Francisco Rico: ¡°No llegeixo el ¡®Quixot¡¯, ja me¡¯l s¨¦¡±

"En un determinat moment, en Quixot i Sancho volen sortir i diu el text que Sancho va ensellar Rocinante i 'enalbard¨® al momento'. Una merda 'al momento': ¨¦s 'al jumento'". Vibra encara el fil¨°leg Francisco Rico (Barcelona, 1942), membre de la RAE i m¨¤xim expert cervant¨ª, davant la seva en¨¨sima troballa al Quixot. Ni la Medalla d'Or al M¨¨rit en les Belles Arts concedida fa uns dies ni el seu escepticisme davant la Comissi¨® Nacional per commemorar el IV Centenari de la Mort de Cervantes detenen els seus llegendaris recel i sarcasme, tradu?ts en un silenci de fins a 12 segons davant moltes respostes, deixades anar despr¨¦s de llargues pipades que deixen una inversemblant cendra suspesa en cada cigarret.

Pregunta. Estarien orgullosos els seus mestres Jos¨¦ Manuel Blecua i Mart¨ª de Riquer perqu¨¨ el reconeixement ¨¦s a persones i entitats que han destacat en la creaci¨® i difusi¨® art¨ªstica...

Resposta. Les ¨²niques medalles que valen la pena s¨®n les que es posa un mateix quan queda satisfet de la seva feina.

P. En guanyar fa poc el Nacional de les Lletres, Carme Riera deia que ja fa 10 anys que no pot explicar res perqu¨¨ els seus alumnes no tenen referents: ¡°No han llegit Cervantes ni saben qui ¨¦s Rodoreda¡±.

R. Estic allunyat de l'ensenyament, per¨° la meva impressi¨® ¨¦s que els estudiants, amb molt¨ªssimes ganes d'aprendre, no saben res de res. N'hi ha prou de veure'n les cares de perplexitat cont¨ªnua.

P. Gran contradicci¨®: mai s'han tingut tantes eines per aprendre...

R. Passa que el que havia estat la cultura general socialment ja no existeix. Riquer deia que ell mai havia hagut d'aprendre que Par¨ªs era la capital de Fran?a i que Hamlet el va escriure Shakespeare: ho va saber sempre perqu¨¨ estava al m¨®n de refer¨¨ncies comunes. I avui els nois ho han d'aprendre tot...

P. Est¨¤ ben representat Cervantes al m¨®n virtual?

R. Cervantes est¨¤ tan mal representat en aquest m¨®n com tota la resta. He seguit el que hi ha de Cervantes a Twitter i ning¨² diu res que tingui subst¨¤ncia, tot s¨®n ximpleries¡­ Perqu¨¨ sense refer¨¨ncies, qu¨¨ dir¨¤s? Amb 140 car¨¤cters, qu¨¨ dir¨¤s? Est¨¤ tan mal representat com tot l'univers m¨®n, que diria el mateix Cervantes.

Avui nom¨¦s llegim fragments de coses

P. La xarxa hauria de ser una panacea i un instrument fant¨¤stic per a la difusi¨® d'una obra universal.

R. Avui nom¨¦s llegim fragments de coses; la cultura cl¨¤ssica tamb¨¦ s'hauria de donar en petits fragments significatius, procurar establir relacions entre ells i situar els assumptes menuts en contextos m¨¦s amplis.

P. L'obra cervantina ho permet?

R. S¨ª, el Quixot ¨¦s un llibre fet a trossos, amb hist¨°ries grotesques, sentimentals... Hi ha multiplicitat d'elements i s¨ª que se'n poden extreure segments significatius.

P. I aix¨° que les noves tecnologies ajuden tant les Humanitats en la recerca de textos, la sistematitzaci¨®...

R. Pensem molt en Internet, per¨° una cosa ¨¦s l'univers de la xarxa, amb tot el que ofereix, i una altra, les xarxes socials, que s¨®n necess¨¤riament no ja una vulgaritzaci¨® sin¨® una deturpaci¨® de tot: de la cultura, de la pol¨ªtica, de la religi¨®... Sobretot perqu¨¨ donen l'oportunitat d'expressar la idiotesa a tots els idiotes.

P.?El Quixot l'ha llegit sencer el 15% dels espanyols. ?s molt o poc?

