L¡¯hora dels valents

No dir¨¦ res del nostre nou president referit a la seva persona. Per aquesta q¨¹esti¨® remeto a l'excel¡¤lent retrat que li va fer Antoni Puigverd diumenge passat a La Vanguardia. Puigverd esbossa algunes pinzellades del personatge dignes de tenir-se en compte. A mi, de totes em va deixar pensant el final del retrat: ¡°No ¨¦s un primera espasa. Per¨° no desaprofitar¨¤ l'oportunitat¡±. Vaig saber de Carles Puigdemont algunes coses a trav¨¦s de les informacions que ens anaven donant els mitjans de comunicaci¨®. En assabentar-me de la seva mete¨°rica designaci¨® com a candidat a la presid¨¨ncia, vaig intentar rebobinar en la meva mem¨°ria alguna cosa que m'hagu¨¦s cridat l'atenci¨® de la seva tasca com a alcalde de Girona. Res que anunci¨¦s el seu dest¨ª actual. Per aix¨° vaig reparar amb un punt de sorpresa el to i la gran¨ªtica seguretat que emprava en les seves paraules. He de dir que hauria estat molt ingenu per part meva esperar alguna cosa diferent de l'imaginable. Per alguna cosa havia estat triat com a candidat a la investidura. Per alguna cosa havia estat designat per Artur Mas.

No entrar¨¦ en el que tots coneixen tan b¨¦ o potser millor que jo. Les bambolines. La tramoia. La representaci¨®. Els actes d'agra?ment. Les paraules altisonants per emfatitzar el patriotisme d'una ren¨²ncia. I el patriotisme encara m¨¦s gran demostrat pel candidat en acceptar la investidura, segons ell mateix ho va expressar dilluns en dimitir del seu c¨¤rrec. Les abra?ades, els copets a l'esquena (gr¨¤cies, president, pel teu sacrifici!), les genuflexions partidistes. En aix¨° no es van escatimar esfor?os de teatralitzaci¨® (tot i que no cal esquin?ar-se gaire les vestidures, que a tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou). Van faltar, aix¨° s¨ª, les ll¨¤grimes d'emoci¨® incontrolable. Per¨° per aix¨° feia falta ser massa bo actuant.

Per no haver-hi no hi va haver ni una declaraci¨® d¡¯intencions entorn d¡¯un probable di¨¤leg que pogu¨¦s reiniciar-se amb el Govern de Madrid

En el discurs d'investidura del candidat (ara president), repeteixo, no hi havia res que no s'esper¨¦s. No va haver-hi, com no podia ser de cap altra manera, declinaci¨® de qualsevol desconnexi¨® amb Espanya. No va haver-hi, per descomptat, acceptaci¨® que el plebiscit del 27 de setembre no el van guanyar en vots Junts pel S¨ª i la CUP units en el seu dest¨ª com¨². Per no haver-hi no hi va haver ni una declaraci¨® d'intencions entorn d'un probable di¨¤leg que pogu¨¦s reiniciar-se amb el Govern de Madrid, entre altres coses perqu¨¨ el ja president de la Generalitat ahir mateix, en una improvisada roda de premsa al carrer, va menysprear Mariano Rajoy per la seva qualitat de president en funcions. (Per contra, sembla que tot el que va dir i va fer Artur Mas durant els tres llargs mesos que tamb¨¦ va ser president en funcions va tenir un valor incalculable). Tampoc va haver-hi una proposta d'unir esfor?os amb els partits estatals d'esquerres, afins a un refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia, per a una reforma de la Constituci¨® a fons. Evidentment, no podia haver-hi tot aix¨° tan desgavellat en el discurs del candidat. I no hi podia ser perqu¨¨ el candidat ja portava en el seu discurs la seva virtual declaraci¨® d'independ¨¨ncia contra el 52% de la ciutadania catalana que no la vol.

Qu¨¨ va dir, llavors, de nou, el candidat el dissabte 9 de gener en la seva al¡¤locuci¨®? Va dir que la prioritat ¨¦s aprofundir en la desconnexi¨®. Va insistir, amb no menys ¨¨mfasi, en l'excepcionalitat que viu Catalunya. (Suposo que per aix¨° un s'ensuma que en lloc de sentit com¨² regna sense mesura el sentit de l'excepcionalitat, i suposo que en aquesta excepcionalitat no caben la bretxa de desigualtat que s'ha instal¡¤lat en la societat catalana ni la gent que nom¨¦s pot menjar una sola vegada al dia). ?s clar que tamb¨¦ va parlar, perqu¨¨ la CUP se sent¨ªs una mica compensada, de mesures econ¨°miques i socials de xoc. I va parlar de les miraculoses estructures d'Estat, evidentment. Per¨° de tot aquest bla-bla-bla, a mi el que m¨¦s em va omplir d'incertesa va ser la seva apel¡¤laci¨® a la valentia. Va dir alguna cosa aix¨ª com que ¨¦s l'hora dels valents i no dels covards. Aquesta idea la va tornar a repetir dimarts a Girona, quan va anar a presentar la seva dimissi¨® com a alcalde. A mi aix¨° em preocupa molt, entre altres coses perqu¨¨ no s¨¦ b¨¦ si jo no comparteixo la independ¨¨ncia de Catalunya per un ideal d'aut¨¨ntic federalisme o per alguna cosa tan poc prestigiosa com la covardia. Per¨° encara sort que el vell Arist¨°til ens ensenya que potser massa valentia pot acabar en temeritat.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.