Lletges, putes, mortes
L¡¯agitaci¨® omple les xarxes socials per¨° no evita que les dones seguim sent discriminades i es normalitzi la viol¨¨ncia
Recordo poques entrades d'any tan p¨¨ssimes per a les dones (i les societats que es volen justes i igualit¨¤ries en general) com aquest 2016. Als malsons forans, com els assalts massius a Alemanya, en els quals turbes d'homes, centenars, s'han dedicat a agredir sexualment dones en estacions de tren en una macabra celebraci¨® de l'any nou, se li sumen abundants ignom¨ªnies locals.
Per comen?ar, ens vam menjar el ra?m discutint sobre els cossos de les dones que, a diversos canals, van optar per patir per presumir i portar airejats vestits al costat d'homes coberts de dalt a baix i ben abrigats. Molts i moltes van entrar en la cr¨ªtica, la tafaneria, la reflexi¨® i van convertir els nostres cossos, els de les dones, en objecte i terreny d'opini¨® i debat. Per qu¨¨ haur¨ªem de pensar que potser les dones triem lliurement el que volem posar-nos, per¨° que aquesta llibertat ¨¦s un espai constru?t culturalment, quan podem insultar. Per qu¨¨ haur¨ªem de plantejar que socialitzades en la hipersexualitzaci¨®, la dictadura est¨¨tica, els mons de princeses i les expectatives sobre com ser per encaixar, potser les dones ens vegem empeses a esfor?ar-nos per, precisament, respondre a aquestes expectatives. ?s m¨¦s f¨¤cil construir al nostre voltant remolins d'opinions ¨Ca favor, en contra i tot al contrari¨C?que respectar el nostre dret a intentar encaixar com millor ens plagui.
Seguim amb el festival d'insults masclistes a les dones de la CUP a Catalunya. Lletges, putes, llenguallargues, malvestides, manaires, dominants, manipuladores, dolentes, bruixotes. Res sembla violentar m¨¦s alguns homes que veure dones que s'atreveixen a sortir del gui¨® esperat, a no encaixar en normalitats imposades. I en lloc de fer an¨¤lisis pol¨ªtiques, d'intentar entendre, busquem les Yoko Ono de torn. Sense les dones, els Beatles seguirien junts. I Mas podria seguir liderant la llarga marxa a qu¨¨ tot canvi? perqu¨¨ tot segueixi igual.
El final m¨¦s tr¨¤gic a aquesta setmana negra l¡¯han posat les sis v¨ªctimes de la viol¨¨ncia masclista en un inici d¡¯any que fa presagiar el pitjor
No cansats encara, ens vam posar les mans al cap en descobrir que en algunes cavalcades apareixen dones en el lloc dels Reis Mags. Quin atreviment, desafiar la tradici¨®! Pobres nenes i nens, privats d'hist¨°ries que tinguin sentit! Perqu¨¨ ¨¦s clar, explicar-los que hi ha tres homes, un d'ells que regalima betum, que es multipliquen en mil cavalcades, en una nit passen per totes les cases i coneixen les prefer¨¨ncies de cadascuna no desafia cap llei de la l¨°gica ni res. El que desentona, com sempre, s¨®n les dones.
El final m¨¦s tr¨¤gic a aquesta setmana negra l'han posat les sis v¨ªctimes de la viol¨¨ncia masclista en un inici d'any que fa presagiar el pitjor. Que posa sobre la taula les limitacions de totes les iniciatives dutes a terme fins avui. El frac¨¤s d'un enfocament que sembla privilegiar l'agitaci¨® al moviment efectiu.
L'objectiu d'aquest escrit no ¨¦s presentar un llistat de mals, sin¨® apuntar precisament, denunciar, com de covards i d'ineficients s¨®n les respostes que com a societat estem donant a un problema, el masclisme, que ens travessa i ens podreix. Perqu¨¨ si set dies poden donar tant de si potser ¨¦s perqu¨¨ les esquin?ades p¨²bliques de vestidures, les piulades, les paraules i els compungiments momentanis nom¨¦s serveixen per sentir-se millor a qui els practica. No canvien res. No ens ajuden a viure millor, amb menys viol¨¨ncia. No ens ajuden a comen?ar a ser iguals.
L'agitaci¨® sense moviment omple les xarxes socials per¨° no evita que les dones seguim sent discriminades a cada pas ¨Ca casa, a la feina, al carrer, als mitjans¨C i que aquesta discriminaci¨® acabi alternant-se en una normalitzaci¨® de la viol¨¨ncia. No nom¨¦s no hem aconseguit igualtat salarial i de tracte, sin¨® que ni tan sols hem aconseguit que els espais on no hi som siguin una anomalia. Coneixen algun home que s'hagi negat a participar en algun espai social o professional davant l'abs¨¨ncia de dones? Alg¨² ha notat algun canvi efectiu en el seu entorn per intentar aturar el masclisme? Algun acomiadament, boicot p¨²blic, censura social? Jo tampoc. La quantitat de piulades a favor dels drets de les dones sembla ser proporcional a la incapacitat per moure ni tan sols un dit perqu¨¨ alguna cosa canvi? de deb¨°.
Companys, tenim un problema gros. Esquin?ar-se les vestidures a Twitter per despr¨¦s tolerar viure i treballar en entorns que ens discriminen ¨¦s tan in¨²til com insultant. No preguntar-se cada dia qu¨¨ he fet avui per aturar el masclisme en el meu entorn? ?s ja injustificable. Desperteu, perqu¨¨ ajudar a casa i rentar els plats mai ser¨¤ prou.
Gemma Galdon ¨¦s doctora en Pol¨ªtiques P¨²bliques.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.