R. ?s molt perqu¨¨ aix¨° no s'ha de jutjar pel total de la poblaci¨® espanyola sin¨® pels lectors de llibres, que no deuen superar el 15%. ?s un percentatge important de lectors regulars o els qui tenen la lectura com un entreteniment freq¨¹ent.

P. Quina part del Quixot?cal fer llegir, la primera o la segona?

Hi ha m¨¦s Quixots ?que Sanchos perqu¨¨ la vida de l'home ¨¦s posar-se metes que no aconseguir¨¤

R. Acostumo a aconsellar llegir primer la segona part, que ¨¦s m¨¦s senzilla. El lector ja coneix, per haver-ne sentit a parlar, la primera part i no necessita tenir-la present, i estic conven?ut que qui llegeixi la segona acabar¨¤ entrant en la primera. Als novells dubtosos, doncs, que comencin per la segona part. Per¨° el Quixot?es pot llegir per on un vulgui perqu¨¨ com que tothom coneix de qu¨¨ va la cosa, es pot gaudir des de qualsevol moment. De fet, els que llegeixen el Quixot?cada dia, que s¨®n molts, ho fan aix¨ª, a trossos solts.

P. Vost¨¨ ¨¦s d'aquests?

R. Jo no llegeixo el Quixot, ja me'l s¨¦. Nom¨¦s l'he llegit una vegada, despr¨¦s l'he rellegit i estudiat, per¨° llegir-lo, nom¨¦s una. Agafar el Quixot?per llegir-lo no ho he fet m¨¦s. Per¨° recordo molt b¨¦ la primera vegada... El vaig llegir el 1956, a l'habitaci¨® 314 del Gran Hotel de Saragossa, un parell de dies en qu¨¨ el meu avi i jo hi vam quedar parats, en un exemplar que em va regalar la cuinera de casa. En tenia una bona col¡¤lecci¨®, que ara ja forma part del llegat de tota la meva biblioteca, uns 32.000 llibres, que he fet a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona. En tenia una tercera edici¨®, tan rara que ni es va poder taxar perqu¨¨ ni tan sols ha sortit al mercat...

P. Si hagu¨¦ssim de fragmentar m¨¦s, quins tres episodis caldria llegir?

R. S¨®c molt dolent per explicar hist¨°ries, tinc mala mem¨°ria per a aix¨°; jo no sabria explicar el Quixot?per ordre: no s¨¦ qui s¨®n els personatges, ni com es diuen¡­ No s¨¦ explicar una hist¨°ria. Potser l'aventura dels galiots, perqu¨¨ ¨¦s de les m¨¦s significatives; despr¨¦s, els primers cap¨ªtols de la segona part, on es parla de la primera, precisament per aix¨°, i ja la tornada del Quixot al llogaret despr¨¦s ser derrotat a Barcelona, paradigm¨¤tic del que ¨¦s tota la novel¡¤la i els diversos graus de coloraci¨® de l'obra.

P. Quants?Quixots?de l'edici¨® del centenari de la RAE del 2005 s'han venut?

Pablo Iglesias, m¨¦s que un Quixot, ¨¦s el batxiller Sans¨®n Carrasco. Per¨° Tania S¨¢nchez seria una Dulcinea?¨°ptima

R. Uns tres milions. Per¨° en rigor no ¨¦s l'edici¨® de la RAE sin¨® la que vaig fer per a Castella-la Manxa, que despr¨¦s va acollir la RAE i despr¨¦s he refet per Alfaguara. La de la RAE ¨¦s ara la de la seva Biblioteca Cl¨¢sica, en dos volums contundents, que ja el 1998 i el 2005 van superar els 100.000 exemplars. Per¨° la meva preferida, la de deb¨° meva, ¨¦s la de butxaca.

P. Com tenim Barcelona, ciutat ¡°arxiu de la cortesia¡±?

R. No ho s¨¦, gaireb¨¦ no trepitjo Barcelona...

P. En refer¨¨ncia al sociopol¨ªtic...

R. Jo entenc que a Catalunya no ha canviat res ni passar¨¤ res. No ha canviat, perqu¨¨ si fa 50 anys s'hagu¨¦s posat a votaci¨® la independ¨¨ncia els vots a favor haurien estat proporcionalment els mateixos que ara. I no passar¨¤ res, perqu¨¨ del fam¨®s proc¨¦s no en pot sortir res.

