un mandat als nostres representants ¨¦s que s¡¯asseguin sense l¨ªnies vermelles, i que despr¨¦s pactin, reformin i governin.

Les l¨ªnies vermelles tendeixen a convertir-se en un sistema. La l¨ªnia vermella de la CUP sost¨¦ les l¨ªnies vermelles de Pedro S¨¢nchez, de Podem i dels barons del PSOE. Amb Mas investit per la CUP era m¨¦s f¨¤cil que funcionessin les urg¨¨ncies per buscar majories a Madrid. Ara ¨¦s un est¨ªmul per seguir bloquejats i repetir tamb¨¦ les eleccions generals.