Diagn¨°stic del malalt

De sobte, fa un any, Byung-Chul Han (Se¨¹l, 1959) va emergir com a figura central en el conjunt del pensament europeu. I ho va fer amb la publicaci¨® de dos llibrets (habitualment els seus textos no superen el centenar de p¨¤gines) que ara es publiquen en catal¨¤. S¨®n llibres de filosofia en el sentit m¨¦s estricte. Els mestres que cita Han s¨®n pensadors de prosa tan feixuga com Hegel, Baudrillard o Heidegger, per posar nom¨¦s uns casos. Com pot ser que fossin ¨¨xits de vendes? Almenys hi ha dos motius que ho expliquen: el primer, que Han fa un diagn¨°stic prec¨ªs i reconeixible dels mals de l¡¯home contemporani; el segon, que ho fa amb claredat.

Han ensenya filosofia a Berl¨ªn despr¨¦s d¡¯haver estar professor a Karlsruhe, de la m¨¤ d¡¯un dels fil¨°sofs alemanys m¨¦s tradu?ts: Sloterdijk, que el va descobrir quan va llegir la seva tesi doctoral sobre Heidegger. Pr¨¨viament havia estudiat metal¡¤l¨²rgia a Corea. Va anar a Alemanya amb la intenci¨® de cursar literatura, conven?ut que la fam¨ªlia no l¡¯hi deixaria fer a Se¨¹l.

Es podria dir que hi ha dos tipus de professionals de la filosofia, que es distingeixen pel llenguatge que utilitzen. Uns escriuen per a tothom i busquen fer-se entendre; altres no necessiten que els entenguin i fan servir un argot de vegades incomprensible. Han es fa entendre i, a m¨¦s a m¨¦s, parla de problemes reals de les persones reals. Descriu una societat malalta que genera homes malats. Creu que hi ha dos tipus de malalties: les v¨ªriques, on la infecci¨® prov¨¦ de fora, i les que s¡¯originen a l¡¯interior de l¡¯individu: el cansament, la depressi¨®, el sentiment de frac¨¤s.

Bona part d¡¯aquests mals tenen a veure amb la forma de viure, ¨¦s a dir, amb l¡¯esquema d¡¯organitzaci¨® social.

La societat actual ve d¡¯una organitzaci¨® disciplin¨¤ria. Les desviacions de la norma originaven bojos o criminals. I la soluci¨® era en tots dos casos la mateixa: la repressi¨®, l¡¯internament en presons o manicomis. Per¨° el present ja no ¨¦s disciplinari, diu Han, i per tant busca altres vies. Una ¨¦s aconseguir que l¡¯individu assumeixi com a propis uns objectius vinculats a la producci¨® i el consum, fen innecess¨¤ria la repressi¨®. Ara b¨¦, en la mateixa mesura que els objectius no sempre s¨®n assolits, es genera el sentiment de frustraci¨®. Si, des de la perspectiva del marxisme, l¡¯home era un ¨¦sser explotat per un explotador i la confrontaci¨® entre ambd¨®s era la lluita de classes, Han sost¨¦ que l¡¯explotaci¨® de l¡¯individu ja no ¨¦s exterior: ell mateix s¡¯imposa viure explotat. Es violenta a si mateix des de dins, cosa que el porta a la desmoralitzaci¨® i, per qu¨¨ no, al c¨¤ncer, una malaltia d¡¯origen intern. Obligat a l¡¯¨¨xit, acaba fracassat, i no pot ser d¡¯altra manera, diu, perqu¨¨ aquest tipus de viol¨¨ncia interior ¨¦s immanent al sistema neoliberal, una societat del rendiment on domina l¡¯autoexplotaci¨®.

El lector es pot recon¨¨ixer f¨¤cilment en aquest home impulsat a assolir-ho tot i condemnat a no arribar-hi i, a m¨¦s, en solitud, desprove?t d¡¯un horitz¨® d¡¯esperances i de fe perqu¨¨ el primer que ensorra el sistema productiu s¨®n les creences.

De fet, tot gira al voltant del mercat, tot es mercantilitza. Des de l¡¯amor, que passa a convertir-se en pornografia, fins a la pol¨ªtica, que passa a convertir-se en espectacle. Tota la societat es converteix en espectacle i mercaderia. Una mercaderia que cal que sigui exposada perqu¨¨ all¨° que no ¨¦s vist no t¨¦ exist¨¨ncia. ?s l¡¯exposici¨® el que introdueix les coses (i les persones) al mercat, fent-los objectes de compra i venda.

En aquest context, destaca Han l¡¯exig¨¨ncia que es fa avui de transpar¨¨ncia pol¨ªtica, que no ¨¦s fruit d¡¯una voluntat participativa sin¨® de la societat de l¡¯espectacle, on ha fet fallida la confian?a. Entengui¡¯s b¨¦: no es condemna la transpar¨¨ncia pol¨ªtica, sin¨® l¡¯exig¨¨ncia de transpar¨¨ncia. Si el ciutad¨¤ confi¨¦s en el pol¨ªtic, no li exigiria que fos transparent. La confian?a suposa una relaci¨® positiva amb l¡¯altre, i avui no es d¨®na. ?s un valor en vies d¡¯extinci¨®. El dirigent pol¨ªtic es converteix ell mateix en espectacle, com s¡¯ha vist en les darreres campanyes electorals, on els candidats es passejaven per programes televisius gens pol¨ªtics o ensenyaven la seva casa com a manera d¡¯ocultar la manca d¡¯idees: espectacle sense discurs, opini¨® sense creences, present sense futur. Serveix com a diagn¨°stic?

La societat de la transpar¨¨ncia / La societat del cansament

Byung-Chul Han

Traduccions: Jordi Rosiqu¨¦

Herder

86 / 76 p¨¤g. 12,90 / 12,50 euros

?