P. Pablo Iglesias, per la seva actitud amb el refer¨¨ndum catal¨¤, ¨¦s un Quixot?

R. ?s m¨¦s aviat el batxiller Sans¨®n Carrasco... Per¨° Tania S¨¢nchez seria una Dulcinea?¨°ptima.

P. Pot ser que es vegin m¨¦s Quixots que Sanchos Panzas?

R. Probablement, perqu¨¨ la vida dels homes ¨¦s fer-se il¡¤lusions i posar-se metes que en general no aconseguiran.

P. Com s'haurien de commemorar els 400 anys de la mort de Cervantes? Crec que la comissi¨® nom¨¦s s'ha reunit una vegada.

No hi ha cap possibilitat de trobar els ossos de Cervantes i identificar-los; aix¨° va ser una campanya electoral d'Ana Botella

R. Jo crec que ni existeix. Zapatero, diversos anys abans del 2005, va cridar l'atenci¨® sobre que se celebraria aquest any i que calia preparar les coses i se'n van fer moltes. Ara sembla que est¨¤ tot mort... A mi el Consell de Ministres em va nomenar president de la comissi¨® per al centenari de Cervantes, per¨° no vaig acceptar¡­ ?s dif¨ªcil fer coses ¨²tils. El que cal procurar ¨¦s fomentar la lectura del llibre. I tot el que no sigui aix¨° s¨®n ganes de perdre el temps. Un aspecte essencial ¨¦s atreure l'atenci¨® sobre el llibre utilitzant mitjans m¨¦s f¨¤cils i actuals de comunicar que el llibre: des de videojocs fins a teatre, c¨°mics, adhesius i figuretes. Ah, si Disney l'hagu¨¦s fet en dibuixos animats¡­

P. Com s'ha passat d'anar amb antelaci¨® al fet d'anar justos?

R. Potser Zapatero era m¨¦s viu que Rajoy. Espero que no em treguin la medalla...

P. S'ha treballat en l'exhumaci¨® de les restes de l'escriptor. No es pot caure en un cert paroxisme cervant¨ª?

R. Aix¨° de les restes comen?a amb Pepe Botella, que vol crear una cultura nacional com la francesa, amb els seus herois i tal. Ha estat rid¨ªcul, sobretot en els ¨²ltims temps, en els quals ha servit nom¨¦s per a la campanya electoral d'Ana Botella. No hi ha cap possibilitat de trobar els ossos de Cervantes i identificar-los, si ¨¦s que segueixen aqu¨ª. Amb els canvis al convent, si va quedar una mica de Cervantes es va barrejar amb restes d'altres cad¨¤vers i si no hi ha un miracle, no hi ha manera de certificar-ho ni tenir la certesa que segueixen aqu¨ª... Era pura propaganda electoral de Botella, de la qual ing¨¨nuament es va fer c¨°mplice la RAE amb una l¨¤pida. I despr¨¦s no fem el b¨¤sic; en fi...

P. Qu¨¨ falta per estudiar de Cervantes? Potser una biografia definitiva?

R. Tenim bones biografies de Cervantes i ara en sortir¨¤ una altra d'excel¡¤lent, de Jordi Gracia. De la seva vida ¨ªntima, di¨¤ria, en sabem molt poc i no hi ha manera d'omplir-ne els buits; per¨°, d'altra banda, coneixem molt b¨¦ la seva fisonomia moral i intel¡¤lectual. Al Quixot, Cervantes no parla mai com a autor, per¨° ¨¦s a tot arreu: en les opinions, el sentit com¨², la ironia... Sabem que tot aix¨° ¨¦s de l'autor. Era un jugador, un intermediari financer, un mig alcavot de les dones de la seva fam¨ªlia, segurament. Per¨° la seva personalitat es veu en gran mesura al Quixot, encara que mai parli d'ell mateix.

P.?I?de l'obra?

S'han dit disbarats?infinits : des que el Quixot es va tornar boig perqu¨¨ no fornicava i li va esclatar el semen a dins, fins a qui veu missatges cabal¨ªstics en les caplletres dels cap¨ªtols del 'Quixot'

R.?Sempre es pot reinterpretar, per¨° fins i tot aqu¨ª hi ha un camp obert. Les obres completes de Cervantes que est¨¤ publicant l'Acad¨¨mia contenen fins i tot in¨¨dits, com una pe?a teatral, La conquista de Jerusal¨¦n, que mai va sortir en edici¨® independent i que ¨¦s coneguda de fa pocs anys.

