Bohigas: atracci¨® fatal

Oriol Bohigas, l'¨²ltim gegant d'una gran generaci¨® cultural barcelonina, va fer 90 anys fa unes setmanes. Una xifra rodona, una immensa sort tenir-lo encara entre nosaltres, l¨²cid com sempre, atent a tot el que succeeix al seu voltant, ¨¦s a dir, al que succeeix al m¨®n.

La generaci¨® de Bohigas va estar marcada per un fet fonamental: haver viscut quan eren nens la Rep¨²blica i la guerra, educar-se en la postguerra, formar-se professionalment en els anys centrals del franquisme per aconseguir la maduresa en el seu tram final i al principi de la democr¨¤cia. Aquestes etapes, tan diferents, els van donar una experi¨¨ncia que va repercutir en la configuraci¨® de les seves personalitats: van haver d'esquivar temps dif¨ªcils, van beure en fonts ben diferents i la seva formaci¨® al llarg de la vida va estar constitu?da per plecs contradictoris que, no obstant aix¨°, no van quedar superposats sin¨® que els van integrar. D'aqu¨ª la seva capacitat per assimilar i comprendre, per tenir una ¨¤mplia visi¨® de les coses, d'esfor?ar-se per aconseguir objectius dif¨ªcils. D'aqu¨ª, potser, el seu sentit de grup.

Barral, Castellet, Sacrist¨¢n, els Goytisolo, Gil de Biedma, els Ferrater, cronol¨°gicament formen part de la generaci¨® de Bohigas per¨° eren d'una ventrada molt diferent. Va ser un grup al marge dels par¨¤metres creats pel catalanisme de principis de segle, per les institucions culturals de la Mancomunitat, i van haver d'inventar-se a ells mateixos, cadascun pel seu compte, bevent de les tradicions intel¡¤lectuals francesa, alemanya o anglosaxona, a m¨¦s de l'espanyola, encara que aquesta en menys quantia.

Al contrari de Bohigas. En els seus or¨ªgens va ser tributari del cercle d'amistats dels seus pares, representants del noucentisme catal¨¤ del primer ter? de segle: gent liberal i civilitzada, dem¨°crata i moderada, catalanistes oberts. Oriol no ha estat un continuador exacte d'aquesta tradici¨®, fins i tot en moltes de les seves facetes ¨¦s visible el contrari: la seva?rauxa modernista, m¨¦s un d¨¨spota il¡¤lustrat que un dem¨°crata, m¨¦s taxatiu en les seves expressions que liberal i moderat. Per¨° la seva traject¨°ria no es pot entendre sense aquests or¨ªgens, ja que subministren la clau de moltes de les seves actituds, entre elles, a parer meu, la seva obra com a arquitecte i com a urbanista, tamb¨¦ la seva voluntat d'obertura al cosmopolitisme per inserir-lo en la tradici¨® cultural catalana.

Ara b¨¦, als anys 60, ambd¨®s corrents, la dels Barral i Castellet, juntament amb la de Bohigas i els sectors provinents d'aquest catalanisme obert, tendeixen a confluir. Aqu¨ª hi ha Edicions 62 per confirmar-ho: dirigida per Castellet i, en un llarg per¨ªode, presidida per Bohigas. Va ser un gran moment cultural en el qual no es demanaven credencials de puresa patri¨°tica, en el qual es considerava que la cultura catalana era tota aquella que es produ?a a Catalunya. La Enciclopedia Salvat no era tan diferent de l'Enciclop¨¨dia Catalana, la Cova del Drac era a prop de Bocaccio. Despr¨¦s, amb la Generalitat, tot es va tor?ar i aix¨ª hem arribat a la situaci¨® actual. Avui la cultura catalana ¨¦s TV3 i el Bar?a, el contrari del noucentisme.

Bohigas ¨¦s, abans de res, una persona culta, un il¡¤lustrat. Potser el que el distingeix d'altres arquitectes de la seva generaci¨®, tan preparats t¨¨cnicament com ell, ¨¦s aquesta capacitat d'integrar la perspectiva cultural en les seves obres, considerar-les com a objectes que existeixen en un entorn que va m¨¦s enll¨¤ del que ¨¦s geogr¨¤ficament proper, un entorn m¨¦s espiritual que f¨ªsic. M'agrada l'arquitectura de Bohigas perqu¨¨ no es nota, perqu¨¨ est¨¤ feta pensant en un abans i sabent que hi haur¨¤ un despr¨¦s. La continu?tat, el fet de saber-se part d'una tradici¨® que no ¨¦s casual, la seva voluntat d'edificar sense desentonar del conjunt sin¨® integrant-s'hi, aix¨° prov¨¦ del noucentisme, de la humilitat de l'obra ben feta.

Encara que Bohigas no ¨¦s humil per res, se sap elit i sempre n'ha exercit, amb tota la ra¨® del m¨®n. Bohigas ¨¦s des de fa moltes d¨¨cades una influ¨¨ncia cultural sense la qual no es podria explicar la traject¨°ria cultural catalana del segle XX. Els seus dos primers llibres de mem¨°ries s¨®n imprescindibles per entendre aquesta traject¨°ria. S'hi posa en relleu, a m¨¦s, el seu afany de saber, la seva inacabable curiositat, la seva for?a vital, la seva capacitat de treball, el seu encant personal i, en definitiva, la seva atracci¨® fatal que l'ha convertit en alguna cosa m¨¦s que un eminent arquitecte, intel¡¤lectual o home de cultura, que l'ha convertit en una personalitat singular i irrepetible: no hi podr¨¤ haver un altre Oriol Bohigas.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.