L¡¯¡®amistat¡¯ entre jutges i anarquistes

Si el 19 de juliol de 1936 va significar el col¡¤lapse de l¡¯Estat republic¨¤, ¨¦s l¨°gic que l¡¯administraci¨® de just¨ªcia se¡¯n ressent¨ªs autom¨¤ticament. Per¨° no es tractava nom¨¦s d¡¯aix¨°, i de com s¡¯hauria d¡¯organitzar una just¨ªcia revolucion¨¤ria. Com explica Federico V¨¢zquez a Anarquistes i baixos fons. Poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944), per entendre el que va passar les primeres setmanes cal con¨¨ixer l¡¯entramat de relacions anteriors entre el m¨®n de la just¨ªcia, tradicionalment considerat molt pr¨°xim als entorns conservadors, i determinats sectors anarquistes. Sost¨¦ V¨¢zquez que durant els anys de la Rep¨²blica hi havia un cert pacte de no-agressi¨® entre magistrats conservadors i els anarquistes d¡¯acci¨®, tant per la por dels jutges a repres¨¤lies com perqu¨¨ compartien l¡¯objectiu de posar fi a la Rep¨²blica.

Sigui aix¨° cert en m¨¦s o menys mesura, quan la Generalitat va crear l¡¯Oficina Jur¨ªdica l¡¯agost de 1936 ¡ªuna mena de just¨ªcia revolucion¨¤ria¡ª i la va posar sota la direcci¨® de l¡¯advocat cenetista Eduardo Barriobero, va oferir un instrument fant¨¤stic a uns nuclis anarquistes on es podia confondre una determinada concepci¨® de la just¨ªcia revolucion¨¤ria amb actituds clarament criminals. A partir del seguiment biogr¨¤fic d¡¯una desena de membres d¡¯aquests grups d¡¯acci¨®, amb noms coneguts com Aurelio Fern¨¢ndez o Dion¨ªs Eroles, i els grups Nosotros o Los Solidarios, l¡¯autor estableix un modus operandi ben allunyat dels militants que lluitaven per l¡¯ideal, en qu¨¨ massa sovint es fa dif¨ªcil distingir ¡°l¡¯anarquista atracador de l¡¯atracador anarquista¡±, diu l¡¯autor.

L¡¯Oficina Jur¨ªdica no va arribar als tres mesos, i en paral¡¤lel es van posar en marxa uns Tribunals de Repressi¨® del Feixisme i uns Jurats Populars per a la Repressi¨® del Feixisme que en bona part jutjaven els militars insurrectes, ra¨® per la qual les sent¨¨ncies eren molt dures, i van suposar 135 condemnes a mort, de les quals es van complir 94. A partir de la constituci¨® del govern d¡¯unitat antifeixista a la Generalitat, el 13 d¡¯octubre de 1936 es va aprovar el decret que creava els Tribunals Populars, nascuts a proposta d¡¯Andreu Nin, conseller de Just¨ªcia. Aquests tribunals havien d¡¯entendre en els delictes anomenats ¡°contrarevolucionaris¡±, com per exemple la rebel¡¤li¨® armada contra els organismes creats per la revoluci¨®, l¡¯espionatge, el sabotatge de la nova economia, l¡¯activitat terrorista o les den¨²ncies falses.

Aix¨ª, els condemnats a mort entre novembre i febrer de 1937 van ser 181, dels quals es van executar 119. Si desglossem les xifres, crida l¡¯atenci¨® l¡¯actitud del tribunal de Lleida, que va dictar 84 de les 181 sent¨¨ncies i va executar 73 de les 119 v¨ªctimes. Encara que algunes xifres no estan establertes amb precisi¨®, ¨¦s evident que la pres¨¨ncia de dos fiscals del POUM ajuda a entendre el zel repressor del tribunal lleidat¨¤, que sumava la seva acci¨® a la que havia desenvolupat les primeres setmanes el Comit¨¨ de Salut P¨²blica local.

Els Fets de Maig tamb¨¦ van tenir les seves conseq¨¹¨¨ncies en aquest ¨¤mbit. D¡¯entrada, perqu¨¨ a conseq¨¹¨¨ncia de la repressi¨® cap a la CNT i la il¡¤legalitzaci¨® del POUM, per primer cop hi havia presos antifeixistes. O aquells que ja no tenien protecci¨® pol¨ªtica. Alguns dels protagonistes de l¡¯estudi de V¨¢zquez, com Antonio Ordaz, Aurelio Fern¨¢ndez, Justo Bueno, Josep Batlle i Antoni Devesa, van ingressar a la Model a l¡¯estiu i la tardor de 1937, i el fiscal de la Rep¨²blica va interposar querella contra Barriobero, Batlle i Devesa per apropiaci¨® indeguda i malbaratament de cabals p¨²blics el setembre de 1937.

D¡¯altra banda, Pelai Pag¨¨s afirma a Just¨ªcia i guerra civil. Els tribunals de just¨ªcia a Catalunya, que ¡°a partir de 1937 s¡¯impos¨¤ una repressi¨® m¨¦s cerebral, m¨¦s dirigida des de l¡¯Estat, m¨¦s centralitzada i crua¡±, que es va concretar en la creaci¨® del Tribunal Especial contra l¡¯Espionatge i l¡¯Alta Tra?ci¨® de Catalunya, que es va posar en marxa el desembre d¡¯aquell any, i en els tribunals especials. S¡¯hi van jutjar casos de derrotisme, d¡¯espionatge o del que es considerava alta tra?ci¨®. De vegades es tractava de simples manifestacions orals d¡¯alg¨² que havia dit que els feixistes entrarien r¨¤pidament a Val¨¨ncia, o d¡¯altres que duien algun paper demanant la rendici¨®, o alguna carta interceptada sol¡¤licitant ajuda per passar la frontera. El delicte m¨¦s jutjat era el d¡¯¡°alta tra?ci¨®¡±, que inclo?a joves que desertaven o el pas clandest¨ª de la frontera, que era una de les conductes que apareixien m¨¦s reiteradament.

Hi ha documentats 1.409 casos oberts, amb 978 sobrese?ments o posades en llibertat i nom¨¦s 70 condemnes a mort, la qual cosa indica que, malgrat el volum de den¨²ncies, se seguia un protocol de defensa i garanties prou correcte. Els Tribunals Especials de Gu¨¤rdia tamb¨¦ es van ocupar de diversos tipus de delictes, molt en particular contra la venda a preus abusius, l¡¯acaparament i tamb¨¦ l¡¯alta tra?ci¨®. Van dictar 3.113 sent¨¨ncies, amb 292 (16,5%) condemnes a mort. En definitiva, i m¨¦s enll¨¤ d¡¯episodis a?llats, aquestes xifres indiquen que el funcionament de la just¨ªcia des de la seva institucionalitzaci¨® va frenar tant com va poder les temptacions d¡¯arbitrarietat.