Darreres not¨ªcies de la rereguarda

"Nos hemos pasado veinte a?os inculcando a las masas la rebeld¨ªa, la desobediencia y ahora de golpe y porrazo no les podemos exigir que sean obedientes y disciplinados¡±, deia un membre del comit¨¨ regional de la CNT davant l¡¯exig¨¨ncia que els seus militants tornessin les armes despr¨¦s dels Fets de Maig de 1937. I era veritat: la clau de volta del canvi que estaven vivint era justament aquesta, l¡¯acatament de les normes pactades en els governs antifeixistes. Comen?ava una nova etapa en la vida de la rereguarda republicana que ha estat poc estudiada des del punt de vista pol¨ªtic.

De manera recurrent, la Guerra Civil de 1936 torna a ser protagonista, en massa ocasions per repetir t¨°pics o per extreure¡¯n suposades lli?ons hist¨°riques, habitualment massa partid¨¤ries. Encara que s¡¯ha escrit molt, sempre queden q¨¹estions pendents, sobretot d¡¯una an¨¤lisi rigorosa, m¨¦s encara quan els darrers anys s¡¯ha posat molta documentaci¨® a l¡¯abast. Aquest ¨¦s el fil conductor dels llibres acabats de sortir de Jos¨¦ Luis Mart¨ªn Ramos (Territori capital) i Federico V¨¢zquez (Anarquistes i baixos fons), ambd¨®s publicats per L¡¯Aven?, i el de Pelai Pag¨¨s (Justicia i Guerra Civil, a Base), molt diferents quant a objectius per¨° que ofereixen noves i documentades mirades.

L¡¯aportaci¨® principal es podria resumir en la voluntat de respondre a preguntes poc o gens formulades amb documentaci¨® in¨¨dita o poc treballada. En el cas de Mart¨ªn Ramos, una de molt gen¨¨rica i que inclou un munt d¡¯interrogants: qu¨¨ va passar a Catalunya des del maig de 1937 al gener de 1939? Podria semblar una boutade, per¨° la realitat ¨¦s que la historiografia ha dedicat molt poc esfor? a explicar-ho, i s¡¯ha centrat molt en els primers mesos de la guerra. En el cas de Pag¨¨s i V¨¢zquez, els interrogants s¨®n amb relaci¨® a la just¨ªcia en una ¨¨poca tan especial: com es va administrar just¨ªcia? ?Hi va haver continu?tats en el poder judicial i en les relacions amb la criminalitat m¨¦s o menys pol¨ªtica?

Encara que sembli mentida, no hi ha un relat pol¨ªtic m¨ªnimament establert sobre la Catalunya posterior als Fets de Maig de 1937. En moltes ocasions la historiografia fa un gran salt en qu¨¨ els fets b¨¨l¡¤lics prenen un protagonisme absolut, especialment amb la Batalla de l¡¯Ebre i l¡¯ofensiva final sobre Catalunya. El llibre de Mart¨ªn Ramos corregeix aquesta tend¨¨ncia. De fet, el seu Territori capital ¨¦s la segona part de La rereguarda en guerra (2012), que va dedicar als primers mesos del conflicte. Fonamentat en un ¨²s gener¨®s de fonts de proced¨¨ncies molt diverses, des dels anomenats papers de Salamancaals arxius de la CNT a Amsterdam, el veter¨¤ professor explica el protagonisme que va prendre la guerra en una societat que cada cop la vivia m¨¦s a prop, quan va deixar de ser cosa dels que volunt¨¤riament s¡¯enrolaven en les mil¨ªcies, o dels m¨¦s polititzats.

La guerra es feia present de moltes maneres, des dels bombardeigs a les lleves oficials, des de l¡¯arribada massiva de refugiats a les dificultats per menjar. Per¨° tot aix¨° s¡¯havia de gestionar, i per tant hi ha una din¨¤mica pol¨ªtica interessant de ser explicada, encara que no tingui els aires d¡¯epopeia de l¡¯estiu i la tardor de 1936. Administrar pol¨ªticament mentre s¡¯anaven acumulant derrotes al camp de batalla era molt dif¨ªcil, i els grans actes d¡¯afirmaci¨® pol¨ªtica van anar desapareixent. La desfilada a Barcelona, el 28 d¡¯octubre de 1938, de les Brigades Internacionals va ser la darrera vegada que es va veure gent en un acte de masses. Com diu Mart¨ªn, va ser ¡°un miratge¡±, perqu¨¨ la desmoralitzaci¨® i la desmobilitzaci¨® es generalitzaven. Arran d¡¯aquests nous llibres s¡¯apunten temes espec¨ªfics de gran rellev¨¤ncia que enriqueixen la mirada sobre el per¨ªode.