P.?Quin ¨¦s l'estudi m¨¦s estramb¨°tic que coneix sobre Cervantes?

R. Hi ha disbarats infinits. Des de qui pensa que en Quixot es va tornar boig perqu¨¨ no fornicava i li va esclatar el semen a dins, fins a qui veu missatges cabal¨ªstics en les caplletres dels cap¨ªtols del?Quixot. S'ha dit tot, fins que est¨¤ escrit origin¨¤riament en catal¨¤...

P. Qu¨¨ ha volgut estudiar de Cervantes i el Quixot i mai ha pogut?

R. Cervantes ¨¦s un inter¨¨s tard¨¤. Hi vaig arribar per la via de saber com s'edita un text del Segle d'Or, cosa que no es pot entendre sense saber com funcionava la impremta de l'¨¨poca, que tallava i afegia... El que he estat tota la meva vida ¨¦s estudi¨®s de Petrarca. El que haig de fer ara ¨¦s acabar El primer siglo de la literatura espa?ola:?com comen?a a escriure's i compondre's en les lleng¨¹es vulgars. Ser¨¤ el meu llibre p¨°stum.

P. I sobre el Quixot, res m¨¦s?

R.?L'estudio molt i segueixo trobant coses. Totes les meves edicions del Quixot canvien una mica en relaci¨® amb l'anterior, potser nom¨¦s tres paraules, per¨° sempre alguna cosa que em permet restituir millor el text de Cervantes.

P. L'¨²ltim que ha trobat?

El que haig de fer ara ¨¦s acabar 'El primer siglo de la literatura espa?ola':?com comen?a a escriure's i compondre's en les lleng¨¹es vulgars. Ser¨¤ el meu llibre p¨°stum

R. Tinc moltes coses. El "jumento", per exemple. De casos aix¨ª, n'hi ha desenes i centenars. Hi ha p¨¤gines senceres del Quixot?que no necessito llegir-les per saber que hi ha afegits que no s¨®n de Cervantes. Es donen casos grossos:?¡°Aixecada la xarpellera, digu¨¦ en Quixot de la Manxa: que no s'aixequi ning¨²...¡±. El que va escriure Cervantes va ser: ¡°Aixecada la xarpellera, digu¨¦ en Quixot: Que no s'aixequi ning¨²¡±. Com ho s¨¦? Perqu¨¨ ¨¦s l'¨²nic lloc de l'obra on es posa la frase ¡°Digu¨¦ en Quixot de la Manxa¡±, sempre ¨¦s ¡°Digu¨¦ en Quixot¡±. Per qu¨¨ aqu¨ª ¨¦s ¡°de la Manxa¡±? Doncs per doblar l¨ªnia: coses de la impremta...

P. Detectivesc.

R. A Espanya no es coneixien aquestes pr¨¤ctiques; jo les vaig aprendre dels estudiosos anglesos...

P. Segueix fent poesia?

R. Nom¨¦s sat¨ªrica. S¨ª, volia ser poeta, per¨° a partir d'un determinat moment vaig veure que era molt f¨¤cil per a mi i hi vaig perdre inter¨¨s. Era massa bo per fer una cosa tan ¨°bvia. La sat¨ªrica s¨ª, perqu¨¨ ¨¦s subtil. Potser fins que vegi la llum algun dia.

P. Per qu¨¨ ¨¦s personatge d'obres de Javier Mar¨ªas, Arturo P¨¦rez Reverte, Javier Cercas¡­?

R. Potser perqu¨¨ s¨®c dels pocs fil¨°legs que ha tingut moltes pres¨¨ncies al m¨®n de la literatura creadora i, per tant, s¨®c un tipus rar per als escriptors.

R. I s'agrada?

P. En general, em trobo representat per sota de les meves possibilitats.

P. Per qu¨¨ si en sap tant de Cervantes i del Quixot no ¨¦s ric?

R. No ho necessito. Tinc una petita fortuna amb la qual puc permetre'm tot el que de deb¨° em ve de gust. Per exemple, com deia Umberto Eco, agafar tots els taxis que em convingui.