Itineraris de dolor i mort

El 15 de gener del 1939 va marcar la fi de la Guerra Civil a Tarragona amb l'arribada de les tropes franquistes a la ciutat. El dia abans, per ordre de l'autoritat militar, les mil¨ªcies republicanes emprenien la fugida cap a Barcelona. Centenars de ciutadans es van sumar a la desbandada. Els que no van cabre als vaixells van fugir per carretera. El fot¨°graf Robert Capa va recollir en 101 retrats l'angoixant cam¨ª dels molts que marxaven pel que avui ¨¦s la pol¨¨mica carretera N-340.

¡°Aquell dia va acabar la guerra per¨° va comen?ar la repressi¨®¡±, assenyala l'historiador Xavier Tolosana, un dels impulsors del F¨°rum de Tarragona per la Mem¨°ria, entitat de creaci¨® recent que vol fer un inventari dels escenaris m¨¦s sagnants de l'opressi¨® del franquisme a la ciutat. Nom¨¦s dues setmanes despr¨¦s de l'arribada dels franquistes, m¨¦s de 150 persones estaven preses a la torre del Pretori. La que avui presenta una de les vistes m¨¦s enlluernadores de la ciutat va ser llavors habilitada com a pres¨® i, entre el 1939 i el 1948, 6.870 ciutadans van patir l'a?llament de les seves reixes. M¨¦s de 770 no van aconseguir sortir-ne amb vida.

El F¨°rum per la Mem¨°ria pret¨¦n tra?ar un itinerari per deu espais que van ser testimonis del crim i la crueltat. ¡°La transici¨® va enterrar sota la catifa el passat franquista i hi ha una s¨¨rie de llocs que cal dignificar¡±, apunta Pep Prats, membre de l'associaci¨®. Entenen que ¨¦s l'Administraci¨® la que ha d'assumir ¡°la responsabilitat d'assenyalar i preservar aquests llocs perqu¨¨ ¨¦s un assumpte pol¨ªtic¡±, argumenten.

Bego?a Flor¨ªa, tinenta d'alcalde i portaveu socialista de l'Ajuntament, esgrimeix que, a partir de l'abril ¡°es podr¨¤ comen?ar a senyalitzar gradualment aquests llocs¡±, i admet que el pressupost per fer-ho ni tan sols est¨¤ definit. ¡°No anirem amb presses, el que volem ¨¦s que sigui una senyalitzaci¨® molt digna¡±, assenyala la regidora.

El cementiri i la muntanya de l'Oliva, a mig cam¨ª del barri de Sant Pere i Sant Pau, van emparar un elevat nombre d'afusellaments. Es calcula que es van fer m¨¦s de 500 execucions, per¨° actualment gaireb¨¦ no hi ha res que recordi aquests fets.

¡°L'Esgl¨¦sia va col¡¤laborar amb la dictadura¡±, denuncia el F¨°rum. Les monges exercien de carcelleres amb m¨¤ de ferro al convent de les Oblates. Diverses entitats en favor de la mem¨°ria hist¨°rica han recordat que aquest monestir va funcionar com l'¨²nica pres¨® de dones d'Espanya.