CNT-ERC-PSUC: TRIANGLE EXPLOSIU

La primera conseq¨¹¨¨ncia pol¨ªtica dels Fets de Maig de 1937 va ser la sortida de la CNT del govern de la Generalitat. A partir d¡¯aleshores, els dos principals agents pol¨ªtics van ser ERC i PSUC, que compartien govern alhora que pugnaven per l¡¯hegemonia. Josep Tarradellas i Joan Comorera personificaven, respectivament, aquests lideratges contraposats. No obstant aix¨°, Mart¨ªn Ramos crida l¡¯atenci¨® sobre el paper de la CNT, que tot i estar fora del govern seguia tenint un paper molt rellevant. La pres¨¨ncia de les tres organitzacions va derivar en un joc triangular en qu¨¨ les aliances podien canviar en funci¨® de les circumst¨¤ncies. ERC i PSUC eren el front governamental davant d¡¯una CNT fora de joc, per¨° a vegades PSUC i CNT podien representar un bloc obrer davant d¡¯una ERC considerada representaci¨® pol¨ªtica de la petita burgesia. M¨¦s encara, en determinats moments ERC buscava la proximitat de la CNT per a la seva particular pugna amb el PSUC.

Encara que no sabem fins a quin punt eren representatius de la visi¨® cenetista, Pag¨¨s treu a la llum uns informes in¨¨dits d¡¯un servei d¡¯espionatge de la CNT que retraten la visi¨® sobre els principals actors de la pol¨ªtica catalana, la incompatibilitat total amb els dirigents del PSUC i la divisi¨® d¡¯opinions sobre els l¨ªders d¡¯ERC. Elaborats a finals de 1937, reflectien que encara creien possibles els acords amb pol¨ªtics d¡¯Esquerra. Per exemple, ressaltaven les coincid¨¨ncies amb Carles Pi i Sunyer a l¡¯Ajuntament de Barcelona, i per aix¨° deien que ¡°es muy conveniente cultivarlo y mantener su simpat¨ªa¡±; igualment, Tarradellas ¡°es elemento que bien trabajado puede sernos ¨²til¡±. ?s clar que els tamb¨¦ membres d¡¯ERC Jaume Aiguader o Ventura Gassol eren conceptuats negativament. Per¨° el gran dimoni era el PSUC i els seus dirigents. Comorera era ¡°enemigo declarado de toda democracia. Odia con toda su alma la CNT-FAI¡±.

L¡¯ERROR ANARQUISTA

Passades unes setmanes dels Fets de Maig, la CNT era fora del govern de la Generalitat i del de la Rep¨²blica. El m¨®n anarquista estava absolutament trasbalsat pel que havia succe?t, i profundament dividit davant la necessitat d¡¯acceptar mesures com la dissoluci¨® de les patrulles de control. En el comit¨¨ regional de la CNT, els qui havien abanderat l¡¯alto el foc van haver de sentir dels seus companys que ¡°las primeras palabras que nos suenan a nuestros o¨ªdos son de ¡®bomberos¡¯, ¡®vendidos¡¯¡±. Els documents interns revelen un doble llenguatge, de suport a les institucions, alhora que ¡°reservar teni¨¦ndolas a buen recaudo, todas las posibilidades b¨¦licas¡±; ¨¦s a dir, la insurrecci¨®.

Alguns dirigents de la CNT, com Josep Xena, seguien pensant a reactivar la revoluci¨®, mentre que altres, com Francesc Isgleas afirmaven que ¡°por ahora no podemos ir a otro 4 de mayo, ser¨ªa desastroso¡±. La desorientaci¨® era molt gran, i el comit¨¨ regional de la CNT va quedar empatat quan va haver de decidir si entrava en el nou govern Companys; la inclusi¨® de Pere Bosch Gimpera, membre d¡¯Acci¨® Catalana per¨° proposat per entrar al Govern com a independent, va ser l¡¯excusa per acabar decantant-se per no entrar al govern, contradient aix¨ª el comit¨¨ nacional, que hi apostava com a primer pas per tornar tamb¨¦ al govern de la Rep¨²blica. Mart¨ªn Ramos afirma que aquesta posici¨® va suposar un greu error, que sembla ratificat pels protagonistes, que mesos m¨¦s tard no van perdre cap oportunitat per intentar negociar el retorn a l¡¯executiu. Amb motiu de l¡¯Onze de Setembre de 1938 encara hi insistien, per¨° aleshores el PSUC s¡¯hi oposava.

UNA CIUTAT I DOS GOVERNS

Si b¨¦ ¨¦s cert que els Fets de Maig van significar un debilitament de la Generalitat, el trasllat del govern de la Rep¨²blica a Barcelona va accelerar decididament aquesta tend¨¨ncia. El desfavorable curs militar de la guerra va ser l¡¯altre ingredient necessari per afegir arguments a un refor?ament del govern de la Rep¨²blica que nom¨¦s es podia produir a costa d¡¯empetitir la Generalitat. D¡¯aquesta manera, mesures que inicialment eren provisionals ¡ªcom el control per part de la Rep¨²blica dels serveis d¡¯ordre p¨²blic¡ª es van convertir en definitius quan Juan Negr¨ªn, president del govern de la Rep¨²blica, es va instal¡¤lar a Barcelona. Mart¨ªn Ramos relata amb detall els diferents motius de confrontaci¨®, des de la dissoluci¨® de les ind¨²stries de guerra (el ministre Indalecio Prieto va dir que ¡°instalado aqu¨ª el Gobierno, no tiene, a mi juicio, raz¨®n de ser comisi¨®n alguna¡±) fins a la dissoluci¨® el gener de 1938 del Departament de Prove?ments de la Generalitat, quan la Rep¨²blica va decidir que assumia la gesti¨® del prove?ment de la poblaci¨® catalana.

