Cine de l¡¯oest o teatre de l¡¯oest?

He llegit en alguna entrevista al m¨¦s llest de tots, convicci¨® en qu¨¨ no nom¨¦s milita Quentin Tarantino, sin¨® tamb¨¦ els infinits feligresos del seu cinema, que pret¨¦n fer tres westerns (com el seu estimat Sergio Leone) i que est¨¤ segur que a John Ford no li agradarien aquestes pel¡¤l¨ªcules. El segon demostra la seva lucidesa. ?s m¨¦s que probable que l'autor de La diligencia, Pasi¨®n de los fuertes, Centaures del desert i L'home que va matar Liberty Valance fes una ganyota de menyspreu per la idea que Tarantino t¨¦ del western i per la seva veneraci¨® cap a aquest horror¨®s i degradant g¨¨nere anomenat spaghetti western. Entre altres coses, perqu¨¨ Ford volia que passessin moltes coses i molt complexes en espais oberts, en la impressionant geografia de Monument Valley, mai va mostrar gaire sang per parlar de la viol¨¨ncia i no concebria que un western es desenvolup¨¦s gaireb¨¦ ¨ªntegrament a l'interior d'un local. Tamb¨¦ li provocaven urtic¨¤ria les imatges alentides i la utilitzaci¨® del zoom.

Los odiosos ocho?(el t¨ªtol ¨¦s infame) ¨¦s el segon western i la vuitena pel¡¤l¨ªcula de Tarantino, com ens revela en els t¨ªtols de cr¨¨dit, com si fos un joc, l'excessiu egotrip del director. Em va fascinar l'anterior, el c¨ªnic i brutal Django desencadenat, el retrat m¨¦s poder¨®s i salvatge que he vist del racisme, molt m¨¦s impactant, corrosiu i radical que l'oscaritzada Doce a?os de esclavitud. Sempre ¨¦s m¨¦s efica? el talent que no pas les bones intencions. I el de Tarantino ¨¦s inq¨¹estionable.

El comen?ament de Los odiosos ocho?suposa un plaer per a la vista. Una dilig¨¨ncia travessa una geografia magn¨ªfica mentre cau la neu i t'embolcalla el so del vent. I la m¨²sica de Morricone sona profunda i ¨¨pica. L'agradable sensaci¨® que l'acci¨® es desenvolupar¨¤ en els grans horitzons dura poc, uns quinze o vint minuts. La resta ¨Ci s¨®n tres hores de metratge¨C transcorre en el claustrof¨°bic espai d'una fonda solit¨¤ria. I els pintorescos personatges no paren de parlar. I tots sabem que Tarantino ¨¦s un gran dialoguista, amb un estil inconfusible, original, amb sentit de la paradoxa, molt agut. Per¨° de vegades em cansa una mica tanta xerrameca brillant.

S¨¦ que aquest duel que estableixen mitjan?ant les paraules ¨¦s l'armadura d'una nina russa. Que el desenlla? ens sorprendr¨¤, que les intencions de tots els personatges no s¨®n el que semblen, que Agatha Christie ja va practicar aquest joc mort¨ªfer a?Deu negrets?per tenir-nos en suspens fins al final sobre la identitat i les raons de l'assass¨ª. Aqu¨ª ho s¨®n tots, ja siguin ca?arecompenses ortodoxos o heterodoxos, bandits fer¨¦stecs o sofisticats, sanguinaris i filos¨°fics militars sudistes o unionistes, tots amb llenguatge pausat i de gallet r¨¤pid, per¨° el dest¨ª d'aquesta gent tan perillosa no el sabrem fins al final.

Hi ha coses, com gaireb¨¦ sempre passa amb Tarantino, que funcionen admirablement en aquesta pel¡¤l¨ªcula, com la creaci¨® de l'atmosfera, el progressiu suspens, les r¨¨pliques i contrar¨¨pliques ¨¤cides, els actors habituals de Tarantino interpreten amb solv¨¨ncia les ordres del seu director, per¨° em sobra metratge (les situacions denses i molt llargues en un sol escenari, com la de l'inici de Male?ts malparits?o la seq¨¹¨¨ncia de la taverna, o el sopar en la mansi¨® del bestial Di Caprio a?Django desencadenat s¨®n mod¨¨liques, per¨° no dominaven el 90% del metratge com a?Los odiosos ocho), hi ha complaen?a gore en el vessament de sang, i a part del tema principal, la m¨²sica de Morricone s'ha utilitzat de forma estrident, sona dodecaf¨°nica. Tarantino s'agrada massa. Imagino que entusiasmar¨¤ els seu fans. A mi, nom¨¦s a mitges.