El decreixement del turisme entra a l¡¯agenda pol¨ªtica de Barcelona

¡°El decreixement ¨¦s un gran tab¨² per al sector tur¨ªstic. Crea un gran nerviosisme entre els que treballen des de la l¨°gica del mercat i han basat el sector en el creixement continuat de visitants¡±. Qui parla ¨¦s Jordi Ficapal, director de l'Observatori de Turisme Responsable de la Facultat de Turisme de la URL. El concepte ¡°decreixement¡±, que fins ara els barcelonins nom¨¦s est¨¤vem acostumats a sentir des de les veus m¨¦s cr¨ªtiques a l'efecte del turisme, ha entrat aquesta setmana a l'agenda p¨²blica. Per primera vegada, en un document de l'Ajuntament que capitaneja l'alcaldessa Ada Colau?es preveu, no nom¨¦s limitar, sin¨® reduir el nombre de llits tur¨ªstics als barris m¨¦s saturats de la ciutat.

El Consistori estudia per primera vegada el concepte de decreixement perqu¨¨, dins del proc¨¦s participatiu per redactar un nou pla especial d'allotjaments tur¨ªstics, hi ha actors que ho preveuen. ?s el cas del grup municipal de la CUP o l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), que veuen en el decreixement del turisme una de les f¨®rmules per posar fi a l'enorme pressi¨® que els turistes exerceixen sobre les zones m¨¦s visitades de la ciutat. En zones on s'ha perdut poblaci¨®, els llits tur¨ªstics arriben a triplicar el nombre de ve?ns, la qual cosa altera l'ecosistema econ¨°mic de l'entorn i empitjora la qualitat de l'espai p¨²blic, com va revelar aquesta setmana el mateix Consistori.

Per¨° per molt que comen?a a haver-hi consens que no ¨¦s sostenible basar l'¨¨xit del turisme en la quantitat de visitants, de qu¨¨ parlem? De no donar m¨¦s llic¨¨ncies per a apartaments i hotels? De tancar llits? Hi ha turistes que dormen fora de Barcelona. I oferta il¡¤legal. De no deixar arribar creuers i avions? Sembla impossible. ¡°Tancar no s'ha fet mai, perqu¨¨ no hi ha autoritat p¨²blica capa? de resistir la pressi¨® o els costos que suposaria, les llic¨¨ncies no es poden retirar i les directives europees no deixen limitar, els riscos jur¨ªdics s¨®n evidents¡±, reflexiona Ficapal. ¡°Una altra cosa ¨¦s dictar zones de creixement zero¡±, apunta, en una ciutat on el turisme de m¨¦s intensitat es concentra en uns punts concrets.

El professor de la Facultat de Geografia i Hist¨°ria de la UB Xavier Font recorda que ¡°quan es parla de temporades tur¨ªstiques la gent el que valora com a positiu ¨¦s el creixement de visitants¡±. ¡°En canvi¡±, reflexiona, ¡°altres xifres com l'ocupaci¨® o la seva qualitat no tenen necess¨¤ria relaci¨® amb la quantitat de turistes i s¨®n tamb¨¦ molt importants¡±.

?Pressi¨®

Hi ha una altra q¨¹esti¨®, afegeix, i ¨¦s que suposant que es limitessin o fins i tot redu?ssin els allotjaments tur¨ªstics, ¡°no s'evitaria la pressi¨® que exerceixen els excursionistes¡±, les persones que visiten Barcelona, per¨° s'allotgen a Salou o Lloret. O la fam¨ªlia de Vic que acudeix a passar el dia a la capital. O la parella que t¨¦ a uns amics de Londres convidats a casa seva. ¡°No pots posar barreres¡±, diu Font: ¡°Hi ha estrat¨¨gies com descentralitzar els atractius, incorporar nous espais no urbans a l'oferta, esponjar la infraestructura¡­ per¨° no hi ha la valentia d'abordar el tema de la limitaci¨® o el decreixement¡±.

