L¡¯etern aspirant a m¨¦s

La dimissi¨® de Josep Antoni Duran Lleida com a l¨ªder d'Uni¨® Democr¨¤tica de Catalunya (UDC) ¨¦s com un segon funeral del pujolisme, del qual durant d¨¨cades ha estat un dels m¨¤xims exponents. El primer es va oficiar el 25 de juliol del 2014 amb l'ominosa confessi¨® dels tripijocs fiscals de Jordi Pujol, el creador del primer partit de la coalici¨® Converg¨¨ncia i Uni¨® (CiU). En la seva condici¨® de l¨ªder del segon partit de CiU durant 37 anys, Duran ha estat l'acompanyant perfecte per a la llarga singladura pujolista. Compartia la seva concepci¨® possibilista, el fam¨®s peix al cove,?i va gaudir amb entusiasme dels beneficis derivats de disposar del 25% de la coalici¨®. En el seu partit ho va ser tot, des de president de les joventuts fins a vicepresident de la Internacional Dem¨°crata Cristiana. Com Pujol a Converg¨¨ncia, Duran va impedir que entorn d'ell cap altre lideratge pogu¨¦s cr¨¦ixer a Uni¨®. Despr¨¦s d'ell, la incertesa total.

Si fos possible prescindir de les dues inapel¡¤lables derrotes successives sofertes en els ¨²ltims tres mesos a les eleccions al Parlament i al Congr¨¦s, que han deixat Uni¨® com a partit extraparlamentari, la carrera pol¨ªtica de Duran podria ser considerada com una execut¨°ria reeixida i fins i tot brillant. Amb molt menys uns altres passen per triomfadors en la seva professi¨®. En el seu cas, malgrat aix¨°, haver estat diputat als Parlamentos d'Espanya, de Catalunya i d'Europa, haver estat membre del Govern catal¨¤, haver-se mantingut durant 28 anys com a sempitern i amb prou feines discutit dirigent de Uni¨® i haver exercit despr¨¦s a m¨¦s com a secretari general de CiU, ha estat sempre una mica menys del que va ambicionar.

Tant com les responsabilitats i els c¨¤rrecs que va exercir, Duran va intentar durant anys ser el n¨²mero dos de CiU i va perdre la batalla davant del seu rival Miquel Roca Junyent en l'¨¨poca en qu¨¨ un totpoder¨®s Pujol repartia les cartes del poder. Despr¨¦s va voler al?ar-se com el successor de Pujol en la batalla per a la presid¨¨ncia de la Generalitat i va haver de cedir la pla?a a Artur Mas. Va ambicionar ser ministre d'Afers exteriors i va xocar amb la tossuda opci¨® estrat¨¨gica de Pujol de mantenir CiU fora dels Governs d'Espanya, als quals va donar suport tant amb Gonz¨¢lez com amb Aznar.

Sempre a l'ombra de Pujol, Duran va haver de conformar-se amb el que li deixaven ser, com li va succeir al mateix Roca. Com ell, Duran va ser l'home de CiU a Madrid durant molts anys, onze. El negociador d'acords, el promotor d'innombrables exempcions fiscals per a sectors empresarials. Despr¨¦s, amb Pujol ja retirat i Converg¨¨ncia en mans d'una altra generaci¨®, s'ha negat a seguir la deriva dels seus socis nacionalistes cap a l'independentisme.

En plena crisi del sistema de partits sorgit de la Transici¨® i amb l'escenari catal¨¤ sacsejat per l'independentisme, Duran ha intentat fer-se un buit com a interlocutor de l'espai pol¨ªtic durant d¨¨cades representat pel pujolisme. Ho va batejar com a tercera via. Va rebutjar que la relaci¨® entre Catalunya i Espanya es plantegi com una confrontaci¨® entre nacionalismes i va advocar pel di¨¤leg en un escenari definit entre altres coses per l'explotaci¨® partidista de les difer¨¨ncies. Els seus esfor?os van ser insuficients per donar for?a a un lideratge danyat pels casos de corrupci¨® que van afectar Uni¨® i ahir, quan finalment va llen?ar la tovallola, es va fer evident que l'ad¨¦u de Duran certificava la desaparici¨® d'un altre insigne representant de la vella pol¨ªtica i del vell pujolisme.