Les queixes de Companys no van tenir efecte, de la mateixa manera que tampoc les del PSUC, partit que es trobava tenallat entre la defensa de l¡¯autonomia i el suport al govern republic¨¤. Cal dir que la posici¨® del PSUC no va ser entesa pel delegat especial de la Komintern, Palmiro Togliatti, que gaireb¨¦ assimilava aquella defensa a un suposat separatisme. Per¨°, en canvi, el PSUC ho entenia imprescindible per seguir tenint un paper a Catalunya, com va voler clarificar en una resoluci¨® enviada al mateix president del govern espanyol, Juan Negr¨ªn, el juny de 1938, en qu¨¨ afirmava que ¡°si la tendencia actual contraria a la Generalitat, de liquidaci¨®n de hecho del Estatuto (...) contin¨²a, el PSU sufrir¨ªa duro quebranto con perjuicio del propio camarada Negr¨ªn y de la pol¨ªtica militar que desarrolla¡±.

Les desconfiances estaven molt assentades. Negr¨ªn sospitava de qualsevol viatge o contacte internacional de Companys o d¡¯algun membre destacat d¡¯ERC, i vivia l¡¯exist¨¨ncia de la Generalitat com una nosa. I de conflicte en conflicte es va arribar a la crisi d¡¯agost de 1938, amb la dimissi¨® dels ministres Aiguader (Treball) i Manuel Irujo (Just¨ªcia), no nom¨¦s per defensar l¡¯autonomia, sin¨® en un context en qu¨¨ volien fer caure Negr¨ªn i conformar un govern estrictament republic¨¤. No se¡¯n van sortir, i Negr¨ªn va substituir els dimissionaris per Josep Moix, del PSUC, i Tom¨¢s Bilbao, d¡¯Acci¨® Nacionalista Basca. Va ser la fi del front popular. ERC va declarar la incompatibilitat amb el PSUC, per¨° tot i aix¨° van seguir compartint el govern de la Generalitat.

ELS ESTRALLS DE LA GUERRA

M¨¦s enll¨¤ de la din¨¤mica pol¨ªtica, la vida de la poblaci¨® catalana estava marcada pels efectes cada cop m¨¦s impactants de la guerra. Amb l¡¯¨²nica excepci¨® del moment inicial de la Batalla de l¡¯Ebre, totes les not¨ªcies del front eren dolentes, i la p¨¨rdua de territoris era constant. Les lleves van arribar a afectar tots els homes entre 17 i 35 anys, uns 475.000. I el c¨¤lcul ¨¦s que el 12% dels incorporats van morir-hi. La intensificaci¨® de les crides militars obliga a parlar tamb¨¦ dels desertors, calculats en uns 45.000. ?s obvi que el 1938 hi havia un rebuig dif¨²s a la mobilitzaci¨®, ja fos per la por o per motius m¨¦s o menys pol¨ªtics, com el dels anarquistes, que consideraven que aquella ja no era la seva guerra.

A la rereguarda, la vida quotidiana es va fer molt dif¨ªcil, especialment a les ciutats, on molts productes nom¨¦s es podien aconseguir amb un racionament que cada cop servia quantitats m¨¦s exig¨¹es, especialment amb el pa, que va passar dels 400 grams als 200 en dies alterns. Mart¨ªn Ramos mostra la caiguda en la producci¨® aliment¨¤ria, que en canvi havia d¡¯abastir una poblaci¨® que es va incrementar el 1938 en 590.000 persones. Miquel Serra P¨¤mies, conseller de Prove?ments, va quantificar en un informe a Companys el d¨¨ficit alimentari previst per a 1938: es produ?en una tercera part dels ous necessaris, la meitat de la carn i un ter? de les mongetes seques.

D¡¯altra banda, la caiguda de Tremp l¡¯abril de 1938 va suposar l¡¯inici de restriccions el¨¨ctriques molt generalitzades. Es va perdre tota la pot¨¨ncia hidroel¨¨ctrica (que produ?a el 75% de l¡¯electricitat; l¡¯altre 25% era de centrals t¨¨rmiques). Els efectes van ser immediats, amb el tancament de bars, caf¨¨s i restaurants a partir de les 9 del vespre. Condicionats per la mancan?a energ¨¨tica, a l¡¯octubre es va decretar jornada intensiva al comer? i oficines fins a les 4 de la tarda, i al desembre deixaven de funcionar els tramvies per falta de fluid el¨¨ctric. Les darreres, totes eren males not¨ªcies a Catalunya.