Poca gent sap que l'Ajuntament t¨¦ sobre la taula des del 2006 un estudi sobre quina ¨¦s la seva capacitat de c¨¤rrega tur¨ªstica, un altre concepte del qual tamb¨¦ s'ha comen?at a parlar. Ho va fer el catedr¨¤tic d'An¨¢lisi Geogr¨¤fica Regional de la Universitat de Barcelona, Franciso L¨®pez-Palomeque, que des del 1980?estudia els impactes del turisme sobre el seu entorn. El 2006 ja s'intu?a que el turisme podia generar problemes. Per¨° la conclusi¨® de l'estudi va ser que ¡°en una ciutat no es pot calcular la seva capacitat de c¨¤rrega perqu¨¨ ¨¦s un sistema obert. Es pot calcular en llocs tancats: l'Alhambra de Granada, el Camp Nou¡­¡±.

Tamb¨¦ a Francisco L¨®pez-Palomeque i altres tres experts se'ls va encarregar el Pla Estrat¨¨gic de Turisme 2010-2015. ¡°Va ser un proc¨¦s molt participatiu¡±, assegura, i destaca que moltes de les q¨¹estions sobre el turisme que ara es posen sobre la taula ja apareixien en aquell document. El ge¨°graf lamenta que els successius canvis pol¨ªtics a l'Ajuntament de Barcelona han enterrat un pla al qual d¨®na una total validesa. ¡°Moltes de les propostes d'ara estan previstes, com descentralitzar, limitar, moderar creixement, per¨° no s'ensenyen¡±, afirma un expert, que recorda que hist¨°ricament a Barcelona l'Ajuntament ¡°ha estat clau en la promoci¨® tur¨ªstica¡±. Un Ajuntament que ha passat d'haver de ¡°gestionar el turisme" a enfrontar-se a ¡°la gesti¨® d'una ciutat tur¨ªstica¡±.

A la pregunta de si alguna ciutat tur¨ªstica s'ha plantejat el decreixement del turisme, L¨®pez-Palomeque respon que no, per¨° afegeix que tampoc hi ha cap cas com el de Barcelona: ¡°Ciutats com Par¨ªs, Roma o Nova York han trigat d¨¨cades a ser una destinaci¨® tur¨ªstica. El cas de Barcelona, la transformaci¨® tur¨ªstica en quinze anys, no s'ha donat mai en cap lloc del m¨®n¡±. ¡°No hi ha hagut temps de reaccionar, aquest ¨¦s el drama¡±, conclou l'expert. I alerta que si es parla de cicle de vida de la destinaci¨®, ¨¦s a dir, el marge que encara li queda a Barcelona per recorre en aquest terreny, ¡°encara estem en fase expansiva, podr¨ªem pensar en un escenari de saturaci¨® i declivi, per¨° no hi hem arribat. Sincerament, no veig viable el decreixement¡±, rasa.

Des de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, l'activista del barri G¨°tic, Reme G¨®mez, celebra que amb l'actual Govern local comencin a aflorar ¡°els estudis que est¨¤vem conven?uts que existien¡± sobre l'impacte del turisme a la ciutat. G¨®mez ¨¦s conscient que no es poden posar barreres als visitants, per¨° la seva idea ¨¦s que el turisme, ¡°una activitat transversal que afecta des de la promoci¨® internacional fins al comer? passant pel transport¡±, ha de ser tractada com ¡°una ind¨²stria¡±, tenint en compte els seus efectes i gestionant-los.?

¡°Pol¨ªticament hi ha hagut gesti¨® d'altres sectors econ¨°mics i ning¨² ha posat en dubte que es fes¡±, insisteix la dirigent ve?nal. Perqu¨¨, com sost¨¦ Jordi Ficapal, expert en el sector, ¡°el turisme no ¨¦s una ind¨²stria sense fum¡±.