Torna la ficci¨®

No hi haur¨¤ eleccions auton¨°miques al mar? ni Mas ha estat investit president de la Generalitat. Nom¨¦s la primera afirmaci¨® ¨¦s una bona not¨ªcia per a tothom. No ¨¦s bona not¨ªcia per al conjunt dels catalans la formaci¨® d'una majoria absoluta sobiranista al Parlament, que nom¨¦s servir¨¤ per retornar la il¡¤lusi¨® als fidels independentistes, sostenir la ficci¨® que la independ¨¨ncia porta a algun lloc i allargar la par¨¤lisi de la instituci¨® parlament¨¤ria per a tot el que no sigui atiar el foc de la independ¨¨ncia. La decisi¨® que Artur Mas ha presentat com a pr¨°pia ha deixat bastant a desitjar quant a la netedat de les formes democr¨¤tiques. Elecci¨® a dit, obedi¨¨ncia deguda de la CUP i tots contents. Tot s'hi val si afavoreix el proc¨¦s cap a la independ¨¨ncia.

?s aviat per aventurar els desprop¨°sits en qu¨¨ pot inc¨®rrer el nou Parlament. El que no pot negar-se ¨¦s que un dels resultats m¨¦s estridents del proc¨¦s ha estat la ruptura de tots els partits, que, d'una manera o una altra, van coquetejar amb el nacionalisme catal¨¤. S'han trencat CiU, el PSC, la mateixa Uni¨®, ICV ja no existeix i no sabem qu¨¨ quedar¨¤ de la CUP despr¨¦s de la autoimmolaci¨®. Nom¨¦s el PP i C's, contraris des de sempre a l'autodeterminaci¨® de Catalunya, mantenen la unitat interna. La difer¨¨ncia entre els uns i els altres ¨¦s que els partits trencats han hagut de triar entre l'independentisme i la ideologia que els identifica, perqu¨¨ l'independentisme o ¨¦s hegem¨°nic o no ¨¦s. El que m¨¦s coneixem ara com ara del recentment investit president de la Generalitat ¨¦s que porta el sobiranisme als gens. Amb aquestes dades, cada vegada ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil empassar-se el mite que la independ¨¨ncia no ¨¦s m¨¦s que un instrument per abordar de deb¨° altres pol¨ªtiques m¨¦s perempt¨°ries, com les pol¨ªtiques socials. Per aix¨° cal prioritzar: o independ¨¨ncia o drets socials.

Ha tornat la ficci¨® que la independ¨¨ncia est¨¤ a l'abast de la m¨¤. Els errors comesos, en gran part derivats de la pressa, no han servit per rectificar. Aquesta legislatura ser¨¤ curta ¨Cdivuit mesos o menys, va dir el nou president¨C, i es complir¨¤ la llei que convingui en cada cas, l'espanyola o la que es desprengui del Parlament catal¨¤. El proc¨¦s continua i no evitar¨¤ la unilaterlalitat de les decisions, que ¨¦s un altre dels errors que s'han com¨¨s. Sempre he dit que l'opci¨® per la independ¨¨ncia d'un territori ha de ser una opci¨® pol¨ªtica leg¨ªtima en qualsevol democr¨¤cia, encara que molts creguem que ¨¦s estrafol¨¤ria. La llibertat ha de permetre equivocar-se. Si no admet l'equivocaci¨®, no ¨¦s llibertat. Per¨° el proc¨¦s hauria de dur-se a terme correctament. Per exemple, complint els dos requisits que va estipular el Parlament del Canad¨¤ en la seva Llei de la Claredat: que la majoria que aspira a la secessi¨® sigui suficient (m¨¦s del 51%), i que el refer¨¨ndum que ratifiqui aquesta majoria ho faci amb una pregunta clara i concreta, que no es presti a ambig¨¹itats. Cap dels dos requisits s'han complert a Catalunya fins ara, ni s¨®n apreciats pels l¨ªders del moviment sobiranista. Fer-los complir ¨¦s, sens dubte, una q¨¹esti¨® de voluntat pol¨ªtica per part dels partits catalans i dels partits espanyols. No hi haur¨¤ un refer¨¨ndum pactat sense una reforma constitucional aprovada per una ¨¤mplia majoria a les Corts, una majoria en aquests moments impossible, si es tenen en compte els resultats de les eleccions generals. Els partits que esgrimeixen la promesa d'un refer¨¨ndum com a condici¨® per negociar un pacte d'investidura haurien d'aclarir per a quan el prometen.

No hi haur¨¤ un refer¨¨ndum pactat sense una reforma constitucional aprovada per una ¨¤mplia majoria en les Cortes

No enganyar-se i no enganyar l'electorat ¨¦s el primer deure un bon pol¨ªtic. Els independentistes enganyen quan donen a entendre que tenen la majoria suficient despr¨¦s del que ells van voler que fos un plebiscit. El projecte independentista ha estat motivat pel tenim pressa,?un m¨°bil que es compagina malament amb la prud¨¨ncia i la sensatesa. Veurem, al final de la legislatura, qu¨¨ ha donat de si el proc¨¦s constituent?i les estructures d'Estat. Exigir dels pol¨ªtics el que no poden donar ¨¦s una constant de les democr¨¤cies. Davant aquesta exig¨¨ncia, la bona pol¨ªtica no ¨¦s la que alimenta expectatives que no es poden complir, sin¨® la que intenta fer pedagogia dels l¨ªmits i no cedir a la temptaci¨® del curtterminisme. En les ¨²ltimes hores, m¨¦s d'un parlamentari ha recordat la tradici¨® catalana de fer les coses b¨¦ (la feina ben feta), una tradici¨® que em temo que amena?a d'extingir-se.

Victoria Camps ¨¦s professora em¨¨rita de la UAB